FINANCES PÚBLIQUES

Itàlia rebaixa l’edat de jubilació i es prepara per a la guerra amb Europa

Juncker rebutja l’esborrany de pressupost del govern italià, que inclou una nova amnistia fiscal

Itàlia es prepara per defensar davant de les institucions europees els seus pressupostos generals per a l’any que ve, que van ser aprovats dilluns a la mitjanit malgrat els tocs d’atenció de Brussel·les, que va advertir que els plans econòmics de Roma desafien les regles de la Unió Europea. Els comptes van rebre llum verda després d’un llarg i complicat consell de ministres i, posteriorment, van ser enviats a la Comissió Europea, que ara els examinarà amb lupa per verificar que respectin els criteris comunitaris.

Però la primera galleda d’aigua freda va arribar poques hores després. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va dir aquest dimarts que Roma havia trencat el seu compromís de reduir el dèficit i que acceptar-ho podria desencadenar les queixes d’altres estats. Juncker va assegurar que escoltaria els arguments italians i va convidar els altres estats membres a “no asseure Itàlia al banc dels acusats” en la pròxima cimera de la UE, que comença avui.

En aquests pressupostos, el govern italià ha acordat rebaixar l’edat de jubilació i, a més, ha mantingut en els seus plans econòmics l’augment del dèficit fins al 2,4%, el triple de l’acordat per l’anterior executiu de centreesquerra amb Brussel·les, fet que ja va fer saltar les alarmes a Europa fa dues setmanes. Una autèntica garrotada a les recomanacions de Brussel·les, que va instar Itàlia a fer ajustos per reduir l’elevat deute del país, superior al 130% del PIB.

Acusacions “infundades”

El primer ministre italià, Giuseppe Conte, va assegurar que els pressupostos respecten el Pacte d’Estabilitat però que són “una aposta pel creixement i l’estabilitat”. En una compareixença al Senat, Conte va defensar la voluntat de “dialogar” amb Brussel·les sempre que no hi hagi “prejudicis”. “La idea que amb aquests pressupostos es vol dinamitar Europa és del tot infundada”, va defensar el ministre d’Economia, Giovanni Tria, durant la presentació del document.

Menys diplomàtics van ser Matteo Salvini i Luigi Di Maio, viceprimers ministres i líders de la Lliga i el Moviment Cinc Estrelles, respectivament: “Pot seguir queixant-se, li queda poc temps fins al maig”, va concloure Di Maio en referència a Juncker i a les pròximes eleccions europees, l’any vinent.

Salvini i Di Maio es van mostrar exultants per haver aconseguit donar llum verda als “pressupostos del poble”, com van ser batejats pel líder del M5E, ja que redueix alguns privilegis, com les anomenades pensions d’or, que són aquelles que superen els 4.500 euros nets al mes.

Els comptes han de ser presentats al Parlament italià per tramitar-los abans del 20 d’octubre. Serà a partir de llavors quan es coneixeran amb detall les propostes. De moment, el document enviat a Brussel·les inclou les principals promeses electorals dels dos partits: un subsidi d’atur de 780 euros, que era un dels cavalls de batalla de l’M5E; un únic tipus d’IRPF proposat per la Lliga (de moment només s’aplicarà als autònoms amb les rendes més baixes), i la revisió de l’actual sistema de pensions, que defensaven els dos partits.

La reforma introdueix la Quota 100, que permetrà accedir a la pensió quan els anys d’edat i els cotitzats sumin 100. L’edat mínima seran 62 anys i 38 de cotització, mentre que, fins ara, l’edat de jubilació era de 67 anys (amb variacions en funció del sexe, de si es tracta d’un treballador del sector públic o privat o del tipus de contribució). El govern sosté que aquesta mesura costarà 7.000 milions d’euros i afectarà uns 400.000 treballadors. En canvi, l’agència estatal de pensions calcula que la reforma farà créixer el deute en 100.000 milions d’euros.

Amnistia fiscal polèmica

L’esborrany dels pressupostos també preveu, a més, la congelació de la pujada de l’IVA prevista per al pròxim any -fet que costarà uns 12.500 milions d’euros-, una retallada en els fons destinats a polítiques d’acollida d’immigració i una amnistia fiscal. Aquest va ser un dels temes més delicats, ja que va estar a punt de fer esclatar els comptes del govern.

Salvini volia permetre que els evasors de fins a mig milió d’euros poguessin regularitzar la seva situació amb Hisenda, amb descomptes en les multes i els interessos. Per la seva banda, Di Maio defensava que els descomptes afectessin només les sancions i no els interessos dels diners defraudats. Al final, l’acord entre les dues forces polítiques preveu la condonació del deute amb l’erari públic pagant el 20% del total, per un import màxim de 100.000 euros. A més, també es permetrà la cancel·lació automàtica de tots els deutes de fins a 1.000 euros.

LES CLAUS

1. Per què són polèmics els pressupostos del govern italià?

Des de fa uns anys, els governs europeus han d’enviar un esborrany dels pressupostos a Brussel·les abans d’aprovar-los als Parlaments estatals. L’objectiu és que Europa validi que, almenys sobre el paper, els pressupostos compleixen amb els requisits d’estabilitat (fonamentalment, que el dèficit i el deute no són massa alts o, en cas que ho siguin, que els pressupostos incloguin compromisos per anar rebaixant aquests dos paràmetres). L’esborrany que Itàlia ha enviat a Brussel·les no satisfà aquestes peticions.

2. Qui té raó, Itàlia o la Comissió Europea?

Depèn de com es miri. Itàlia té un dèficit més baix que el de països com França o Espanya, però en canvi té el segon deute més alt d’Europa (només per darrere de Grècia) i un dels més alts del món. Brussel·les vol que Itàlia faci esforços per rebaixar el dèficit perquè això significarà que el deute deixarà de créixer, però el nou govern italià ha tombat els acords existents amb la Comissió Europea i ha aprovat uns comptes més expansius. Roma es queixa de la pressió que té per imposar l’austeritat, i Europa lamenta que Itàlia aprovi mesures que considera populistes.

3. Quina mesura lamenta més Brussel·les?

A banda de l’augment del dèficit previst (tot i que seguirà estant per sota del topall del 3% que fixen les normes europees), segur que a Europa no agradarà la rebaixa de l’edat de jubilació. Quan la UE va imposar un govern tecnocràtic a Itàlia liderat per Mario Monti, aquell executiu va elevar l’edat de jubilació fins als 67 anys. Ara, en canvi, això es vol revertir. No hi haurà una edat de jubilació fixa: per saber-la, caldrà sumar 100 entre l’edat del treballador i els anys que porta cotitzats. El mínim serà tenir 62 anys i 38 anys cotitzats (és a dir, haver treballat des dels 24 anys).