Grècia i els creditors arriben a un acord per al tercer rescat

El pla de reformes, valorat en uns 86.000 milions d'euros, servirà en gran part per pagar deutes. L'acord s'ha tancat després de 22 hores de negociacions a Atenes

El govern grec ha arribat a un acord amb els creditors internacionals aquest dimarts sobre els termes d'un tercer pla de rescat. El programa es votarà aquest dijous en el parlament grec abans de ser aprovat aquest divendres pels ministres d'Economia de la zona euro. "La naturalesa de la situació necessita un acord immediat del parlament per procedir a l'aprovació i permetre el desemborsament del primer pagament", ha dit el president grec, Alexis Tsipras, en una carta enviada al parlament hel·lè.

Tanmateix, els representants dels països escandinaus prefereixen ser cautelosos i esperar a l'aprovació de l'acord. "Encara s'ha de treballar en els detalls, s'ha d'anar pas a pas", ha dit el ministre de Finances finès, Alexander Stubb. Per contra, el govern alemany ha conclòs que l'acord podria mantenir-se durant els anys vinents. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha assegurat que la propera setmana es celebrarà un ple extraordinari al Congrés dels Diputats en el que es sotmetrà a votació el rescat grec plantejat per la Unió Europea.

L'acord s'ha produït després d'una sessió maratoniana de 22 hores entre els ministres grecs de Finances, Euclides Tsakalotos, i d'Economia, Yorgos Stathakis, i els representants de la Comissió Europea (CE), el Banc Central Europeu (BCE), el Fons Monetàri Internacional (FMI) i el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE).

El rescat, que tindrà una vigència de tres anys, està valorat en uns 86.000 milions d'euros i servirà en gran part per pagar deutes. El primer pagament, d'entre 20.000 i 25.000 milions d'euros, servirà per fer front als deutes amb el BCE (3.400 milions), l' FMI (1.600 milions) i la Unió Europea (7.600 milions). A més, s'espera que uns 10.000 milions d'euros addicionals s'injectaran de manera immediata per recapitalitzar la banca grega.

Rebaixar els objectius pressupostaris a canvi de mesures traumàtiques

El govern grec ha subratllat que un dels punts més importants de l'acord és haver aconseguit rebaixar els objectius pressupostaris. El pacte preveu per aquest any un dèficit primari (sense el pagament dels interessos del deute) del 0,25% del producte interior brut (PIB), en comptes de l'1% previst inicialment. Pel 2016, s'exigeix un superàvit primari del 0,5%; pel 2017 de l'1,75% i, finalment, pel 2018 del 3,5%.

Una de les qüestions més conflictives durant les negociacions dels últims dies ha sigut el tractament que haurien de tenir les carteres de crèdits morosos, la majoria hipoteques, que llastren a la banca grega. Mentre que els creditors internacionals opten per vendre'ls a fons especialitzats, coneguts com a fons "voltors", Alexis Tsipras vol que els adquireixi una entitat pública, una espècie de "banc dolent". Tanmateix, les negociacions sobre aquest tema s'ajornen fins a la tardor.

Amb aquest acord, el govern grec ha pogut evitar reintroduir el pagament de cinc euros per visita hospitalària, com exigien els creditors. Però a canvi, Tsipras haurà d'aplicar mesures més traumàtiques com l'abolició dels avantatges fiscals dels agricultors, canvis en l'impost sobre els béns immobles o la modificació de la nova llei que permet el pagament dels deutes a Hisenda i a la Seguretat Social en cent terminis. A més, es preveu que es reestructuraran les pensions amb l'objectiu d'estalviar anualment un 0,5% del PIB, així com l' eliminació gradual de les jubilacions anticipades. El paquet de mesures també contempla la liberalització total del sector energètic l'any 2018 i d'algunes professions, com enginyers o notaris.

Més continguts de