JUDICIAL

Incertesa pel cop final del Suprem a l’ERO a Coca-Cola

L’alt tribunal veu vulneració del dret a vaga, però manté el suspens sobre com readmetre els acomiadats

El Tribunal Suprem va confirmar ahir que l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) de Coca-Cola Iberian Partners, que es va tancar amb 821 acomiadaments i prejubilacions, és nul. El Suprem ratifica la sentència del juny de l’Audiència Nacional (que ja va tombar l’expedient) i obliga a readmetre tots els afectats perquè considera provat que la companyia va vulnerar el dret a la vaga dels empleats de Fuenlabrada. La fàbrica madrilenya va ser una de les quatre que Coca-Cola va tancar a tot l’Estat i és on l’enfrontament amb la direcció ha perdurat durant tot el procés judicial.

La sentència tanca la pugna als tribunals però no enterra el conflicte. Algunes incerteses es mantenen, com per exemple com es farà aquest retorn a la feina dels més de 250 empleats de Fuenlabrada que mantenen les protestes davant d’una fàbrica ja tancada i que es neguen a traslladar-se a cap altre centre de treball del grup. El responsable d’acció sindical de CCOO a nivell estatal, Ramón Górriz, va dir ahir que la sentència obliga a la readmissió de tots els afectats i va exigir a Coca-Cola que reobri la planta embotelladora de Madrid. “Es pot obrir en 20 dies”, va dir a l’ARA. Aquesta opció, però, sembla ben allunyada dels plans de Coca-Cola Iberian Partners, que ahir va dir que estudiarà com acatar la sentència “sense alterar el projecte de futur de la companyia, que ja és una realitat”. Fonts pròximes a l’empresa van corroborar que la reobertura de la planta embotelladora de Madrid és un escenari “molt poc realista”.

La direcció de Coca-Cola Iberian Partners va dir que respecta la sentència i que, de fet, tots els empleats que han sol·licitat el reingrés després del pronunciament de l’Audiència Nacional ja estan cotitzant i cobrant el sou i els sous endarrerits.

Tot plegat és una victòria dels treballadors, que veuen reconeguts uns drets que l’empresa els havia negat, però no és sostenible en el temps perquè, en el cas de Fuenlabrada, empresa i treballadors continuen sense acord sobre el retorn a la feina. Els empleats es neguen a tornar a una planta que no sigui la que avui està tancada. També cal veure què passa amb els afectats per l’ERO que van acollir-se a una prejubilació que, com la resta del procés, queda anul·lada pel tribunal.

Un conflicte també sindical

Els treballadors de Coca-Cola, i especialment els de Fuenlabrada, que fa mesos que estan acampats a davant de la fàbrica, van celebrar ahir que el Suprem els hagi donat la raó i hagi tombat l’ERO. CCOO ha sigut el sindicat que ha liderat el conflicte, tot i que la denúncia la van presentar conjuntament amb la UGT i la CSIF i que, en el cas de la UGT, la seva representativitat en la mesa negociadora de l’ERO era superior (amb set membres) a la de CCOO (amb quatre).

La USO va ser l’únic sindicat que no va sumar-se a la denúncia de l’ERO i també l’únic que ha sigut obertament crític amb com ha derivat. “Estem satisfets amb la sentència perquè rebat la prepotència de l’empresa durant el conflicte, però no està clar si ha sigut un viatge a enlloc, perquè reobrir la fàbrica no sembla possible i si al final serveix perquè qui no vulgui reingressar tingui millors indemnitzacions potser no calia arribar fins aquí, perquè això ja ens ho oferien”, va explicar ahir el portaveu de la USO a la mesa negociadora, David González.

Segons el portaveu de la USO a Catalunya (USOC), alguns representants de CCOO van negar-se a negociar res a Madrid, fins i tot la possibilitat que la planta es convertís en un centre logístic, i van preferir judicialitzar. González sospita que també hi ha hagut “motius polítics” per enquistar el conflicte a Madrid. Segons el sindicalista, membre del comitè d’empresa de Martorelles, mentre CCOO mantenia la batalla judicial a Madrid, a Catalunya dos membres del mateix sindicat (el delegat sindical a Catalunya i president del comitèintercentres) van acollir-se a l’oferta de prejubilacions que va fer la companyia per a 319 empleats. Uns 280 empleats van acollir-se a les baixes voluntàries i 300 més van acceptar trasllats.

Més continguts de