France Télécom i sis exdirectius, condemnats pel suïcidi de 19 treballadors

BarcelonaFrance Télécom –actualment Orange– i sis membres de la seva antiga cúpula directiva han sigut condemnats aquest divendres per assetjament moral als seus treballadors. Es tracta d'uns fets que es van produir fa deu anys en aplicació d'un pla d'ajustament dins de la companyia i que van acabar conduint al suïcidi d'alguns empleats.

El Tribunal Correccional de París ha imposat a France Télécom una multa per valor de 75.000 euros, la pena màxima que preveu la legislació francesa en aquests aspectes. L'actual Orange es converteix, doncs, en la primera gran empresa a França condemnada per assetjament moral. Tot i que ha passat una dècada des dels fets, aquest cas ha fet que la legislació del país s'hagi endurit significativament des d'aleshores.

Pel que fa als directius, l'ex conseller delegat Didier Lombard, el seu número dos, Louis-Pierre Wenès, i l'antic cap de recursos humans Olivier Barberot també han sigut condemnats pel tribunal. Els exdirigents de la companyia han sigut sentenciats a dotze mesos de presó (vuit dels quals estan exempts de compliment) i a multes de 15.000 euros.

En aquests casos es tracta d'unes condemnes inferiors a les màximes possibles segons les lleis franceses i les que va sol·licitar la fiscalia: un any de presó ferma i unes multes similars. El jurat, però, només els ha considerat culpables de l'assetjament als treballadors que es va produir entre el 2007 i el 2008, però no en els dos anys posteriors.

Fins a 39 treballadors afectats

Darrere la sentència hi ha la instrucció oberta per la situació que van patir trenta-nou treballadors, dinou dels quals van acabar suïcidant-se, dotze més ho van intentar i vuit van caure en una depressió. Els fets es remunten a finals dels anys 2000, quan France Télécom va ser privatitzada pel govern francès amb l'objectiu de fer front a la competència dels nous operadors i a una digitalització de l'empresa.

La cúpula de France Télécom va decidir posar en marxa dos plans de transformació que havien de facilitar la supressió de 22.000 llocs de treball en una plantilla de 120.000 persones, un 65% de les quals tenien un estatut de funcionari.

Milers de directius de l'empresa van rebre formació per convèncer els empleats de marxar de la companyia, per exemple, fixant uns objectius irrealitzables i provocant retrocessos en la seva jerarquia professional.

De fet, s'atribueix a l'ex conseller delegat Didier Lombard haver dit que tenia la intenció de desfer-se dels treballadors "d'una manera o altra, per la finestra o per la porta". Lombard va arribar a referir-se a aquesta situació com "la moda dels suïcidis" durant el 2009, i des d'aleshores es va convertir en l'objectiu de la premsa francesa.