Economia 11/02/2016

La Generalitat pot apujar el salari mínim interprofessional?

Tres claus per entendre el debat sobre la millora del sou mínim dels treballadors

Elena Freixa
2 min
L'atur juvenil està en màxims del 12,6% a tot el món, cosa que equival a 73 milions de desocupats menors de 25 anys, dels quals 800.000 s'han generat l'últim any.

Entra dins les competències de la Generalitat l'apujada del salari mínim interprofessional?

Fixar el salari mínim interprofessional (SMI) és competència del govern espanyol. És qui dicta les pujades -com l'última de l'1%, que l'ha situat en 655 euros mensuals aquest 2016-. La Generalitat o l'Ajuntament de Barcelona només poden fomentar que es creï un salari mínim superior d'àmbit català o local buscant el pacte amb sindicats i patronals perquè s'hi comprometin en el marc de la negociació col·lectiva. També podria, arribat el cas, plantejar alguna mesura que incentivés les empreses a fer aquest pas. En la negociació d'alguns convenis d'àmbit sectorial o provincial ja es pacten sous per sobre d'aquests mínims.

Per què defensa el Govern la pujada?

La consellera de Treball, Dolors Bassa, creu que un sou de 655 euros no és coherent amb el cost de la vida a Catalunya, i molt menys, a Barcelona o la seva àrea metropolitana. Segons un estudi de la UE, un sou mínim local a Barcelona no destruiria ocupació i, en canvi, escuraria les grans diferències salarials actuals.

Espanya manté el salari mínim a la meitat del de les principals economies d'Europa

Quins riscos té apujar el salari mínim?

MIllorar l'SMI encareix els costos laborals de les empreses i també pot fer pujar alguns preus si les companyies traslladen aquest increment als seus productes, però això no sempre és possible si es vol competir. Una solució compensatòria pot ser abaixar cotitzacions. El cop per a les empreses també es pot esmorteir amb un previsible augment del consum i, per tant, de les oportunitats de negoci.

stats