MERCAT LABORAL
Economia 23/10/2019

L’Íbex-35 consagra la desigualtat

El sou del primer directiu és de mitjana 123 vegades superior al de l’empleat mitjà al selectiu espanyol

Paula Clemente
3 min
L’Íbex-35 consagra la desigualtat

BarcelonaLa persona amb el càrrec més alt a Inditex cobra 455 vegades el sou mitjà de l’empresa. És la companyia de l’Íbex-35 amb més diferència salarial entre directius i empleats comuns. La mitjana que publica Intermón Oxfam en el seu informe sobre desigualtat en les empreses de l’Íbex-35 s’allunya d’aquesta xifra, però, tot i així, no presenta un escenari favorable: els alts executius involucrats en aquest índex borsari cobren de mitjana 123 vegades el sou mitjà de les seves plantilles.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

L’any passat la diferència mitjana se situava en 132. Els responsables de l’informe ho atribueixen al fet que han baixat els sous més alts de cada empresa. Malgrat això, matisen, si s’analitza la direcció en general, s’identifica un augment salarial del 6%. En paral·lel, a més, l’estudi comptabilitza les filials que les empreses tenen en paradisos fiscals, i, amb una mitjana de 23, les notícies tampoc no són positives.

És la primera vegada que aquesta entitat publica la panoràmica general de la situació. Fins ara en els informes només apareixien les tres empreses que despuntaven més. Així, passa a ser d’informació pública que les empreses de l’Íbex-35 on els primers directius cobren més respecte al que paguen al treballador mitjà són Inditex (455 vegades més), Naturgy (424), ACS (388), Banco Santander (257) i Acciona (256). Al costat contrari hi ha Aena (els directius de la qual cobren quatre vegades més que el salari mitjà), Bankia (15), Red Eléctrica (18), Ence (25) i Siemens (27).

Delaware, el paradís més triat

En clau catalana, la radiografia no evidencia grans diferències. Els sous dels alts directius de Naturgy són els que queden a més distància del salari mitjà a l’empresa, i Colonial, amb una nòmina mitjana 33 vegades inferior a la dels alts directius, la que menys. Pel que fa al nombre de filials en paradisos fiscals, la companyia immobiliària repeteix a la part inferior de la llista -no en té cap-, i Grifols, amb 22, substitueix Naturgy en el primer lloc.

D’aquesta vintena de Grifols, 15 són a Delaware (Estats Units). Allà és on es troben les concentracions d’empreses més importants: Banco Santander, la que té més filials en paradisos fiscals, n’acumula 113 en aquest estat nord-americà, i ACS, la segona de la llista, 49. Naturgy, segona empresa en la llista de les catalanes, les té distribuïdes entre Holanda, Irlanda, Panamà, les Illes Caiman, Bermudes, Jersey, Luxemburg i Singapur; Banc Sabadell en té tres a Andorra, dues a Luxemburg i una a les Bahames; CaixaBank, dues a Luxemburg i una a Suïssa; i Cellnex, una a Suïssa i una a Holanda.

Tenint en compte sous, comportament fiscal i repartiment de dividends, l’informe apunta que les que estarien contribuint més a la desigualtat són ArcelorMittal, IAG i Mapfre. Acerinox és, en canvi, la que té un balanç més positiu.

Bretxa salarial del 15%

En 22 de les 35 empreses el primer executiu guanya 50 vegades el sou mitjà de l’empresa. L’estudi denuncia que, després de diversos anys de creixement econòmic, els sous continuen sense augmentar i el sector empresarial “canalitza els beneficis a accionistes i alts directius”. Des del 2015, diu l’informe, el resultat d’explotació de les empreses de l’Íbex-35 ha crescut un 65%, mentre que els sous s’han reduït un 0,5%.

L’estudi es fixa, també, en la bretxa salarial per qüestions de gènere, que identifica que les dones en aquestes empreses guanyen de mitjana un 15% menys que els seus companys. L’empresa on la diferència és més gran és el Banco Santander (amb un 31%), seguida de Mapfre (28%) i Viscofan (26%). Per contra, hi ha quatre empreses on s’identifica paritat salarial: Acerinox, Iberdrola, Inditex i Melià Hotels.

Entrevista a Miguel Alba, economista i autor de l'informe: “No entenc que algú guanyi 123 cops més que el seu empleat”

1. Quina lectura fa de les dades?

Hi ha una lleugera millora respecte a l’any passat en la diferència mitjana entre el sou més elevat i el sou mitjà. Això és perquè hi ha canvis en les empreses que conformen l’Íbex-35 i al fet que baixa el sou més alt: el salari mitjà baixa un 1,2%, i el més elevat, un 7%. Si ens fixem, però, en la situació a l’equip directiu en general, els sous hi creixen un 6%. Així, la distància salarial augmenta en comparar estrats de plantilla.

2. ¿Escenari negatiu, doncs?

Les diferències són molt contundents. No entenem que una persona pugui guanyar 123 vegades més que un empleat mitjà, no té sentit ni tan sols en termes de productivitat. Això sense esmentar les xifres més elevades, que són desorbitades, i que no estem comparant amb el sou més baix.

3. ¿Hi ha una diferència salarial òptima?

Fa temps coincidíem que la ràtio òptima era que els alts directius cobressin 20 vegades més, però és cert que posar una diferència màxima en empreses tan diferents no té gaire sentit. El que proposem és que les mateixes empreses fixin la ràtio màxima, que no se sobrepassi mai aquest indicador i que qualsevol millora salarial afecti el conjunt dels treballadors.

4. ¿Les filials en paradisos fiscals impliquen sempre ‘mala praxis’?

En l’estudi no computem les filials operatives que realitzen una activitat econòmica, no ho entenem com a paradís fiscal. Incloem només aquells casos en què no podem justificar l’activitat i entenem que són susceptibles de ser filials instrumentals o financeres.

La desproporció en xifres

stats