Europa podria abaixar els interessos i allargar el termini als països rescatats
Una possible solució per alleugerir Grècia passa perquè torni el préstec en 15 anys i a un interès rebaixat del 3,5%. La solució podria aplicar-se també a Irlanda i Portugal
Brussel·lesLa cimera de caps d'estat i govern de la zona euro que aquest dijous se celebra a Brussel·les vol prendre mesures que poden ser decisives per al futur de la moneda europea. Una d'elles passa per tancar el segon rescat grec i allunyar les amenaces de fallida que planen des de fa mesos sobre el país.
Segons fonts diplomàtiques, una solució per alleugerir Grècia de la càrrega del seu deute passaria per duplicar fins als 15 anys el termini perquè torni els diners, així com abaratir els interessos des del 4,2% al 3,5%.
Es tracta de mesures que podrien ser aplicables en els casos d'altres països rescatats com ara Portugal i Irlanda si també presentessin dificultats per fer front a la devolució del rescat.
El segon rescat grec està calculat en 110.000 milions d'euros i requerirà l'aportació de nous fons i la participació del sector privat, un aspecte clau que també s'està decidint a la trobada de Brussel·les avui. Merkel és ferma partidària d'implicar el sector privat, mentre que Trichet no ho veu amb bons ulls.
Abans de la cimera, la idea d'una possible taxa a la banca s'havia convertit en una hipòtesi molt estesa, però diverses fonts han apuntat aquest mateix dijous que la qüestió podria quedar abandonada.
Els líders europeus volen tenir en compte dos elements bàsics: assegurar la sostenibilitat financera de Grècia a llarg termini i reforçar la integració econòmica europea. El segon rescat grec ha sigut calculat de forma general per diverses fonts al voltant d'uns 110.000 milions d'euros, una xifra similar a la del primer acord el maig de l'any passat.
La possibilitat d'un acord entre els 17 líders de l'euro va prendre cos després del pacte assolit ahir a la nit a Berlín entre la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Nicolas Sarkozy, en una llarga reunió a la qual també es va sumar el president del Banc Central Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet. Si bé els detalls d'aquest pacte no s'han revelat, els pocs líders que han parlat en arribar a la cimera s'han mostrat convençuts que hi haurà un acord.
"Crec que hi haurà un nou paquet d'ajuda a Grècia", ha afirmat Merkel en arribar a la seu del Consell Europeu, en què ha dit que un nou rescat grec enviaria un "important missatge" als mercats, que en les últimes setmanes han castigat altres estats perifèrics com Espanya i Itàlia. El president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, també s'ha mostrat "segur” de trobar “una bona solució per a Grècia i per a tots els membres de la zona euro”.
En la mateixa línia, el president de l'Eurogrup i primer ministre de Luxemburg, Jean-Claude Juncker, ha apuntat el seu convenciment de "trobar avui una bona solució" i ha considerat "útil" la reunió francoalemanya d'ahir. Juncker ha insistit que "necessitem una solució global, perquè no ens podem reunir cada dues setmanes" ni tampoc aportar cada 14 dies "solucions parcials".
Sobre la possibilitat que Grècia deixi una part del deute sense pagar, Juncker ha dit que "mai es pot excloure aquesta possibilitat", però ha subratllat que "s'ha de fer el possible" per evitar-la. Respecte a la taxa al sector bancari, Juncker s'ha mostrat més escèptic: "No crec que s'arribi a un acord sobre la taxa", ha declarat. Juncker ha negat també que l'euro estigui en perill, tot i la crisi del deute i l'assetjament dels mercats sobre diversos estats perifèrics, incloent-hi Espanya.
