Goldman Sachs també va refer els comptes de Bankia
PeriodistaEl banc d’inversió nord-americà Goldman Sachs, que està ficat en tots els embolics, també va participar en la reformulació dels comptes de Bankia el maig del 2012, després del desterrament de Rodrigo Rato. Ho posa en relleu un dels pèrits judicials, l’inspector del Banc d’Espanya Antonio Busquets, en el seu informe definitiu amb data del 30 de març del 2016.
Fonts financeres afegeixen que, a més de col·laborar en l’elaboració dels nous comptes de l’exercici 2011, Goldman Sachs va certificar davant el ministeri d’Economia la petició d’ajuts d’entre 18.000 i 19.000 milions addicionals als 4.000 milions ja injectats.
El banc, que en el seu dia va camuflar els comptes de Grècia per aconseguir que entrés al sistema euro i que va col·laborar amb el Banc Santander en la seva pròpia cartera el 2012, va ser contractat precisament aquell any pel ministre d’Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, per assessorar el ministeri en la crisi de Bankia.
En el seu recent informe el pèrit Busquets assenyala que “després de la incorporació del nou equip directiu [el que presidia José Ignacio Goirigolzarri] el 9 de maig del 2012 es va revisar el balanç i la situació patrimonial del grup Bankia-BFA en coordinació amb Goldman Sachs, assessor del ministeri d’Economia i Competitivitat, Deloitte [auditor] i els equips d’inspecció del Banc d’Espanya”.
Els pèrits Sánchez i Busquets reafirmen aquesta revisió dels comptes en considerar que les causes argumentades per l’equip anterior eren inexplicables, sorprenents i contràries a la normativa espanyola i internacional, ja que l’explicació es fonamentava en la crisi econòmica i el govern va decretar exigències de capital més elevades el 2012, quan els problemes eren anteriors.
Tot i això, els pèrits no aborden l’altre gran tema: la recapitalització de Bankia. ¿Els fons sol·licitats després del 9 de maig del 2012 eren excessius?
Innegablement això és el que es desprèn de les gairebé 300 pàgines que sumen els dos informes, que vénen a dir que la diferència entre sanejar quan ja existien les necessitats -el març del 2011, abans de la sortida a borsa- i un any més tard -el maig del 2012, després que la matriu de Bankia fes fallida pel descompte colossal de 15 euros a 3,15 euros- és considerable.
El rescat creix
El 31 de març del 2011 es pot estimar que amb una forquilla d’entre 8.000 i 9.000 milions d’euros BFA quedava recapitalitzada raonablement. A això s’hi havien d’afegir unes pèrdues amb càrrec al 2011 de l’ordre de 3.000 milions d’euros en números rodons, cosa que suposa un forat d’entre 11.000 i 12.000 milions. A més, a aquesta xifra encara cal sumar-hi els 4.000 milions en accions preferents que es converteixen en ordinàries i que, com a tals, reforcen el capital.
Els fons exigits per José Ignacio Goirigolzarri i José Sevilla així que van trepitjar la torre de Bankia a la plaça madrilenya de Castilla, van ser de prop de 20.000 milions. Els ajuts per concloure la capitalització, certificats per Goldman Sachs, van elevar-se a 23.475 milions, és a dir, els 19.000 milions frescos sol·licitats pels nous gestors a part dels 4.000 milions ja injectats.
En xifres aproximades, doncs, el sanejament s’hauria disparat d’uns 12.000 milions a 19.000 milions.
Quan un dóna un cop d’ull als ajustos i a les retallades practicats i s’adona que, només en sanitat, ja han costat uns 6.000 milions d’euros, arriba a la conclusió que el desviament provocat per la deficient actuació de l’alta direcció del Banc d’Espanya, l’auditor i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha sigut dramàtic.
És precisament això, el comportament de les institucions supervisores, el que analitza ara el jutge Fernando Andreu quan elabora les conclusions de la investigació de la sortida a borsa de Bankia.
