Barcelona“Hi guys, I’m Jorge Lorenzo, welcome to my house”. Aquestes deu paraules poden costar al ja expilot de MotoGP Jorge Lorenzo 40 milions d’euros. El 2013 el pilot mallorquí -que té fixada la seva residència a Suïssa- va promocionar a les xarxes un vídeo per a la marca Monster, en què mostrava la seva mansió al Maresme. Després de la publicació del vídeo, Hisenda va obrir una macroinspecció a Lorenzo, al·legant que -si més no en aquell període- sí que vivia a Espanya, i ara li reclama els 40 milions d’euros no tributats a l’Estat entre el 2013 i el 2016.
Inscriu-te a la newsletter Economia
Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Les xarxes socials i el big data s’han convertit en una nova eina per a Hisenda, que utilitza les dades disponibles online com a proves per a investigacions fiscals. El sindicat dels tècnics del ministeri d’Hisenda (Gestha) afirma que l’Agència Tributària utilitza des de fa temps les dades públiques extretes de les xarxes socials i els portals web en moltes investigacions, sobretot en la nova unitat de coordinació per als grans patrimonis creada a finals de l’any passat. Segons el president de l’entitat, Carlos Cruzado, aquesta eina s’utilitza sobretot per “vincular possibles propietats a persones, famílies o societats” i analitzar “les inconsistències entre la renda declarada i el seu estil de vida”.
Cruzado assenyala que les xarxes s’utilitzen especialment de manera recurrent en casos de falses domiciliacions, com en la investigació de Lorenzo o d’altres famosos. “S’analitzen totes les dades amb efectes econòmics, des dels moviments de les targetes de crèdit fins a anuncis de pisos en pàgines web”, explica Gestha. Tot i això, l’entitat deixa clar que l’Agència Tributària sempre fa servir aquestes eines “mentre no vagin en contra de la privacitat dels contribuents”.
El president de Gestha admet, però, que falta establir una legislació per a aquesta nova metodologia i que Espanya encara va per darrere de la resta de països en aquest aspecte. “És un camp que s’hauria de regular perquè va en augment”, admet Cruzado.
Legislació polèmica a França
A mitjans de novembre, precisament, l’Assemblea Nacional francesa va aprovar una de les primeres lleis antifrau que utilitzaran la intel·ligència artificial per analitzar les dades a les xarxes dels seus contribuents. La mesura, incorporada en un projecte de llei per al 2020, preveu comparar les publicacions a internet dels usuaris francesos amb la seva declaració de la renda, per intentar detectar així delictes com un patrimoni no declarat o diners provinents de l’economia submergida.
La comissió de finances de l’Assemblea Nacional, dirigida pel partit d’Emmanuel Macron, va explicar que es tracta d’una prova pilot que es desenvoluparà durant tres anys i que permetrà, tant als serveis d’Hisenda com als d’aduanes, disposar en massa de les dades online dels ciutadans francesos. L’estat podrà accedir a les publicacions de caràcter públic que els usuaris pengin a plataformes com Instagram, Facebook, Twitter o fins i tot eBay, que després passaran a ser estudiades per les autoritats competents.
Després que la proposta fos presentada a principis de novembre, diversos grups polítics i de la societat civil hi van presentar queixes, al·legant que suposa una vulneració dels drets dels internautes.
Tot i això, la comissió del legislatiu francès va defensar que s’han establert algunes limitacions: només es podrà fer servir per a delictes de frau relacionats amb les activitats no declarades, l’economia submergida i les infraccions de domiciliació fiscal. A més, les autoritats només tindran accés durant cinc dies a dades sensibles com l’orientació sexual o la ideologia política dels ciutadans investigats.
El govern de Macron va explicar que aquesta innovadora llei no suposa un canvi significatiu en les polítiques fiscals de l’estat, perquè les dades públiques de les xarxes ja s’utilitzaven com a proves anteriorment. El ministre de Finances francès, Gérald Darmanin, va recordar que abans aquestes tasques les desenvolupaven els controladors fiscals manualment -com es fa actualment a Espanya-, però ara s’aplicaran “algoritmes i la intel·ligència artificial” per poder aplicar-ho a gran escala.
Anàlisi de la renda
Gestha explica que la majoria de les investigacions per frau s’originen per discrepàncies en la declaració de la renda. José María Mollinedo, secretari general de Gestha, aclareix que en molts casos es tracta de persones amb pocs recursos que no compten amb assessorament legal i que posteriorment resolen la seva situació.
ALTRES EINES QUE UTILITZA HISENDA PER DETECTAR EL FRAU
Visites sorpresa als investigats
L’Agència Tributària també du a terme, en investigacions més rellevants, visites sorpresa a les empreses o domicilis dels investigats. Aquestes inspeccions serveixen, segons Mollinedo, per obtenir dades de la comptabilitat en aquell moment, sense que puguin ser modificades abans que siguin entregades a Hisenda. “Es busquen contractes en B o arxius amb les factures que mostrin la comptabilitat real, no alterada”, afirma Mollinedo. Aquest recurs, però, se sol utilitzar només en macroinvestigacions sobre societats i empreses.
Relacions amb societats
Un altre indici que investiga l’Agència Tributària són les connexions entre els investigats i les societats empresarials. S’analitzen els pagaments entre particulars i les societats per trobar-hi des de despeses personals fins a errors que, un cop estudiats, poden portar a entramats de societats pantalla o paradisos fiscals.
