Guindos creu que el Popular s'hauria d'haver rescatat el 2012

El ministre s'espolsa les culpes de la crisi del banc i diu que l'alternativa era la fallida

El 10 d’abril, Luis de Guindos afirmava que el Banco Popular era “solvent” i que el seu futur el decidirien “els accionistes”. Cinquanta-vuit dies després, el Santander comprava l’entitat per un euro i convertia les accions en paperots sense valor. Els accionistes no van tenir-hi res a dir. I les autoritats europees acabaven de sentenciar que l’entitat era insolvent, desmentint les dues afirmacions del ministre d’Economia, que aquest dilluns va donar explicacions al Congrés sobre aquesta fallida sobtada.

La situació s’ha resolt de forma àgil i eficaç, sense afectar l’economia ni tenir cap impacte als comptes públics ni al sector”, va resumir un Guindos que va esforçar-se per tirar pilotes fora. El ministre va plantejar la venda per un euro com la millor solució, perquè l’alternativa era un procediment concursal que no només hauria deixat els accionistes a l’estacada, sinó que a més hauria obligat a rescatar els dipositants i hauria posat en risc milers de llocs de treball.

Va recordar que la responsabilitat de la decisió va ser del Banc Central Europeu, que supervisa el 90% de les entitats bancàries espanyoles. L’operació es va fer, segons ell, seguint els criteris que es marca la junta de resolució per decidir que un banc s’ha d’intervenir: la inviabilitat, la falta d’alternatives i la protecció de l’interès general. A més, Guindos va fer un relat de l’empitjorament de la situació del que era el sisè banc en volum d’actius de l’Estat, i va rememorar que el 2012 l’entitat no va superar les proves de capitalització prèvies al rescat.

“Mirant enrere, potser hauria estat preferible que hagués entrat al rescat bancari”, va admetre, tot i que el 2014 i el 2016 el Popular sí que va superar els exàmens d’estrès del BCE. Mesos després d’aquell últim examen, el banc es va veure abocat a una ampliació de capital de 2.500 milions.

“En una sola nit”

Guindos va assegurar que els problemes del Popular eren, bàsicament, de liquiditat, i no d’insolvència. A principis d’aquest mes, l’entitat, que buscava i no trobava comprador, va haver d’assistir als mecanismes d’emergència del BCE, que es van esgotar dimarts passat, perquè ja no tenia més col·lateral (garanties) per demanar crèdit d’emergència. És aquí quan les autoritats de resolució va decidir fer una valoració del banc, que va ser negativa, d’entre 2.000 i 8.000 milions, i va haver d’actuar. “En una sola nit” el Popular es va vendre al Santander.

L’oposició va criticar que aquest informe independent no sigui públic, i que ni tan sols es conegui qui n’és l’autor. El portaveu d’Units Podem, Alberto Montero, va recordar que el Popular tenia un valor comptable net de 12.000 milions, i va posar en dubte l’informe, que es va saldar amb un 'pelotazo' del Santander. Guindos va defensar que els accionistes i els creditors han de ser els primers a suportar les pèrdues de les resolucions bancàries, per minimitzar l’impacte sobre el contribuent, que, va insistir, no haurà de pagar res. El portaveu del PSOE, Pedro Saura, però, va avisar que el banc tindrà crèdits fiscals que costaran milions als contribuents. L’oposició també va criticar que la compra portarà més concentració al sector.

Més continguts de