L'Estat es nega a indemnitzar la concessionària fallida del túnel de l'AVE als Pirineus

El govern treballa per endurir les lleis de contractes públics per blindar-se en futurs casos similars

El nou govern de Mariano Rajoy ja té prou feina a trobar la manera de reduir la factura que comportarà el rescat de les autopistes fallides i no vol assumir el preu de cap més rescat. El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va deixar clar ahir que l’Estat no té cap intenció d’indemnitzar TP Ferro, la societat concessionària del tram de l’AVE dels Pirineus que va fer fallida després de veure’s abocada al concurs de creditors amb un deute de 557 milions d’euros. L’estat espanyol es posiciona així al costat del francès, que ja va afirmar el setembre passat que no indemnitzaria TP Ferro, en resposta a la petició de Florentino Pérez, president d’ACS, constructora sòcia a parts iguals amb Eiffage de TP Ferro. ACS i Eiffage reclamaven més de 450 milions d’euros a Espanya i França com a valor comptable dels seus actius perquè el contracte incloïa una clàusula de responsabilitat patrimonial de l’estat. Divendres passat el consell de ministres va aprovar rescindir el contracte de concessió d’aquest tram i va anunciar la creació d’un consorci públic impulsat per Espanya i França per gestionar-lo a partir d’ara.

La patronal sosté que el rescat de les autopistes fallides pot costar 5.000 milions

Així doncs, els dos estats, a través d’ Adif i la seva homòloga francesa, SNCF Réseau, rescataran la infraestructura a través del consorci públic Línia Figueres-Perpinyà. Precisament va ser ahir quan els representats de cada país van signar l’acord de constitució d’aquesta societat, que, segons De la Serna, preveu “una petició d’indemnització zero”, perquè als seus ulls les dues concessionàries privades van incomplir el contracte. Aquesta Florentino Pérez reclama 450 milions d'euros a l'Estat per la fallida del túnel de l'AVE als Pirineus.

La nova societat ja s’havia constituït a finals d’octubre i està participada a parts iguals per les dues empreses públiques, però té seu a Madrid i es va comprometre a començar a gestionar immediatament el tram de 44 quilòmetres del tram d’AVE del túnel del Pertús tan aviat com TP Ferro no pogués fer-ho. Un blindatge per al futur

Un blindatge per al futur

Així doncs, a partir d’ara a TP Ferro només li queda la via judicial. La concessionària pot al·legar el dret a la indemnització perquè al contracte signat el 2003 hi consta la clàusula de responsabilitat patrimonial, però cap dels dos estats cedirà i, com que es tracta d’una concessió internacional, se n’haurà d’encarregar la justícia europea.

Precisament ahir De la Serna va deixar clar que l’Estat ja està treballant perquè casos com aquests, però també com el de les autopistes radials, no tornin a repetir-se. “ S’estan impulsant nous instruments normatius que afavoreixin que en situacions com aquesta la falta de liquiditat de la concessionària no afecti l’Estat”, aclaria ahir el ministre. De la Serna es va referir explícitament a aquesta clàusula i avan- çava que “hi haurà mesures per reduir la responsabilitat patrimonial de l’administració” que preveuran que l’Estat pugui presentar recursos “quan el valor de les expropiacions sigui excessiu” o “endurir tot el que té a veure amb el risc dels sistemes de concessió”.

Les autopistes fallides

Justament aquest blindatge vol prevenir el que li espera a l’Estat amb el rescat de les autopistes fallides. Les radials 3 i 5 de Madrid acaben la concessió el juliol del 2017 i la resta d’autopistes encara estan pendents de resolució judicial. La patronal calcula que la indemnització arriba als 5.000 milions d’euros, tot i que De la Serna va evitar ahir parlar de l’import exacte. El ministre només va afirmar que faria el possible per minimitzar-ne el cost i per garantir la sostenibilitat futura. De fet, el ministre de Foment s’espolsava les culpes i va dir que si havien fet fallida és perquè durant la crisi havien perdut un 45% del trànsit, i també pels sobrecostos de les expropiacions, que s’haurien excedit fins als 4.400 milions respecte als 200 milions previstos