El Japó intenta posar fi al ‘karoshi’, treballar fins a morir

PequínTreballar fins a morir no és un eufemisme al Japó, és una realitat i es coneix com a karoshi, una paraula que defineix la mort per excés de feina. Ara, una reforma laboral pretén acabar amb una cultura que prima llargues jornades de treball pràcticament sense descansos i sota molta pressió. El resultat és un reguitzell de morts per infart, vessament cerebral o suïcidi.

Miwa Sado era una reportera de la cadena pública NHK. Va morir d’un infart als 31 anys per excés de feina. Havia fet 159 hores extres i havia descansat només dos dies el mes abans de la seva mort. Sado, periodista política, havia cobert al juny i al juliol del 2013 les eleccions a l’Assemblea Metropolitana de Tòquio i després els comicis al Senat. Va morir tres dies després de les eleccions amb el telèfon mòbil a la mà. El 2014 l’autoritat laboral de Tòquio va dictaminar que la de Sado era una mort per karoshi, produïda per les llargues jornades laborals. Malgrat això, la NHK no va reconèixer públicament la causa de la defunció fins a l’octubre del 2017 i ho va fer sota les pressions de la família.

El cas es va conèixer el mateix mes que la sentència contra l’empresa Dentsu, condemnada a pagar una multa de 4.400 dòlars per haver obligat els seus empleats a treballar més hores de les permeses per la llei. El jutge considerava provat que l’excés d’hores extres, moltes de les quals sense remuneració, s’havia convertit en una norma per a la companyia.

Dentsu, una de les principals empreses nipones de publicitat, ha hagut de reconèixer diversos casos de mort per karoshi. Va tenir una repercussió social especial el suïcidi de la treballadora de 24 anys Matsuri Takahashi. La sentència va constatar que el suïcidi va ser conseqüència de l’excés de feina, ja que la jove havia treballat 105 hores extres el seu últim mes de vida.

La repercussió mediàtica d’aquests casos va reobrir el debat públic sobre les dures condicions laborals que suporten els treballadors al Japó i que havien sigut denunciades durant anys. Des del 1987 es reconeix oficialment el problema del karoshi i l’administració n’elabora estadístiques.

Com a molt, 100 hores extres

Aquesta reforma laboral, la primera en set dècades al país nipó, és la resposta del govern conservador de Shinzo Abe, que ha fet de la seva promulgació una de les prioritats de la legislatura. La nova llei, aprovada a finals de juny, estableix un límit legal de 100 hores extres al mes i un total de 720 a l’any per a una jornada de 40 hores setmanals. Un canvi important és que estableix penalitzacions per als que se saltin la norma. Fins ara només hi havia una recomanació: no superar les 80 hores extres al mes.

Però els canvis no entraran en vigor fins a l’abril del 2019 a les grans corporacions. Els treballadors de les petites i mitjanes empreses hauran d’esperar un any més per sentir-se més protegits enfront de les polítiques de les empreses. La reforma no afecta per igual tots els assalariats. Els alts càrrecs o professionals amb una qualificació més alta seguiran amb jornades laborals sense límit.

El Partit Demòcrata, a l’oposició, ha criticat que es permeti aquesta excepció. Denuncia que el que es coneix oficialment com a “sistema professional d’alt nivell”, dissenyat perquè els treballadors cobrin en funció de la productivitat i no de les hores treballades, en realitat és una concessió als empresaris, que així podran estalviar-se el pagament d’hores extres. En canvi, el primer ministre Shinzo Abe ha defensat en declaracions a la premsa que “la nova legislació busca que els treballadors puguin compaginar la seva vida laboral amb la cura dels nens o els ancians”.

Amb la reforma, Abe pretén transformar la cultura laboral nipona després de constatar que s’han disparat les demandes per karoshi. Oficialment, des del 2015 se n’han registrat més de 2.000 casos anuals, una xifra que l’associació de víctimes del karoshi eleva a 10.000. Com a pas previ a la reforma, el govern va impulsar l’elaboració d’un llibre blanc que va dibuixar una situació laboral penosa. L’estudi concloïa que una cinquena part dels assalariats s’enfronten a risc de mort per excés de feina.

L’informe recull que el 22,7% de les companyies fan treballar més de 80 hores extres al mes els seus treballadors, amb la qual cosa se supera el límit que es considera nociu per a la salut. El 21,3% dels empleats japonesos tenen una jornada laboral superior a les 49 hores setmanals i la majoria només consumeixen 8,8 dies de vacances, menys de la meitat de les jornades a què tenen dret. En resum, una realitat laboral no apta per a la salut.