Incertesa i excés de liquiditat als mercats financers postcovid

Els valors relacionats amb la tecnologia i la farmàcia i els actius refugi són els que més pugen

Després de la tempesta no ve la calma sinó el desconcert. Els actius refugi tradicionals i els relacionats amb els sectors més beneficiats per la pandèmia del covid-19 són les inversions més profitoses en aquestes darreres setmanes, un cop passat un primer període de grans davallades amb l’arribada de l’epidèmia a Europa i als Estats Units. No obstant, els forts estímuls dels bancs centrals han inundat de liquiditat el sector financer, que viu un moment d’invertesa.

A mitjans de març, quan l’epidèmia es va estendre pel Vell Continent, la caiguda va ser generalitzada a tots els mercats, tant de renda fixa com variable com de matèries primeres. “En 18 sessions, baixa com no havia baixat mai”, assegura Xavier Puig, professor de finances de la UPF i conseller de la gestora de fons Gesiuris, sobre la borsa durant aquelles setmanes.

“La velocitat de caiguda era molt gran i quan cau tan fort i ràpid no hi ha capacitat de reacció”, comenta. En aquesta situació, “no hi va haver temps per al pànic”, diu Puig, que afegeix que “baixava tot” en la majoria de mercats financers. Un cop passades les tres primeres setmanes de davallades generalitzades, però, els inversors es van començar preguntar: “¿I ara què?”, rememora.

Amb més calma, els mercats van començar “un període de selecció” d’actius per part dels inversors, tot i que encara “amb poc volum”, és a dir, amb cautela i, en general, amb una quantitat d’operacions inferior i de mida més petita. Tot i així, es van començar a aclarir algunes de les tendències que marcarien les següents setmanes fins a l’actualitat.

Per exemple, als parquets, les accions de companyies automobilístiques, bancs o empreses relacionades amb el turisme i l’oci -aerolínies, cadenes d’hotels- van començar a caure perquè el seu model de negoci havia quedat molt tocat per les mesures adoptades contra la pandèmia, mentre que els títols d’empreses tecnològiques o farmacèutiques, que troben en la pandèmia fins i tot una oportunitat per expandir-se, van anar a l’alça.

El millor exemple d’això és el Nasdaq, l’índex borsari de companyies tecnològiques dels EUA. Divendres passat havia crescut quasi un 60% des del 16 de març, la data en què el govern espanyol va declarar l’estat d’alarma. En canvi, l’Íbex-35, on els bancs tenen un pes molt gran i que compta amb diverses empreses turístiques -IAG, Meliá-, no ha crescut ni de bon tros al mateix ritme, amb un creixement del 13% en el mateix període.

No obstant, Puig creu que cal tenir en compte que les mesures preses pels bancs centrals per pal·liar els efectes econòmics de la pandèmia estan tenint un efecte directe sobre els mercats, ja que els han inundat de liquiditat. “Han fet un bombardeig com mai”, afirma. En efecte, només el Banc Central Europeu ha destinat 1,35 bilions d’euros al programa de reactivació monetària per a la compra de deute. Aquests fons entren a l’economia al sistema financer, de manera que està saturat de liquiditat.

Els altres bancs centrals del món han activat programes similars, de vegades fins i tot més agressius, com és el cas del Banc d’Anglaterra. Puig planteja que amb aquest excés de diners hi ha resistència a vendre, perquè la perspectiva és que els preus dels actius segueixin pujant.

Els mercats de deute són on més s’ha notat la intervenció dels bancs centrals. L’interès del bo espanyol a deu anys ha caigut un 65% respecte al març en un moment en què l’Estat s’està endeutant, mentre que el bo nord-americà també ha baixat tant per les compres de la Reserva Federal com perquè actua de refugi.

De fet, aquesta gran quantitat de liquiditat ha portat el creixement de la gran majoria de mercats financers en plena crisi econòmica, tot i que els actius refugi tradicionals s’han vist especialment afectats, amb fortes pujades. L’or, el preu del qual es troba a màxims històrics, n’és l’exemple paradigmàtic, mentre que el petroli, tot i la caiguda de la demanda per l’aturada de l’activitat arreu del planeta, també ha seguit un ritme alcista, gràcies a la represa parcial de l’activitat en molts països industrialitzats.

“Tots despistats”

No obstant, aquests actius -com el bitcoin, molt més especulatiu- es comercialitzen en dòlars i, per tant, estan molt marcats pel tipus de canvi d’aquesta divisa, que ha caigut un 6% en relació amb l’euro des del març. Si es calcula el preu en la moneda europea, doncs, les pujades són més moderades.

La situació és d’incertesa, ja que els interessos del deute cauen i la majoria de mercats van a l’alça. “Com diu Warren Buffett, «Estem tots despistats»”, recorda Puig. I per aquesta raó es fa difícil predir l’evolució dels mercats.