PRIVATITZACIONS
Economia 20/05/2012

El Govern reduirà el dèficit amb els seus peatges

La Generalitat ha redissenyat la privatització de les concessionàries Tabasa i Cadí perquè els ingressos obtinguts puguin destinar-se a eixugar el dèficit. L'Estat tutela el concurs d'ATLL.

Ignasi Pujol / Dani Sánchez Ugart
3 min
Peatge de Tabasa, la concessionària que explota els túnels de Vallvidrera, que enllacen Barcelona i el Vallès Occidental.

BARCELONAEl Govern espera ingressar 1.171 milions d'euros amb la privatització d'actius durant aquest any, segons el pla econòmico-financer (PEF) de reequilibri de la Generalitat per al període 2012-2014 que la conselleria d'Economia va enviar dijous al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en el si del Consell de Política Fiscal.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Aquesta xifra sorgeix de la suma dels 888 milions d'ingressos previstos en el capítol de venda de patrimoni i dels 283 milions corresponents a "mesures de contingència". Pel que fa a aquest últim punt, el document elaborat pel departament d'Andreu Mas-Colell explica que "ja es disposa del disseny del procediment a seguir perquè la Generalitat de Catalunya pugui adjudicar a un tercer, en virtut d'un contracte de concessió d'obra pública, la gestió de determinades infraestructures". Tot i que l'informe no en cita el nom, el pla es refereix a la privatització de les vies de peatge del Govern: Tabasa (gestora dels túnels de Vallvidrera) i Túnel del Cadí.

Ara bé, el document també afegeix que el Govern s'ha vist obligat a rebaixar les seves expectatives financeres en aquest procés, tot i que els ingressos serviran per eixugar el dèficit públic de l'administració catalana.

Des de l'arribada al Govern, CiU va identificar Tabasa i Túnel del Cadí com els actius més privatitzables. El conseller Mas-Colell va assumir el lideratge d'aquest procés, tot i les reticències del titular de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, a desfer-se'n. Economia va encarregar a PwC la fusió de Tabasa -participada pel Govern en un 96%- i Túnel de Cadí -en què la Generalitat, amb un 52%, compartia accionariat amb Abertis i CatalunyaCaixa, entre d'altres- per vendre la societat resultant a un privat. La mateixa Abertis, el principal grup d'infraestructures català, hi havia mostrat interès.

Redisseny de l'operació

El Govern ha redissenyat l'operació i en comptes de vendre la companyia adjudicarà la concessió dels peatges. Els ingressos seran inferiors: 283 milions d'euros, gairebé la meitat del que es preveia ingressar amb la venda de la nova Tabasa-Cadí.

No obstant, aquesta injecció de recursos anirà a parar directament al capítol de reducció de dèficit, tal com detalla Economia en el PEF. La normativa europea SEC és la que determina quines operacions financeres de les administracions públiques poden destinar-se a reduir el dèficit i quines no, i el Govern ha adaptat el procés de Tabasa i Túnel del Cadí a aquests paràmetres.

Els 888 milions corresponents a la venda de patrimoni procediran de la venda d'edificis i de la concessió del servei de subministrament d'aigua en alta pressió que ara presta la societat pública Aigües Ter Llobregat (ATLL), filial de l'Agència Catalana de l'Aigua. El PEF enviat a Montoro apunta que la concessió del servei d'ATLL està "actualment en estudi per la Intervenció General de l'Administració de l'Estat". El Govern preveu ingressar fins a 500 milions d'euros amb la concessió del servei d'ATLL durant cinquanta anys.

Venda d'immobles

L'executiu català estudia vendes de patrimoni addicionals a les que s'inclouen en el seu pla original, tot i que encara s'estan definint, segons va confirmar un portaveu del departament d'Economia.

Els plans inicials del departament preveien la privatització d'entre el 51% i el 90% de les accions d'Equipaments i Edificis de Catalunya (Eecat), l'antiga ICF Equipaments, que actua com a constructora dels edificis públics de la Generalitat, per 350 milions en concepte de pagament de deutes, i entre 49 i 90 milions més per les accions; la venda d'un paquet de 26 immobles per 450 milions, i un segon paquet de 9 locals, una nau i la seu de Territori per gairebé 100 milions.

Gairebé un any després, i amb els terminis que marcaven els concursos caducats i ampliats en dues ocasions, només s'ha venut un edifici, la seu de Territori, per 52 milions d'euros, 8 milions menys que el preu a què es va comprar. A més, la falta d'ofertes atractives ha obligat la Generalitat a desistir en la venda de 15 dels edificis: els 8 restants del paquet que incloïa Territori i 7 dels 26 que es volien vendre en lot i que pertanyen a l'Eecat.

El comprador de l'Eecat -un concurs declarat desert en una ocasió- haurà d'assumir 250 milions de deute de la companyia, i té llibertat per definir com es pagarien els 100 milions restants. De moment, el Govern ha confirmat les ofertes de Comsa Emte, Cofely i Sodexo i decidirà el guanyador al novembre.

Per al paquet de 26 immobles que l'executiu volia vendre per 450 milions es va rebre una sola oferta, que tot i que pagava el que la Generalitat demanava no es va endur el concurs perquè era "massa exigent" en algunes condicions, segons el portaveu del Govern. Davant d'aquest nou fracàs, la decisió de l'executiu va ser apartar de la venda set edificis per reubicar-hi treballadors i treure a concurs els 19 restants separadament.

stats