MadridEspanya ha passat de tenir 62 entitats de crèdit grans i mitjanes fa una dècada a tenir-ne 11. I la xifra es podria reduir encara més. Era la voluntat que havia manifestat anteriorment el ministre d’Economia sortint, Luis de Guindos, i que ahir es va tornar a posar damunt la taula. En una entrevista al 'Financial Times', el president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, va obrir la porta a una fusió del banc semipúblic (que tot just s’acaba d’integrar amb BMN).
En l’entrevista, Goirigolzarri afirma que Bankia “podria ser” un objectiu de compra per als seus competidors i, de fet, assegura que l’entitat que presideix és una gran opció: “Som una bona combinació per a tothom”. Val a dir que recentment el mateix Goirigolzarri s’havia mostrat contrari a futures fusions (la setmana passada ho va reiterar en la presentació del pla de creixement del banc que presideix). De fet, durant l’entrevista remarca la intenció de mantenir-lo com a banc independent. “Tenim el pla estratègic, tenim una massa crítica i crec que Bankia pot tirar endavant de manera independent”, explica al diari britànic.
Com assenyala el 'Financial Times', la capitalització de Bankia supera els 12.000 milions d’euros i constituiria l’adquisició bancària més gran des de la crisi financera. Després de la fusió entre el Santander i el Popular l’any passat, aquest rotatiu assegura que banquers i analistes consideren que els únics rivals que podrien tenir “gana” i capacitat per adquirir Bankia són el BBVA i CaixaBank.
I el president de Bankia apunta al segon. Goirigolzarri argumenta que la falta de presència que té la seva entitat -encara parcialment en mans de l’Estat- a Catalunya, combinada amb la força que té a la resta de l’arc mediterrani, faria que l’adquisició del BBVA (que va adquirir CaixaCatalunya i Unimm) fos positiva per a les dues entitats. Tot i això, els analistes citats pel 'Financial Times' mostren dubtes sobre una operació com aquesta, perquè obligaria a una forta ampliació de capital del BBVA o el deixaria parcialment en mans de l’Estat si decidís pagar per Bankia amb les seves pròpies accions.
El mateix dia en què es va publicar aquesta entrevista al president de Bankia, el governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde, alimentava una mica més la hipòtesi assegurant que “hi ha cert marge” per a la consolidació bancària malgrat que aquesta opinió “no agradi a tothom”. Linde assegura que encara es pot reduir més el nombre d’entitats sense que hi hagi “cap prestació de serveis menor ni cap problema de competència”.
Els cinc grans bancs controlen actualment el 72% del sector i, segons les últimes declaracions de José María Marín Quemada, president de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), a principis d’any, malgrat aquesta brutal consolidació en el sector bancari des de la crisi, no hi ha tants riscos contra la competència com en el cas, per exemple, de les telecomunicacions: “No veiem amb tanta nitidesa a la banca el que ha passat amb les telecomunicacions”, va assegurar Marín Quemada.
Venda el 2019
Bankia té fins al 2019 per acabar el procés de privatització. Aquesta venda es podria seguir fent, com fins ara, a través de la venda per paquets a diferents inversors.
Fusió
Una altra de les opcions seria integrar-se a una altra entitat. En tot cas, això també s’hauria de fer el 2019, com a màxim.
Allargar la privatització
La llei es podria modificar perquè Bankia tingués més marge per culminar el procés de privatització més tard del 2019.
