Hisenda revisa el 80% de les deduccions per maternitat i només el 30% de les de rendiments de capital

MadridL'Agència Tributària no destina els mateixos esforços per controlar les grans fortunes que les rendes més baixes. Aquesta és una denúncia que ja s'ha fet reiteradament des dels sindicats de tècnics d'Hisenda. El mateix expresident de l'Organització Professional d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat, José María Peláez, va afirmar que Hisenda persegueix més les treballadores de la llar que els grans fraus.

Aquestes acusacions es poden comprovar amb l'últim informe que ha fet públic aquest dimecres el Tribunal de Comptes sobre les actuacions de l'Agència Tributària amb relació als beneficis fiscals del 2015. A banda d'una dura avaluació de l'eficàcia de la gestió dels beneficis fiscals per part de la Hisenda espanyola, el Tribunal de Comptes posa de manifest que les deduccions fiscals que es van controlar amb major mesura van ser les de maternitat (un 85% de les quals van ser supervisades). En canvi, només un 30% de les deduccions relacionades amb els rendiments de capital mobiliari i immobiliari van ser revisades.

L'informe del Tribunal de Comptes és contundent: el control dels beneficis fiscals dels contribuents espanyols quan fan la declaració de la renda és desigual i "discrecional". Tot i que aquest òrgan fiscalitzador dels comptes públics atribueix en bona mesura aquests fets a la manca de recursos de l'Agència Tributària, posa de manifest que la supervisió no es porta a terme amb la mateixa intensitat. De fet, les deduccions que els contribuents s'apliquen en conceptes de rendiments del capital són les menys comprovades. Com bé explica el Tribunal de Comptes, l'Agència Tributària té diferents mecanismes per revisar les declaracions. D'una banda, els automàtics, que consisteixen en l'activació d'alertes informàtiques en les declaracions dels contribuents i que després l'AEAT ha de resoldre; de l'altra, la inspecció.

En el cas de l'aplicació d'aquests filtres, el Tribunal de Comptes constata que "únicament es resolen per a la seva comprovació efectiva un de cada quatre filtres que s'activen per al control dels beneficis fiscals".

En el següent quadre es pot comprovar com els percentatges més elevats de casos detectats pendents de resoldre són els relacionats amb les deduccions de rendiments de capital immobiliari (gairebé el 70%). Per contra, les deduccions de maternitat i els rendiments del treball són els que tenen un percentatge de comprovacions pendents més baix, un 15% i un 30% respectivament. En molts casos, sovint aquests filtres s'activen per informació errònia del contribuent, però molts d'ells queden pendents de resoldre. De fet, totes aquestes declaracions pendents de revisar ho estaven encara el 8 de maig del 2017, quan el Tribunal de Comptes va obtenir la informació de l'Agència Tributària.

Les deduccions redueixen fins al 16% el tipus real de l'IVA

El Tribunal alerta de la "inseguretat jurídica" dels beneficis fiscals

Segons el Tribunal de Comptes no queda clar què és i què no és un benefici fiscal i, per tant, costa de quantificar quants diners deixen d'ingressar les arques públiques en aquest concepte. "L'absència d'un concepte legal de beneficis fiscals dona lloc a un elevat grau d'inseguretat jurídica i a discrepàncies sobre la consideració de determinats incentius com a beneficis fiscals, a més de la possibilitat de quantificar-los", etziba l'organisme.

L'informe explicita que només es van quantificar 219 incentius fiscals com a beneficis fiscals dins els pressupostos, d'un total de 353. Per tant, conclou el Tribunal de Comptes, "no es quantifiquen totes les figures que redueixen ingressos tributaris i no reflecteixen la disminució de capacitat recaptatòria que es produeix com a conseqüència dels beneficis fiscals".

En aquest sentit, el Tribunal de Comptes explica que tenint en compte les deduccions fiscals i els beneficis finals obtinguts, el tipus efectiu de l'IRPF (és a dir, el que es paga realment) es redueix del 17% al 13%. En el cas de l'IVA, principalment l'aplicació del tipus reduït el deixa en una efectivitat del 16% en lloc del 21%.

Cal recordar que les estadístiques europees posen de manifest que Espanya està a la cua d'Europa en recaptació per aquest impost, i que, de fet, perd uns 2.500 milions d'euros l'any. Per això, diverses vegades organismes com l'FMI o la mateixa OCDE han demanat a Espanya que apugi l'impost sobre el valor afegit.