INFRAESTRUCTURES
Economia 15/07/2012

França sacrifica el TGV mentre que Espanya s'enroca

Ignasi Pujol
2 min
TGV A GALÍCIA 
 Dos treballadors en finalitzar el túnel del tren de gran velocitat a Vigo al febrer.

BARCELONASi hi ha alguna cosa que enorgulleixi el ministeri de Foment espanyol és l'aposta decidida, des de fa més de dues dècades, pel tren de gran velocitat (TGV). Una política d'infraestructures que ha estat compartida pels executius socialistes i del Partit Popular i que ha situat Espanya com a líder europeu de l'alta velocitat ferroviària, amb prop de dos mil quilòmetres de xarxa, per davant de l'inventor de la tecnologia al Vell Continent, França, que el 1981 -onze anys abans de la primera connexió espanyola, entre Madrid i Sevilla- va estrenar la línia París-Lió. No ha estat de franc: l'aposta espanyola ha suposat una inversió pública de 97.000 milions d'euros (11.200 milions procedents de Brussel·les), una xifra equivalent al 10% del PIB espanyol.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Precisament aquesta setmana el ministre de Pressupost francès, Jérome Cahuzac, ha anunciat que el govern de François Hollande abandonarà diversos projectes de construcció de noves línies de TGV com a mesura d'estalvi per reequilibrar els comptes públics (el deute públic del país equival al 85% del PIB).

"En els últims anys es van planejar multitud de projectes sense tenir ni el més mínim finançament", va assegurar Cahuzac en relació als plans del govern Sarkozy. Cahuzac va atribuir a un "efecte d'ostentació" de l'anterior executiu la planificació de catorze línies de TGV per al 2020, el cost del qual ascendeix a 260.000 milions d'euros, un terç dels quals a càrrec de l'estat.

El responsable de pressupost donava així la raó al Tribunal de Comptes francès, que recentment ha posat en dubte la necessitat real de dur a terme determinats projectes, i especialment l'extensió d'algunes línies de TGV. Cahuzac va assenyalar que el seu govern, que ha sol·licitat una auditoria per "veure què és finançable i què és necessari", no tindrà altre remei que "renunciar a opcions que havien estat prioritàries, i que ha de dirigir els seus esforços cap a altres necessitats, com el manteniment de la xarxa secundària de transport ferroviari, indispensable perquè és utilitzat per molta gent".

Entre la llista de connexions en estudi hi figura l'enllaç París-Barcelona. La decisió definitiva s'ha de prendre a la tardor. En principi la retallada no hauria d'afectar el tram Nimes-Montpeller, previst per al 2017 i ja adjudicat. Però molt probablement suposarà un retard per al següent tram, entre Montpeller i Perpinyà. El TGV arriba ara a aquestes ciutats, però utilitza la via convencional, és a dir, circula a menys velocitat.

La ministra de Foment espanyola, Ana Pastor, va assegurar aquesta setmana que l'obra civil del TGV entre Barcelona i Figueres estarà acabada al desembre, però no es va aventurar a concretar en quin moment del 2013 podria entrar en funcionament.

L'excepció espanyola

Tot i la crisi econòmica, que ha portat Espanya a sol·licitar a Europa el rescat per al seu sector financer, el govern de Rajoy manté com una prioritat la construcció de noves línies del TGV.

Dels 12.000 milions de pressupost de Foment per al 2012, el TGV absorbeix una inversió de 4.187,7 milions d'euros, un 71% de la inversió total en ferrocarrils (5.961 milions). Les connexions amb Galícia i el País Basc, on l'alta velocitat no arribarà abans del 2015, concentren bona part d'aquesta partida.

Els experts coincideixen que recuperar la inversió del TGV a través dels ingressos d'explotació resulta impossible.

stats