INDÚSTRIA

Gas Gas s’acosta al precipici de la liquidació

Els propietaris israelians han de presentar un pla de viabilitat sense inversor a la vista

“Els inversors israelians [propietaris de Gas Gas] han tirat la tovallola i han dit que marxen”. Així van resumir a l’ARA ahir fonts pròximes a l’empresa la situació que viu l’últim fabricant de motos català, en concurs de creditors. El representant dels principals accionistes de l’empresa va volar ahir cap a Israel sense que hi hagi cap senyal de solució a la vista per a la companyia, que afronta la setmana decisiva per presentar a l’administrador concursal un pla de viabilitat del negoci que n’eviti la liquidació.

L’acord amb la banca creditora (que encapçala el Banc Sabadell) ha sigut impossible perquè exigien una injecció de recursos que havia de concretar-se amb l’entrada d’un soci industrial que de moment no ha arribat. “Ja no hi ha temps per buscar-lo, sembla que la vulguin deixar caure”, asseguraven ahir les mateixes fonts pròximes a Gas Gas.

La possibilitat de recórrer a la Generalitat també ha quedat bloquejada perquè el departament d’Empresa i Ocupació ha rebutjat injectar dos milions d’euros a través del braç inversor d’Avançsa si no hi ha abans un pla de futur prou ferm. Fonts del departament van assegurar ahir que no els consta cap ultimàtum dels socis israelians i que encara hi ha marge perquè presenti un pla a l’administrador concursal que en garanteixi la continuïtat, però van insistir que no hi haurà ni un euro de diner públic sense un projecte més sòlid i amb inversors privats al darrere. Avançsa, de fet, ja havia concedit un préstec participatiu a Gas Gas de dos milions d’euros quan va fusionar-se amb Ossa per desplegar un projecte industrial conjunt que permetés la viabilitat de l’altre fabricant de motocicletes de carretera, també d’origen gironí.

Els problemes, però, van aparèixer a finals de l’any passat, quan va tocar asseure’s amb la banca per tancar un pacte de refinançament dels 24 milions de deute de Gas Gas. Es va intentar sense èxit durant més de quatre mesos i l’empresa va acabar presentant el concurs de creditors el 19 de maig, tot i assegurar que ho feia per seguir negociant amb la banca i el Govern. Fonts de Gas Gas han assegurat que ja hi havia un acord amb la banca creditora (condicionat a l’entrada de recursos) i acusen del possible desenllaç fatídic la falta d’acord entre l’inversor israelià Yariv Gilat i la Generalitat.

El fabricant de motocicletes de muntanya, amb seu a Salt, té el Sabadell com a principal creditor amb un 60% del passiu. L’Institut Català de Finances (ICF) i el BBVA en tenen un 10% cadascun i ING un 7%.

Possible ‘desenllaç Cacaolat’

Si Gas Gas Motos no presenta a temps un pla, el jutge podria dictar l’entrada de l’empresa en liquidació i s’obririen nous escenaris. Un de possible seria que, com ha passat en casos recents, l’amenaça del tancament definitiu activés el protocol que jutges i Generalitat ja han assajat per vendre la unitat productiva i garantir així que les instal·lacions i la plantilla passin a uns nous propietaris que en reprenguin l’activitat.

Potser el cas més emblemàtic que va seguir aquest guió va ser Cacaolat. Diverses ofertes van concórrer per salvar el batut, i el tàndem entre Cobega i Damm va ser l’escollit per fer reflotar la planta i en són els nous amos.

Mentre s’aclareix el futur de Gas Gas, la fàbrica fa setmanes que està tancada i no produeix. Els seus 93 treballadors pateixen un expedient de regulació d’ocupació (ERO) plantejat inicialment per a dos mesos mentre es tancava un pacte amb els creditors. El nom de la marca de motocicletes catalana també cau de les competicions de trial i ha deixat els equips, com el del pilot Adam Raga, amb la temporada a mitges.

Gas Gas Motos és pràcticament l’últim fabricant industrial que perviu a Catalunya enmig d’un sector que la crisi ha esborrat del mapa. Grans marques com Honda, Yamaha i Derbi van endur-se la producció a altres països i a Catalunya ja només hi queden petites sèries, gairebé artesanals, de motos orientades a la competició de muntanya, com les Montesa, que encara manté Honda. Només Gas Gas mantenia una producció en sèrie d’un cert volum que ara perilla.