De Guindos negocia amb Brussel·les garantir el bescanvi de les preferents
El ministre d'Economia, Luis de Guindos, està en converses amb Brussel·les per limitar les pèrdues dels tenidors de preferents. No obstant, el govern espanyol remarca que la decisió és de l'Eurogrup.
BARCELONA.L'executiu liderat per Mariano Rajoy intenta minimitzar el cost del rescat del sector bancari espanyol sobre la ciutadania i, especialment, sobre el petit estalviador. És per això que el ministre d'Economia, Luis de Guindos, està negociant amb Brussel·les el bescanvi de les participacions preferents, que segons estableix el memoràndum del préstec de fins a 100.000 milions d'euros de l'Eurogrup a la banca espanyola comporta l'assumpció d'una quitança -és a dir, pèrdues- per part dels tenidors d'aquests productes comercialitzats majoritàriament per les antigues caixes d'estalvis.
Els contactes entre la Moncloa i Brussel·les els va destapar ahir el rotatiu britànic Financial Times , que assegurava que el govern espanyol vol tornar l'import total de la seva inversió als estalviadors, encara que el pagament es faria a terminis, amb una quitança inicial i desemborsaments posteriors fins a completar el 100% de la inversió inicial.
Segons l'associació de consumidors Adicae, la banca espanyola ha captat en els últims anys uns 40.000 milions d'euros amb productes com les participacions preferents o bons convertibles.
Una portaveu del ministeri d'Economia va confirmar a l'ARA l'existència d'un "diàleg" amb Brussel·les sobre les preferents, però va remarcar que la decisió en cap cas arribarà de Madrid, sinó de la capital europea.
L'Eurogrup va exigir en l'acord d'entesa signat pel govern espanyol al juliol que els titulars de participacions preferents participin en el sanejament d'aquells bancs que rebin fons públics. El 17 de juliol, el nou governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, ja va dir que esperava que l'executiu de Rajoy trobés solucions satisfactòries per al problema de les preferents.
'Banc dolent'
El ministeri d'Economia té previst presentar el 24 d'agost el marc legal per a la reestructuració del sector financer, que preveu la constitució d'un banc dolent que es faci càrrec dels actius tòxics de les quatre entitats ja nacionalitzades: Bankia, Banc de València, CatalunyaCaixa i Nova Galicia.
Segons el memoràndum aprovat pels socis europeus, una quarta part del rescat bancari, és a dir, 25.000 milions d'euros, es destinaran a finançar la creació del banc dolent dels bancs.
Bankia, que va demanar 19.000 milions d'euros per ser rescatada, era també una de les entitats més actives a l'hora de col·locar participacions preferents entre els seus clients, amb un saldo en circulació de 3.100 milions d'euros. En les últimes setmanes, els títols de Bankia es van disparar en borsa i van triplicar el valor, esperant la injecció de fons públics.
Davant la pujada vertiginosa de les seves accions, el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) va reiterar dijous passat que els accionistes de Bankia han de participar en la cobertura del cost del sanejament de l'entitat, cosa que va provocar un fort descens de les accions de Bankia en borsa.
En l'últim mes hi ha hagut a Espanya les primeres dues condemnes a entitats financeres per la venda de preferents. Un jutjat de Girona ha condemnat CatalunyaCaixa a retornar 6.000 euros corresponents a sis participacions preferents que va vendre el febrer del 2010 a una clienta com si fos un dipòsit. El 15 de juliol l'Audiència de Pontevedra també va declarar nul·la la primera venda de preferents a Nova Galicia amb els mateixos raonaments i per una quantitat similar de 7.560 euros.
Les participacions preferents són un producte que van començar a comercialitzar el 1999 totes les entitats financeres. L'associació de consumidors Ausbanc calcula que hi ha 200.000 catalans que mantenen preferents. És un producte a perpetuïtat que oferia un cupó elevat, depenent de cada banc. Durant els últims 13 anys, un cop adquirida la participació es podia vendre en un mercat secundari no regulat entre propietaris de la mateixa entitat. Aquest mercat va funcionar amb guanys fins fa un any i mig.
L'any passat la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va impulsar un mercat secundari regulat transparent, que s'ha posat en marxa enguany. Els clients no van rebre tota la informació per valorar la inversió, enlluernats per unes rendibilitats que en ocasions podien superar el 7%.
Un dels aspectes que no es destacava prou en la documentació és que si el banc generava pèrdues no es pagava el cupó.
