La Generalitat no preveu haver de pagar la factura de la privatizació d'ATLL aquest any

L'Airef avança que l'Estat i el Govern compten haver-hi de fer front el 2019 

El Tribunal Suprem va confirmar a principis d'aquest any l' anul·lació del concurs d' ATLL , la privatització més gran de la història de Catalunya. Una sentència que podria suposar un cost per a les arques públiques catalanes de, com a mínim, 300 milions d'euros. Segons l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal ( Airef ), no serà aquest 2018 quan la Generalitat hagi de fer front a aquesta sentència. Aquest organisme ha consultat la Intervenció General de l'Administració de l'Estat ( IGAE ) i la mateixa Generalitat per analitzar les possibilitats de compliment de dèficit i d'estabilitat pressupostària de cada comunitat i totes dues institucions han determinat que no està previst haver de fer front a aquesta factura aquest 2018,  si no  quan sigui ferma.

La sentència del Suprem sobre ATLL complica al Govern complir el dèficit

Cal recordar que la privatització d' ATLL  va ser precisament una de les mesures estrella del Govern per intentar reduir el dèficit perquè es va valorar en 1.000 milions d'euros. Així, de moment aquest 2018 Catalunya no notarà l'impacte d'aquesta operació en els seus comptes, cosa que,  juntament  amb la reducció del dèficit estructural, condueix l' Airef  a determinar com a "factible" el compliment de dèficit de la Generalitat el 2018. De fet, l' Airef  considera que el conjunt de les comunitats compliran àmpliament els objectius, fixats en un 0,4% del PIB.

Sobre  Catalunya  en particular, l' Airef  veu factible complir els objectius d'estabilitat però identifica un "risc moderat" d'incomplir la regla de despesa i molt elevat de sostenibilitat financera (perquè  Catalunya  és una de les comunitats més endeutades). Catalunya ja va incomplir la regla de despesa l'any passat, però l'Airef creu que aquest 2018 va més ben encaminada per complir-la. 

Crítica contra els "pedaços" per acontentar les comunitats

Les Canàries i les Balears podran invertir fins a 400 M€ aquest 2018

L'Airef ha criticat durament la falta de consistència del marc normatiu que regula els objectius fiscals i pressupostaris de les comunitats. Aquest organisme veu poc real l'objectiu de dèficit fixat en el 0,4% del PIB perquè és inferior a la xifra amb la qual van tancar el 2017 i implica, per tant, que la majoria d'autonomies no hagin ni de fer esforços addicionals. El que sí que avisa és que en deu comunitats hi ha un risc "moderat" d'incomplir la regla de despesa. En tres d'aquestes comunitats (Madrid, les Illes Balears i Andalusia) el risc d'incompliment és molt elevat. De fet, considera que si totes les comunitats complissin aquesta regla el dèficit es reduiria en dues dècimes, fins al 0,2% del PIB. 

Però justament el projecte de pressupostos generals d'aquest 2018 preveu una flexibilització d'aquesta norma. La regla de despesa és el que impedeix que la despesa de les administracions públiques creixi per sobre del que creix el PIB. Fins ara, l'obligació de retallar dèficit provocava que l'aplicació d'aquesta cotilla en el cas de les comunitats autònomes fos menys estricta, perquè primava el compliment del dèficit. Un cop comença a haver-hi autonomies amb superàvit (les Illes Canàries, les Illes Balears, el País Basc i Navarra), el mecanisme que queda per controlar la despesa és la regla de despesa. 

Però les autonomies reclamen poder tornar a invertir, i una de les contrapartides per assegurar-se el suport de les Canàries als pressupostos que va adoptar Montoro va ser que les comunitats que tinguin superàvit (i compleixin la regla de despesa) puguin tornar-lo a invertir en operacions considerades sostenibles. Per això, tant les Canàries com les Balears podran invertir fins a 400 milions d'euros com a màxim segons els càlculs de l'Airef. Però l'organisme avisa que aquesta és una manera més de posar "pedaços", perquè s'està flexibilitzant aquest criteri quan s'és més estricte amb els ajuntaments i sense tenir en compte l'elevat nivell d'endeutament de moltes comunitats autònomes, que posen en risc la sostenibilitat financera. 

Múrcia, Extremadura i el País Valencià no compliran

L'Airef, doncs, considera que el conjunt de les autonomies aconseguirà rebaixar el dèficit fins al 0,4% del PIB, però avisa que ni Múrcia, ni Extremadura, ni el País Valencià ho aconseguiran. Pel que fa a la regla de despesa, els incompliments són més extensos. L'Autoritat Fiscal apunta que hi ha riscos moderats en deu comunitats però recorda que en el cas d'Andalusia, Madrid i les Balears els riscos són elevats. 

Més continguts de