Economia 12/07/2018

El Govern anuncia una convocatòria de 30.000 places públiques per a aquesta tardor

Puigneró vol incrementar la plantilla pública i consolidar-la per reduir-ne la temporalitat

Ara
2 min
Jordi Puigneró és el conseller de Polítiques digitals i Administració pública

BarcelonaEl conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha anunciat aquest dijous que el Govern aprovarà una oferta de treball públic de prop de 30.000 places aquesta mateixa tardor.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

En la seva primera comissió al Parlament per explicar els eixos del seu departament, Puigneró ha detallat que aquesta convocatòria es desglossarà en 4.323 funcionaris d'administració i tècnics, 685 laborals, 15.658 docents i 9.307 estatutaris de l'Institut Català de Salut (ICS). Puigneró ha ressaltat que durant aquesta legislatura el departament aspira així a incrementar la plantilla de l'administració pública, estabilitzar-la i consolidar-la per reduir-ne la temporalitat, que actualment se situa en el 36% dels treballadors públics.

Fa sis anys que el Govern no crea noves places a l’administració, tret d'una convocatòria de 1.000 places el 2015. El març del 2017, però, la Generalitat ja es va comprometre a convocar 30.000 places de treballadors públics fins al 2019, tal com va avançar l'ARA. Amb tot, la xifra no implicaria afegir més llocs de treball als que hi ha actualment al Govern, sinó que en realitat pretén convertir en fixos milers d’interins, segons va confirmar a aquest diari l'aleshores secretària d’Administració i Funció Pública del Govern, Meritxell Masó.

De fet, l'anunci del març passat i la decisió que ha comunicat avui Puigneró estan impulsats per l’acord al qual van arribar l'anterior ministre d’Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, amb els representants dels principals sindicats de funcionaris de tot l’Estat (CCOO, UGT i CSIF).

Aquest pacte passava per reduir en un 90% l’actual nivell d’interinitat a les administracions públiques en un període màxim de tres anys per acabar deixant en un màxim del 8% la taxa de temporalitat (o de precarietat, com l’anomenen els sindicats), que en aquell moment superava el 20% en la majoria de casos. Així doncs, si bé al conjunt de l’Estat l’impacte previst per a aquesta mesura suposava la convocatòria de més de 250.000 places (en sanitat, educació i justícia, principalment), a Catalunya, en l’àmbit administratiu que correspon a la Generalitat, la convocatòria equivalia a unes 30.000 places, segons va confirmar Masó a aquest diari fa setze mesos.

stats