AEROLÍNIES

La IAG més espanyola i castigada

Gallego entoma la gestió del grup amb més pèrdues acumulades de l’Íbex

Willie Walsh ja té nova feina. Des d’aquesta setmana l’exconseller delegat d’IAG ha passat dels avions als cotxes i s’ha incorporat a l’empresa de lloguer de vehicles dublinesa CarTrawler. El consell d’administració del hòlding d’aerolínies va aprovar fa només dues setmanes el relleu que la urgència de la pandèmia havia deixat a mitges. L’espanyol Luis Gallego -fins ara president d’Iberia- ocuparà el lloc del directiu irlandès, l’únic primer executiu que havia tingut IAG en els seus primers 15 anys d’història com a hòlding.

Amb el nomenament de Gallego el grup, que cotitza a les borses de Londres i Madrid, fa un gir cap a una gestió més mediterrània que anglosaxona. Javier Sánchez-Prieto ha fet el salt de Vueling a Iberia, mentre que l’italià Marco Sansavini (des del 2012 ha ocupat càrrecs a l’aerolínia espanyola) es queda les regnes de la low cost. Álex Cruz segueix a la presidència de British Airways, mentre que el germà petit del grup -l’aerolínia de llarg radi de baix cost Level- continua sota la direcció de Fernando Candela. Així doncs, només l’irlandès Sean Doyle al capdavant d’Aer Lingus recorda l’ADN anglòfil del hòlding. La presidència d’IAG també recau des de fa nou anys en un espanyol, Antonio Vázquez, que també es manté en el càrrec, però va avançar que aquest serà el seu últim any abans de passar el relleu a Javier Ferrán (ara conseller independent) el gener del 2021.

Abans de marxar, però, Walsh va deixar una última polèmica. El directiu va desfermar una revolta d’accionistes després de rebre una prima extra de 883.000 lliures esterlines per la seva gestió de la companyia durant el 2019, en plena debacle del sector aeri. Aquesta suma formava part de la remuneració total de 3,2 milions de lliures (3,6 milions d’euros) de Walsh.

Ara la IAG més espanyola és també la més castigada de les últimes dècades. Gallego arriba al càrrec amb la companyia convertida en el valor amb més pèrdues acumulades de l’Íbex-35. Des que va començar l’any, el preu de la seva acció s’ha abaratit més d’un 78%. Ni tan sols l’any dramàtic del Banc Sabadell ha sigut pitjor que el del hòlding d’aerolínies, condicionat per les restriccions al trànsit aeri i les mesures dels governs per l’evolució de la pandèmia. Durant la sessió de divendres als parquets, els títols d’IAG van arribar a cotitzar per sota de l’euro.

La segona onada del covid-19 ha enganxat l’empresa en plena ampliació de capital, que va aprovar la junta d’accionistes el mateix dia de la sortida de Walsh. El grup va demanar incrementar el seu capital social en 2.750 milions d’euros per equilibrar el seu balanç i sobreviure als problemes de liquiditat mentre el turisme i els viatges de negocis segueixin adormits. Divendres era l’últim dia per subscriure l’operació i alguns analistes ja plantegen que potser no serà suficient per cobrir el forat de pèrdues que arrossega IAG. Cal tenir en compte que el mateix sector no preveu recuperar els nivells d’activitat previs a la pandèmia fins al 2024.

Més retallades

Quan es va fer oficial el relleu de Gallego al gener -abans que el sector aeri es trobés en la cruïlla actual-, els experts ja celebraven el seu perfil gestor, que havia aconseguit capgirar una Iberia en números vermells a còpia de fer servir les tisores. En la seva nova etapa com a conseller delegat d’IAG, Gallego haurà de fer un paper similar des de Londres. De moment, British Airways ha anunciat que acomiadarà prop de 12.000 empleats de les seves bases i, tot i que les plantilles de Vueling i Iberia encara estan protegides pels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), els sindicats donen per feta una escapçada en el nombre de treballadors.

A més de la davallada de la demanda, Gallego té pendent l’acord del Brexit, un procés en què IAG haurà de demostrar la seva matriu espanyola. Tot i així, el hòlding confia en operar de manera normal fins i tot en un escenari sense acord.