El Govern fixa als ajuntaments el mínim que han de destinar de la taxa turística a promoció

La Generalitat permet als propietaris de pisos llogar habitacions als turistes

Els ajuntaments hauran de destinar a la promoció i foment del turisme un mínim d'entre el 60% i el 75% dels diners que reben de la taxa sobre estades turístiques. Així es recull en un decret aprovat per l'executiu català aquest dimarts.

El decret estableix que els municipis que rebin menys de 300.000 euros de la taxa turística hauran de destinar un 75% d'aquests diners, com a mínim, a la promoció. Per als municipis que rebin més de 300.000 euros, el mínim serà del 60%. Fins ara, la llei no fixava una quantitat mínima, sinó que establia que els diners procedents d'aquest tribut s'havien de destinar "principalment" a la promoció turística.

El decret aprovat pel Govern vol posar ordre a la regulació del sector turístic, i refon en un sol reglament la normativa vigent del sector. A més, defineix noves modalitats d'allotjament turístic i vol avançar-se als nous productes que puguin sorgir en el sector.

Entre les principals novetats, el decret  regula per primer cop el lloguer d'habitacions a turistes. En aquest cas, s'estableix un any de termini per a l'entrada en vigor de la normativa perquè els ajuntaments puguin fer la seva regulació a través de les ordenances municipals.

En qualsevol cas, es podran llogar habitacions de l'habitatge principal per part del titular a un màxim de quatre persones i per un termini inferior a 31 dies. El titular haurà de viure en aquest habitatge i compartir-lo amb els turistes. Amb aquesta regulació, es treu de "l'alegalitat" un model que ja existeix i que es pot trobar en algunes plataformes de l'economia col·laborativa, segons el director general de Turisme, Octavi Bono.

La regulació permetrà posar en marxa un registre de llars compartides per a turisme i tenir un control sobre aquesta activitat, a més de poder recaptar els impostos corresponents. Turisme calcula que a la ciutat de Barcelona hi ha entre 9.000 i 10.000 places turístiques d'aquest tipus i a Catalunya unes 14.000 en total.

El decret també incorpora altres novetats. Per exemple, s'estableix que les edificacions destinades a turisme rural han de ser anteriors al 1957. La data s'ha escollit perquè d'aquell any hi ha fotos aèries de l'exèrcit nord-americà que permeten identificar els immobles. També s'eleva fins a 20 persones la capacitat màxima dels allotjaments rurals i es treuen algunes restriccions. Així, podran exercir altres activitats, per exemple reunions, en la mateixa finca.

El decret també regula nous models, denominats allotjaments singulars, com les cabanes als arbres, i canvia la classificació dels càmpings, que a partir d'ara no serà per categories, sinó per estrelles –de dos a cinc–, com els hotels. També s'estableix que en les àrees d'acollida d'autocaravanes que tenen alguns municipis l'estada màxima serà de 48 hores.

Més control dels pisos turístics

En el cas dels pisos i apartaments turístics, s'hauran de lliurar als ocupants les normes de convivència i es podrà requerir l'abandonament immediat als clients que no les respectin. Aquests pisos no podran ser ocupats per més persones de les que estableix la cèdula d'habitabilitat i, en qualsevol cas, no podran excedir de les 15 places.

La nova normativa fixa la definició i responsabilitat dels intermediaris i estableix que els operadors estan sotmesos al decret encara que siguin de fora de Catalunya quan realitzin la intermediació d'allotjaments situats al Principat. A més, es reforça el principi que l'economia digital relacionada amb l'activitat turística té l'obligació de respectar la legalitat turística vigent. Així, el decret millora els instruments de control i, per exemple, preveu l'auxili dels cossos de seguretat per a les funcions inspectores. A més, dona seguretat jurídica als ajuntaments per imposar les sancions previstes en la llei de turisme.