El Govern porta Uber al Suprem perquè decideixi si la seva activitat és legal

La Generalitat manté que l'aplicació està sotmesa a la regulació del mercat del transport de viatgers

El Tribunal Suprem ha admès a tràmit un recurs de la Generalitat contra una sentència d'un jutjat de Barcelona que havia anul·lat una multa de 4.001 euros a Uber imposada per l'administració catalana. La Generalitat havia multat Uber per entendre que vulnerava la normativa de transport de viatgers, mentre que el jutjat contenciós número 15 de Barcelona va sentenciar que la plataforma està sotmesa a la regulació dels serveis informàtics.

Ara el Suprem, en haver admès a tràmit el recurs del Govern, haurà de pronunciar-se sobre si Uber ha d'estar sotmesa a la regulació del transport de viatgers, un sector regulat que requereix d'autoritzacions administratives.

La secció primera de la sala contenciosa administrativa del Suprem ha declarat en una interlocutòria que la qüestió plantejada per la Generalitat té interès per a la seva possible cassació i, per tant, es pronunciarà sobre si Uber és una empresa de transport, encara que el servei el prestin tercers, o és una empresa informàtica d'intermediació o connexió d'usuaris.

El Govern va sancionar Uber argumentant que actuava contractant com a transportista i facturant en nom propi serveis de transport públic discrecional de viatgers en vehicles de fins a 9 places "sense ser prèviament titular de l'autorització de transport".

La Generalitat argumenta en el seu recurs que el servei de transport requereix un títol d'habilitació, i si Uber en queda exonerat implica una " distorsió del sistema de regulació del transport de viatgers que suposa una desregulació 'de facto' del sector", de tal manera que la resta d'operadors quedarien en "una posició de desavantatge".

En la interlocutòria, el Suprem accepta pronunciar-se sobre el cas per decidir si Uber fa "una activitat que s'emmarca en l'àmbit de la normativa de transport, que exigeix el previ títol habilitant per al seu exercici", o si se situa en l'àmbit de la llei de la societat de la informació i, en darrer àmbit, en el marc de la directiva de Serveis de la Unió Europea, "en la qual la premissa de partida és el lliure establiment i la lliure prestació de serveis".

Més continguts de