Heretar és més barat que rebre una donació

L’impost de successions és més baix, sobretot per a transferències entre familiars directes

L’impost a la mort és una de les maneres com es coneix despectivament l’impost de successions i donacions, una de les taxes que la Generalitat té plenament transferides de l’Estat i una de les que aixeca més debats entre esquerres i dretes.

Els economistes, en canvi, el veuen com un dels impostos més útils per reduir les desigualtats econòmiques. El tribut grava qualsevol transmissió de béns d’una persona a una altra, tant si estan totes dues vives (una donació) com si es tracta d’una herència (una de les dues ha mort). Tot i que en nom és el mateix impost, a la pràctica tenen escales de gravamen diferents segons cada cas. En el cas català, com en la majoria de comunitats autònomes, l’impost de successions té una escala molt progressiva segons la quantitat que s’hereti (com més rep l’hereu, més percentatge de l’herència ha de pagar), però també varia en funció del parentiu entre el difunt i els receptors de l’herència.

Les exempcions més grans s’apliquen en el cas d’herències entre cònjuges, quan s’aplica una reducció del 99%. Nacho Cornet, president de la comissió de fiscalitat del Col·legi d’Economistes, considera que en el cas de familiars molt propers l’impost de successions català “està bé”, ja que és baix, mentre que augmenta considerablement entre familiars llunyans o quan els hereus no mantenen cap parentiu amb la persona que els llega l’herència. Per exemple, un fill hauria de pagar per rebre 100.000 euros i un pis de 450.000 euros (un preu habitual en ciutats com Barcelona per a un immoble d’uns cent metres quadrats) menys de 2.000 euros, mentre que el cònjuge quasi no pagaria res. En canvi, un hereu sense relació familiar hauria de pagar més de 90.000 euros a Hisenda. Finalment, una donació en vida suposaria desemborsar 35.000 euros. Cal tenir en compte, no obstant, que cada cas té la seva casuística, especialment en un impost amb un nombre elevat de reduccions aplicables segons el tipus de bé que es traspassi.

“Avui en dia, donar és més car que heretar”, afirma Cornet. Això sí, és un tipus de traspàs molt més senzill. “Una donació és molt simple”, explica, ja que no presenta diferències fiscals entre familiars, com sí que passa en les herències. En aquest cas, es tracta d’una escala que va del 5% al 9% i que tothom paga per igual.

Però per què, si en els dos casos es tracta d’una transferència de propietat, es paga diferent segons si és una donació o una successió? Segons Cornet, aquesta diferència serveix per igualar les donacions a Catalunya amb les de Madrid i evitar perdre recaptació.

Quan la Generalitat tenia uns tipus més alts que la capital espanyola, hi havia casos en què algú volia donar diners a familiars però en lloc de fer la donació directament i tributar-la a Catalunya pagant més, preferia gastar els diners comprant un pis a Madrid. Després el donava i tributava allà, aprofitant que els immobles tributen a la comunitat autònoma on es troben, mentre que una donació de diners ho fa en la comunitat on resideix el beneficiari. Així, un cop pagat l’impost de donacions a Madrid, el receptor del pis se’l venia i retornava els diners a Catalunya.

En el cas de les donacions, a més, hi ha un altre factor a tenir en compte, que és la plusvàlua (augment de valor), per exemple en el cas de propietats no immobiliàries, com ara fons d’inversió. Fins fa uns anys en qualsevol herència calia pagar per l’increment de valor d’un fons d’inversió que s’heretés, mesura que ja no existeix en el cas de les successions –l’anomenada plusvàlua del mort–, però que es manté en les donacions en vida. El que continua plenament vigent en tots dos casos és l’impost municipal sobre la plusvàlua d’immobles.

Possibles canvis aquest any

L'acord recent sobre ingressos públics assolit entre el govern català i En Comú Podem és la reforma del tribut, que afectaria especialment les herències de pares a fills. L’acord, però, encara s’ha de complementar amb un pacte sobre despesa abans d’iniciar els tràmits parlamentaris.