Gas Natural lidera una fuita de seus d’empreses catalanes

BarcelonaSi l’economia és una funció de confiança i expectatives, Catalunya es lleva avui amb un problema. La primera empresa de Catalunya per facturació, Gas Natural, va liderar ahir una pluja d’anuncis d’empreses que segueixen el camí marcat dijous pel Banc Sabadell i CaixaBank.

L’empresa gasista de l’univers La Caixa, presidida per Isidre Fainé, va anunciar amb un comunicat de deu ratlles la decisió de portar la seva seu social a Madrid. S’emparava en “la situació política i social que està vivint en les últimes setmanes Catalunya” i apuntava en concret a “la inseguretat jurídica que això genera”, un argument que arribava el mateix dia que el govern central presentava un reial decret elaborat a petició de CaixaBank per facilitar les sortides de Catalunya.

Gas Natural, que l’any passat va facturar 23.184 milions, més del doble que la segona empresa catalana, i que té el 10% del seu negoci en territori català, mantindrà tots els llocs de feina i les seves seus operatives centrals a Catalunya. Això, però, no resta impacte psicològic a la decisió. Per diferents raons.

Triple cop psicològic

En primer lloc, perquè marxa a Madrid, capital política i econòmica d’Espanya i rival de Barcelona en la captació de negocis. En segon lloc, Gas Natural és l’empresa que el 2006 va originar una cruenta batalla política amb el seu intent fallit d’opa sobre Endesa. La condició de catalana de l’empresa que aleshores presidia Ricard Fornesa va propiciar una onada proteccionista dels sectors més conservadors de Madrid en contra de l’operació; Endesa va acabar aleshores en mans italianes. I per últim, la decisió té pes perquè, a diferència dels bancs, Gas Natural no requeria de l’aixopluc del Banc Central Europeu per operar amb normalitat, amb la qual cosa la companyia ha marxat adduint raons diferents de les del Sabadell i CaixaBank.

Des de l’òptica catalana, la decisió de Gas Natural oferia un únic consol. L’empresa indica que mantindrà la seva seu a Madrid només “durant el temps que duri” la situació política que l’ha motivat. Però el cert és que fonts consultades afirmaven que, contràriament al que han manifestat en el cas dels bancs, costa no veure una intencionalitat política en el gest de Gas Natural.

Una hora i 13 minuts després que la gasista fes pública la decisió, el primer banc català va seguir els seus passos. I ho va fer amb una sorpresa: contràriament al que s’havia avançat dijous, l’entitat ha triat com a nou domicili social València, i no pas Palma, com la mateixa entitat havia insinuat. Aquesta sorpresa d’última hora és significativa: CaixaBank s’assegurava amb la notícia un nou missatge mediàtic que confirma la seva sortida. Si hagués plantejat la qüestió des de l’òptica catalana, ho hauria evitat; però ho va fer des de l’òptica espanyola, per posar fi als moviments de dipòsits.

Moviment financer

El cert és que en els últims dies el sector bancari català ha redescobert uns nervis que no vivia des del 2012, l’any més negre de la història financera recent. Si inicialment aquesta intranquil·litat es va viure exclusivament en el món empresarial i en la banca privada, la de les grans fortunes, la taca s’ha anat estenent. Tant ahir com abans-d’ahir s’han vist cues a les oficines de bancs catalans i els moviments de dipòsits -que el Sabadell i CaixaBank eviten quantificar però prou importants per haver-los convençut de prendre la decisió de canviar de domicili- han acabat esquitxant la resta del sector.

Dues entitats més amb seu a Barcelona, Mediolanum i Arquia, van anunciar ahir que mouen el seu domicili i se l’enduen fora de Barcelona. El banc que presideix Carles Tusquets va anunciar que també se’n va a València, mentre que l’antiga Caixa d’Arquitectes enfila cap a Madrid. Hi va haver una excepció al sector: la Caixa d’Enginyers va dir que si hagués de prendre qualsevol decisió convocaria una junta de socis prèviament per estudiar-ho.

El decret i el degoteig

Justament ahir al migdia el consell de ministres anunciava el reial decret en què la Moncloa i CaixaBank han treballat aquesta setmana per facilitar el canvi de seu social sense passar per la junta d’accionistes. Quan es va conèixer aquest canvi legal, ja hi havia hagut altres empreses que havien anunciat el canvi de domicili fora de Catalunya: la tèxtil Dogi i l’empresa de reprografia Service Point tindran seu social a Madrid, com les benzineres Ballenoil.

La teleco Eurona porta la seu a Rivas-Vaciamadrid, mentre que Proclinic Expert canvia l’Hospitalet de Llobregat per Saragossa. S’hi sumen d’altres, com Oryzon, que va anunciar el canvi dimarts. I són moltes les empreses -com Catalana Occident o Freixenet- que han insinuat el pas, tot i que de moment esperen esdeveniments polítics.

Qui no tenia dubtes era la Cambra de Comerç Francesa a Barcelona, el president de la qual va assegurar ahir que no hi ha “cap motiu per canviar la seu fora de Catalunya”.

Però ni aquesta veu ni el fet que les empreses que mouen la seu mantinguin aquí el negoci i els empleats parava el cop. L’economia catalana feia temps que no es preocupava i, al marge de la fuita d’empreses, tot el dia van circular rumors de tota mena. Independentment de si són certs o no, en la lògica del corralito, no és la veritat, sinó les expectatives, el que compta.

Què diuen i què fan les empreses?

Seat no se’n va

És l’empresa industrial més gran de Catalunya, amb 13.000 empleats, i, tot i els rumors, no s’està plantejant canviar de seu. Ho va assegurar ahir el president del comitè d’empresa, Matías Carnero, en una entrevista a Europa Press.

Mediolanum, a València

L’antic Fibanc va anunciar ahir que també s’emportava la seu social a València per decisió del seu únic accionista, el grup italià Mediolanum. No obstant això, l’entitat mantindrà la seva seu operativa central al palauet Abadal, a la Diagonal.

Arquia tria Madrid

L’antiga Caixa d’Arquitectes ha seguit la majoria d’entitats financeres però ha optat per Madrid per traslladar la seva seu fiscal. Així ho va anunciar ahir aquesta cooperativa de crèdit, que també mantindrà igual l’estructura operativa.

Caixa d’Enginyers

En aquest cas, aquesta cooperativa de crèdit ha deixat clar que una decisió com aquesta s’ha de prendre en assemblea de socis. Compta amb més de 150.000 socis i es va fundar el 1967, ara fa mig segle. Té la seu a Barcelona però oficines arreu d’Espanya.

Service Point, a Madrid

Una altra petita cotitzada catalana en mans de fons d’inversió, Service Point, també va reunir ahir el consell per decidir finalment emportar-se la seu social a Madrid. Després de la decisió, les seves accions al mercat continu van pujar un 17%.

Freixenet s’ho pensa

El president de Freixenet i també de la Cambra de Comerç espanyola, José Luis Bonet, va explicar ahir que davant la situació a Catalunya serà ell mateix qui proposi el canvi de seu a la companyia, tot i que encara no s’ha efectuat.