Foment rescata dues autopistes de peatge més

El ministeri assumeix l'explotació de les radials R-3 i R-5 de Madrid

El ministeri de Foment ha fet públic aquest dijous que assumirà el rescat de les autopistes radials R-3 i R-5. D'aquesta manera, al departament encapçalat per Íñigo de la Serna només li falta adjudicar-se una de les nou vies de peatge que van anar al concurs de creditors després que les seves concessionàries no poguessin afrontar els pagaments dels seus deutes.

El pla de Foment per a aquestes autopistes passa per assumir-les i mantenir-les en servei, ja que té previst tornar-les a treure a concurs al mes de juny perquè les explotin companyies privades abans que acabi l'any. Paral·lelament, el ministeri treballa per rescindir els contractes de concessió. Una vegada s'anul·lin, s'haurà de calcular i pagar a les actuals concessionàries l'import que van invertir per a la construcció i que encara no han recuperat amb el cobrament del peatge. Es tracta d'una factura que el govern estima en uns 1.800 milions però que els creditors eleven a 4.500 milions.

Foment assumeix la titularitat, la gestió i l'explotació de les dues radials després que la societat a qui se li va adjudicar la concessió, Accesos de Madrid, hagi iniciat el procés de liquidació. Aquesta firma està participada per Abertis, Sacyr, ACS i Bankia i va presentar concurs amb un deute de 449 milions d'euros. 

63 quilòmetres en dos autopistes

La via R-3 té una longitud total de 31,8 quilòmetres que connecten Madrid amb Arganda i la carretera de València. Actualment registra un trànsit d'uns 9.886 vehicles diaris. Pel que fa a la R-5, uneix Madrid amb Navalcarnero, compta amb 31,63 quilòmetres que enllacen la carretera d'Extremadura i té uns 7.800 usuaris al dia.

Al ministeri li queda pendent de rescatar l'AP-41 Madrid-Toledo per concloure el pla del govern central. Les nou infraestructures afectades representen gairebé una cinquena part del total de la xarxa viària de pagament.

Es tracta de les primeres vies de pagament que gestiona l'Estat en més d'una dècada. Ho fa sis anys després que, en un context determinat per la crisi econòmica, patissin problemes financers per una forta caiguda del trànsit i els sobrecostos de les expropiacions. La construcció d'aquestes vies va suposar una inversió de 7.000 milions i sumen un deute de 3.200 milions. 

Més continguts de