El banc HSBC paga 300 milions a França per eludir la justícia

ParísUna multa econòmica amb molts zeros a la dreta per evitar passar pels jutjats i, de retruc, evitar també el judici mediàtic. Aquest és l’acord a què ha arribat la filial suïssa del banc britànic HSBC amb el govern francès. La fiscalia financera de França va anunciar en un comunicat que HSBC Private Bank -entitat amb seu a Ginebra- s’ha compromès a pagar 300 milions d’euros a les arques públiques franceses a través de la convenció judicial d’interès públic (CJIP). “Amb la signatura d’aquest acord, el banc reconeix l’existència dels fets”, assegura la fiscalia, tot i que l’entitat no serà declarada culpable per cap jutge.

La justícia francesa va imputar la filial suïssa el novembre del 2014 per delictes de “captació il·lícita de clients” i “blanqueig agreujat per frau fiscal”, fets comesos entre 2006 i 2007. HSBC Private Bank estava acusat d’haver posat en marxa un sistema d’evasió d’impostos per als seus clients “amb ple coneixement de causa”, segons la fiscalia. La filial va facilitar-los “comptes a nom de societats inscrites en paradisos fiscals” i els va aconsellar perquè “poguessin dissimular els seus actius”, segons relatava al seu dia el diari Le Monde, després d’haver tingut accés als documents de la investigació. Els fets van sortir a la llum arran de la polèmica llista Falciani, en què centenars de milers de noms de presumptes evasors fiscals van ser recopilats i revelats per un enginyer informàtic que treballava per a aquesta filial suïssa.

La fiscalia xifra en més de 1.600 milions d’euros l’import dels actius que uns 8.900 clients (i contribuents) francesos es van estalviar en impostos sobre el patrimoni i la renda gràcies a aquest sistema.

Els 300 milions d’euros de multa també serveixen de moneda de canvi perquè la justícia francesa hagi dictat una resolució de sobreseïment (és a dir, que posa fi a la causa penal) del procés paral·lel que hi havia contra HSBC Holdings PLC, l’empresa matriu del grup HSBC. Per contra, la fiscalia informa en el comunicat que dos exdirectius de la filial suïssa continuen perseguits penalment perquè la convenció judicial d’interès públic no preveu un tracte com aquest per a les persones físiques. Els jutges sospiten que tots dos van orquestrar aquest ampli i fraudulent sistema.

És la primera vegada que França recorre a aquest acord que va introduir la popularment anomenada llei Sapin II (cognom del llavors ministre de Finances francès, Michel Sapin), en vigor des de fa just un any. El text d’aquesta llei “relativa a la transparència, a la lluita contra la corrupció i a la modernització de la vida econòmica” explica que aquest procediment de “transacció penal” s’inspira en el model nord-americà, el deferred prosecution agreement.

L’estira-i-arronsa d’aquest primer acord firmat a França es jugava, en definitiva, entre la suma de la multa (si era massa simbòlica faria perdre la credibilitat de la CJIP) i el nivell d’admissió de culpa que recauria sobre la filial, que perjudicaria la seva imatge en altres mercats.

Es pot comprar la justícia?

Una pregunta s’imposa: les empreses acusades de corrupció, frau o blanqueig poden, doncs, comprar la justícia a França? El periodista Jean-Baptiste Jacquin, especialitzat en la matèria, defensava a Le Mond e que “la idea d’aquest procediment és colpejar [en el sentit figurat] més de pressa i de manera més forta les empreses, [que són] persones morals”. Però avisa que això pot desembocar en una mena de cercle viciós i convertir aquestes empreses en “entitats irresponsables penalment”. És a dir, amb aquesta transacció penal les societats poden sospesar econòmicament si els és més beneficiós, al cap i a la fi, violar la llei i pagar la multa que pertoqui.

El cas és que amb aquest procediment l’empresa no només s’escapa del més que probable llarg procés penal -i del seu seguiment mediàtic-, sinó que a més el delicte no figurarà en els seus antecedents penals. L’estat francès també hi guanya: recapta més aviat els diners de la multa.

Entre les veus contràries que ja s’han manifestat públicament hi ha la del magistrat Eric Alt, vicepresident d’Anticor [associació que lluita contra la corrupció], que considera l’acord “profitós” per a HSBC Private Bank, en declaracions al diari La Croix. Alt creu que la multa “és feble” tenint en compte els 1.600 milions d’euros defraudats. A més, el magistrat també qüestiona la moralitat d’aquesta convenció. “Quina igualtat [davant la llei] hi ha amb empreses que compareixen per infraccions mediambientals o per treball no declarat?”, es pregunta Alt.

D’altres, com Charles Ducahine, el magistrat al capdavant de la flamant Agència d’Anticorrupció francesa [que depèn del ministeri de Justícia], creu que “val més un bon pacte que un mal judici”.