El Japó no es deixa seduir per Uber i Airbnb

PequínLa tercera economia del món es resisteix a l’entrada de les grans plataformes com Airbnb o Uber. Una legislació protectora amb la indústria hotelera, un servei de transport públic molt eficient i la falta de feeling amb el concepte compartir ho posen difícil a empreses que estan canviant models de negoci a tot el món.

Aquest estiu, la plataforma de lloguers turístics Airbnb es va veure obligada, per un canvi legislatiu, a eliminar 48.000 anuncis en pocs dies. D’altra banda, el negoci d’Uber gairebé està limitat al lliurament de menjar a domicili. Però el Japó és un mercat molt llaminer per a aquestes plataformes: és una societat amant de la tecnologia que sempre ha sigut capdavantera en velocitat d’internet. Té més de 127 milions d’habitants i un gran potencial turístic. Ja és una destinació atractiva, però es posarà més de moda en els pròxims anys. Es calcula que els Jocs Olímpics de Tòquio 2020 atrauran més de 40 milions de turistes.

Airbnb, que en un principi havia crescut amb força al Japó, ha viscut una crisi aquest estiu amb l’entrada en vigor d’una nova llei que obliga tant les empreses com els particulars a registrar prèviament davant de l’administració local les habitacions que es lloguen per certificar que tinguin els permisos necessaris per fer-ho. La plataforma va haver d’eliminar el 80% dels anuncis d’habitatges que oferia i va passar de tenir-ne 62.000 a només 13.800.

L’Agència de Turisme va ser inflexible i li va advertir l’1 de juny que havia d’anul·lar totes les reserves fetes abans del dia 15 -data en què va entrar en vigor llei- que no acreditessin la llicència, encara que estiguessin en tràmits d’obtenir-la. Segons la premsa nipona, l’administració va ignorar les demandes de l’empresa perquè els seus “amfitrions” poguessin regularitzar la situació.

Per evitar la mala imatge de deixar sense allotjament milers d’afectats, Airbnb va engegar un pla de contingència dotat amb un fons de 10 milions de dòlars per ajudar a buscar allotjaments alternatius, reemborsar les reserves i donar compensacions. I no és l’únic problema que ha tingut Airbnb amb la legislació del Japó. Fa un any la Comissió de Comerç Just de Japó (JFTC) va sotmetre la plataforma a una inspecció perquè l’acusava de violar la llei antimonopoli, ja que demanava als anunciants exclusivitat per al seu portal. Hi ha molta pressió des dels dels lobis hotelers, i també des dels defensors de preservar l’esperit dels ryokans, els allotjaments tradicionals japonesos per a estades curtes.

Limitacions a Uber

La situació d’Uber també és difícil. Amb l’objectiu de garantir la seguretat, el Japó no permet l’ús de vehicles privats per al transport, i això fa que Uber no pugui oferir conductors segons la demanda ni cotxes compartits. En sis ciutats, incloent-hi Tòquio, l’empresa només té llicència per repartir menjar a domicili, tot i que sí que ofereix el servei de lloguer de cotxes de luxe amb xofer.

Els taxis han fet pressió contra l’entrada d’Uber o el seu competidor xinès, Didi Chuxing. D’altra banda, el transport públic japonès està ben valorat i no deixa gaire marge a Uber. La xarxa de metro és extensa i funciona fins tard, i els taxis són eficients, es poden pagar amb el mòbil i són fàcils de trobar. Però Uber no es rendeix i explora altres sectors, com la bicicleta compartida o serveis de cotxe compartit en zones rurals. A més, intenta adquirir empreses amb llicències de taxis.

A més de tot això, el concepte compartir, en el qual aquestes empreses han basat el seu màrqueting, no arrela al Japó. Hi ha un component cultural que ho explica: tradicionalment, els japonesos són gelosos de la seva intimitat. Els preocupa la seguretat i no estan acostumats a compartir. Segons l’institut de recerca Yano, l’economia col·laborativa va representar només 455 milions de dòlars el 2016, una quantitat modesta per a una economia tan desenvolupada. I un estudi de PwC de l’any passat mostra que només el 2,7% de la població està familiaritzada amb el concepte economia d’intercanvi.