L’IRPF, un impost de poc impacte

BarcelonaLa reforma de l’IRPF -l’impost sobre la renda- pactada entre el Govern i el grup Catalunya En Comú - Podem per al 2020 tindrà un impacte limitat tant en l’efecte redistributiu com en la recaptació. Els canvis introduïts representen un augment de la pressió fiscal per a les rendes més altes, i alhora introdueixen exempcions més grans per als treballadors amb sous més baixos. La mesura ha rebut elogis i crítiques dels diversos grups parlamentaris, però la majoria d’experts consultats per l’ARA coincideixen en dir que l’IRPF no és l’impost amb més incidència.

Un dels arguments esgrimits pel Govern és que els canvis impositius permetran posar al dia els ingressos de la Generalitat després de tres exercicis seguits amb els pressupostos prorrogats.

No obstant això, Carme Poveda, responsable d’anàlisi econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, creu que pel que fa a la recaptació “l’impacte no és significatiu” en el cas de l’IRPF. De fet, el mateix executiu calcula que obtindrà uns 18,6 milions d’euros addicionals, molt lluny dels prop de 190 milions extres que recaptarà gràcies a la modificació de l’impost de successions, o els aproximadament 300 milions que rebrà amb la creació de dos nous tributs mediambientals.

Els canvis en l’IRPF -introduïts a partir de l’any que ve, si finalment hi ha un acord per aprovar els comptes de la Generalitat- inclouen la creació d’un nou tram entre els 90.000 i els 120.000 euros amb un tipus del 23,5% (abans era dos punts inferior) i un augment d’un punt, fins al 24,5%, del tram entre 120.000 i 175.000 euros. Cal tenir en compte que aquests trams s’apliquen sobre la base liquidable, és a dir, sobre el sou brut un cop descomptades les cotitzacions de la Seguretat Social i les diverses deduccions aplicables a cada treballador. Per tant, un treballador amb una base liquidable de 90.000 euros en realitat pot arribar a cobrar un sou brut ben per sobre dels 100.000 euros l’any. Aquesta pujada dels trams superiors afectarà les 58.000 persones amb sous més elevats, d’acord amb les estimacions del Govern, una xifra que topa amb els càlculs de Gestha -el sindicat de tècnics del ministeri d’Hisenda-, que la situen en 78.000 treballadors.

A l’altre cantó, amb l’objectiu d’ajudar les rendes baixes, el Govern ampliarà el mínim exempt de pagament de l’IRPF dels 5.500 euros fins als 6.105 euros, però només per a les persones amb una base liquidable de, com a màxim, 12.450 euros anuals. Una mesura que vol posar la pressió fiscal dels sous més baixos a un nivell semblant a la majoria de comunitats autònomes, segons Marta Espasa, secretària d’Hisenda del Govern.

Redistribució limitada

El secretari general de Gestha, José María Mollinedo, considera que la pujada del mínim exempt té un impacte “limitat” perquè només implica una reducció de 72 euros per persona, que “segur que seran apreciats” per als que els rebin. D’acord amb els càlculs de Gestha i del Govern, aquesta mesura beneficia uns 200.000 treballadors amb bases liquidables de menys de 12.450 euros. Però recorda que hi ha molts assalariats amb aquesta base liquidable que no fan la declaració de la renda perquè no cobren el mínim per estar-hi obligats, raó per la qual això no els afectaria directament.

En aquest sentit, un altre dels arguments tant del conseller d’Economia, Pere Aragonès, com dels comuns és que aquests canvis en l’IRPF augmenten la progressivitat, és a dir, incrementen la càrrega fiscal sobre els més rics i la redueixen sobre les rendes més baixes, la qual cosa permet redistribuir la riquesa dels que guanyen més cap als que guanyen menys.

Mollinedo està d’acord que els canvis previstos milloren l’efecte distributiu de l’impost. “Incorporar un esglaó millora la progressivitat”, comenta. Malgrat això, per a l’economista Miren Etxezarreta “l’IRPF no és el més important, és una mica la xocolata del lloro” pel que fa a redistribució de la riquesa.

Però Carme Poveda afegeix que si bé els canvis en l’IRPF tenen afectacions més baixes sobre l’activitat econòmica, les reformes a l’alça per a les rendes altes envien “un missatge” que pot “generar desconfiança”, perquè es grava més “les persones que generen més estalvi i inversió”. I, diu, això pot tenir repercussions a llarg termini en la crida de talent per a llocs de feina altament qualificats, en posicions ben remunerades. D’altra banda, Poveda creu que “una petita baixada a les rendes baixes” té un impacte positiu sobre el creixement econòmic, perquè es tracta de franges de població que destinen una gran part de la renda al consum.

Segons Etxezarreta, per millorar els efectes redistributius del sistema fiscal cal tocar altres impostos. “El que realment falla és l’impost de societats”, opina, perquè les empreses grans tenen més facilitats per trobar formes de pagar menys.