Montoro imposa el control d'hospitals, universitats i instituts de recerca perquè no financin el referèndum

Hisenda lliura als bancs el procediment de control sobre empreses i entitats per evitar l'1-0
 

Passades les 22.00 h d'aquest dimarts, el ministeri d'Hisenda va remetre a les patronals bancàries les instruccions que ha elaborat per tal que els bancs controlin els pagaments de la Generalitat, les empreses públiques i entitats de tota mena per evitar la celebració del referèndum de l'1 d'octubre. Així ho ha avançat 'El País' i així ho ha pogut confirmar l'ARA. 

D'aquesta manera es demana a les entitats que no duguin a terme pagaments que puguin anar destinats "al finançament d'actuacions il·legals o contràries a les decisions dels tribunals". El document preveu dos tipus de fiscalització. D'una banda esmenta els pagaments corresponents als serveis essencials, la gestió dels quals ha assumit Hisenda a compte dels 1.400 milions d'euros que rep mensualment Catalunya. En aquests casos només caldrà una comunicació de la Generalitat per tal que el ministeri que encapçala Cristóbal Montoro faci els pagaments. 

El segon supòsit fa referència als ingressos que té la Generalitat amb els impostos que ella mateixa recapta. En aquest cas caldrà un certificat de l'interventor de la Generalitat que garanteixi que les factures no van destinades a pagar l'1-0. Segons fonts financeres consultades per aquest diari, el pagament també requerirà el vistiplau d'un empleat del banc on sigui el compte des del qual es vol fer l'operació. Les entitats més afectades per aquesta ordre ministerial són CaixaBank i el BBVA, que tenen els comptes de tresoreria de la Generalitat i que són les més grans a Catalunya. Són, per tant, les que tenen més comptes a les entitats assenyalades per Montoro. 

Sospitosos sorprenents

La comunicació del ministeri inclou una llista amb 297 empreses o fundacions que el ministeri d'Hisenda considera que podrien fer-se servir per fer pagaments relacionats amb la consulta democràtica que el govern central vol evitar. 

La llista és realment extens i en molts casos no permet intuir quina relació tenen les entitats que s'hi inclouen amb aspectes polítics. Inclou ens públics com ara l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament o l'Institut Català d'Oncologia; societats mercantils com Circuits de Catalunya, organismes autònoms de l'administració com la Institució de les Lletres Catalanes o l'Institut Català de la Vinya i el Vi; consorcis com el Consorci Institut Català de Ciències Cardiovasculars o l'Hospital Clínic de Barcelona; universitats com la Universitat de Barcelona o la Universitat Autònoma de Barcelona; altres institucions com l'Associació Catalana d'Entitats de Recerca o fundacions com la Fundació Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Segons ha pogut saber l'ARA, les organitzacions d'aquesta llista de sospitosos no són conscients d'haver-hi sigut incloses. 

Més continguts de