BarcelonaL’agència de qualificació Fitch va situar dilluns en vigilància negativa el rating de la Generalitat a causa del procés sobiranista i advertia de la possibilitat de rebaixar el deute català a la categoria de bo porqueria.
Quina és la feina de Fitch?
Estudiem la probabilitat de pagament del deute d’empreses i administracions. Fa anys que analitzem les comunitats autònomes basant-nos en la seva economia, en el marc institucional, en qüestions de competències i finances, en la gestió dels serveis i també en l’endeutament.
Fa temps que la situació financera de la Generalitat és preocupant.
Abans de la crisi la qualificació de les comunitats autònomes era molt alta. A partir del 2009 van començar a caure però amb la llei d’estabilitat pressupostària i la creació del fons de liquiditat autonòmic (FLA) vam posar un terra a la caiguda de la qualificació, que era BBB- [just per sobre de bo porqueria ]. Sense aquest terra, moltes comunitats, també Catalunya, haurien estat molt més avall.
Pitjor que Espanya?
Amb els nostres barems, les comunitats no poden estar per sobre de l’Estat, excepte en els casos del País Basc i Navarra, per l’autonomia fiscal i la força econòmica que tenen. I quan la qualificació de l’Estat va baixar d’AAA a BBB, no vam tenir altre remei que abaixar la qualificació de les comunitats a BBB-.
Ara a Fitch dieu que Catalunya podria baixar d’aquest nivell.
Sí, el que hem dit és que amb el deteriorament de la relació entre l’Estat i la Generalitat és molt difícil que Catalunya segueixi tenint aquest terra. El FLA i la llei d’estabilitat encara existeixen, però el pols polític ens porta a prendre la decisió.
Per què afecta això les possibilitats que el deute català es pagui?
Amb els seus ingressos, la Generalitat no podria fer front ni a la seva despesa corrent. ¿Com ha de poder pagar el servei del deute? Creiem que la consulta podria afectar el suport financer de l’Estat. I nosaltres no li hem abaixat la qualificació, el que hem fet ha sigut assenyalar al mercat que aquí passa una cosa que podria canviar les regles.
Han amenaçat amb la possibilitat que Catalunya baixi dos esglaons de cop. Hi ha altres casos així?
Sí, durant la crisi hi ha hagut economies que han caigut fins a sis o set esglaons. Portugal n’és un exemple.
¿Una independència de Catalunya d’Espanya afectaria la resta de comunitats i Espanya?
La meva opinió personal és que no canviaria, el terra seguiria existint per a les comunitats. Sobre Espanya, hauria de preguntar a altres companys.
¿Són conscients de la influència política dels seus informes?
Quan redactem una nota no pensem en les seves conseqüències polítiques. El que ens preocupa és explicar amb transparència les nostres accions i ho fem basant-nos en cinc paràmetres: el marc institucional, l’economia, la gestió, les finances i l’endeutament.
