Josep Canós: “La indústria ha de guanyar 10 punts de quota als serveis i passar al 30%”

BarcelonaJosep Canós (Barcelona, 1954) és el degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Canós acumula una llarga experiència al sector privat, com a directiu de l’operadora Amena, d’Abertis i de Saba, entre altres empreses, però també al sector públic, on va ser director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial de la Generalitat. Té una màxima: “Catalunya serà industrial o no serà”. Davant les dades que apunten a un alentiment econòmic, el degà dels enginyers té clar que la recepta per millorar passa perquè la indústria guanyi pes en el producte interior brut (PIB). “Actualment el pes de la indústria en el PIB és d’aproximadament un 20%, però per anar bé hauria d’esgarrapar 10 punts als serveis i passar al 30%”, assegura.

Aquest directiu recorda que Catalunya és un país sense matèries primeres i, malgrat tenir un important sector primari, el seu pes en el PIB és petit. Però creu que el sector serveis té massa pes en la riquesa del país, cosa que provoca que quan el turisme trontolla ho faci tota l’economia. Per això creu que cal una aposta més gran per part de les autoritats per la indústria. “Catalunya continua sent industrialment atractiva”, indica el degà, que ho aprofita per assenyalar que, en un moment en què es denuncia la precarietat laboral, “el sector que crea llocs de treball qualificats és la indústria”.

El directiu lloa les indústries catalanes, moltes de les quals familiars i de dimensió mitjana, però molt competitives al món, com es demostra amb la seva capacitat exportadora. “Abans de la crisi el 65% de les vendes fora de Catalunya anaven a la resta d’Espanya, ara el 65% van a l’exportació”, indica Canós.

Davant l’eclosió de Barcelona com a capital de start-ups i empreses tecnològiques, Canós valora positivament aquest procés d’assentament d’aquest tipus de companyies, però considera més important “la indústria tradicional que no veiem”, que crea més ocupació. “Per a una start-up, amb poca inversió és més fàcil fer serveis”, diu Canós, i “això ja està bé, perquè porta digitalització i tecnologies avançades”, indica. El que passa, diu, és que la indústria clàssica és “menys espectacular” i per això no la veiem, però “la gran sort que té Catalunya és que el cinturó industrial s’ha traslladat a l’interior, i ara hi ha grans indústries a Osona, Girona, el Bages o l’Anoia. “És una indústria tradicional que exporta a 50 o 60 països i que la seva xifra d’ingressos els últims anys no ha davallat”, indica.

Per al degà dels enginyers de Catalunya, aquesta empresa tradicional “no és tan glamurosa”, però és el gran èxit de l’economia catalana. Per això, considera clau per a l’economia catalana mantenir un model dual de creació d’indústria, “de tradicional i de nova”.

Però també considera que perquè Catalunya vagi endavant cal tenir una economia “oberta al món”. “Catalunya no té, per exemple, el petroli de Noruega. El model no pot ser Noruega, ha de ser Holanda, un país obert al món. I sense la indústria no tiraràs endavant el país”. “S’ha de ser un focus de capital i de gent, s’ha de ser atractiu”, subratlla el degà dels enginyers.

I defensa el paper de l’empresa familiar perquè davant els canvis té una velocitat per prendre decisions que no tenen les grans corporacions multinacionals. “Jo he treballat tota la vida en grans corporacions i ara defenso l’empresa familiar, perquè m’adono dels problemes que tenen aquestes grans companyies per marcar estratègies i tenir una capacitat de decisió ràpida i efectiva”, explica. “No és el peix gran el que es menja el petit, sinó el peix ràpid el que es menja el lent”, afegeix.

Un 4% d’atur

Canós reconeix que l’enginyeria, com totes les professions, també ha patit precarització del mercat laboral. Però reconeix que la situació és millor que en altres professions. “Només tenim un 4% d’atur, que es pot considerar una taxa estructural”, diu. Trobar feina quan se surt de l’escola d’enginyers és relativament fàcil, diu. Però explica que la professió s’ha precaritzat, sobretot perquè la línia de progressió salarial amb els anys d’experiència “està descompensada”.

Respecte a la fugida de cervells, Canós li resta importància. Reconeix que Catalunya té uns 15.000 enginyers que treballen a l’estranger, però hi ha 16.000 enginyers estrangers que treballen aquí. “Hi ha un equilibri”, sosté, i creu que una part dels que són fora acabaran tornant, i portaran amb ells l’experiència que han adquirit.