Josep Oliu: “L’encaix de Catalunya és un tema pendent”

Entrevista al president del Banc de Sabadell

Josep Oliu rep l’ARA a la planta 22 de la torre del Sabadell, envoltat d’obres d’art i amb unes excepcionals vistes de Barcelona. Abans de començar l’entrevista, consulta el seu telèfon mòbil, arrufa el nas i deixar anar, en veu baixa, un “avui no ha agradat el dia”. Es refereix a la cotització de l’acció, que ha obert a la baixa. Oliu, nissaga de banquers, és ben conegut al seu banc, la quarta empresa de Catalunya en facturació i vuitena en treballadors, per la seva contundència verbal, fins al punt que hi ha qui parla de les oliuades. Durant l’entrevista, però, es mostrarà sobri, acadèmic i preocupat per la situació que viu Europa.

L’economista en cap del Deutsche Bank ha suggerit que la Unió Europea hauria de crear un fons de rescat de 150.000 milions d’euros per recapitalitzar els bancs del continent. Tan malament estem?

Jo crec que no. Hi ha bancs italians que potser tenen dèficits de capital. Amb la Banca Monte dei Paschi hi ha tota una polèmica sobre com s’ha de fer la recapitalizació. Probablement li cal una ampliació de capital. Penso que els fons de recapitalizació bancaris públics s’han de fer servir per als casos extrems.

¿Els balanços dels bancs espanyols amaguen alguna sorpresa?

No. La banca espanyola està fora de dubtes. Els balanços dels bancs espanyols són coneguts des de fa temps i no hi ha cap sorpresa. Al revés, són molt senzills, perquè no tenen derivats ni operativa de banca d’inversions. L’única cosa difícil que tenien els bancs espanyols era tots els préstecs de promoció immobiliària. Això està bastant digerit.

¿Veu indicis de bombolla immobiliària?

No. Mare de Déu, si aquí la bombolla està aixafada. Hi ha una subbombolla. Més que una bombolla és el forat d’una pica. Els preus són molt barats, encara. L’economia espanyola, malgrat tot el context d’incertesa que hi ha al món, a Europa i en la política espanyola, segueix un camí de recuperació clar aquest any i el que ve, i hi ha una perspectiva de recuperació del preu immobiliari. Els preus estan creixent a Barcelona, Madrid i a la costa. També es recuperen a València i Sevilla.

¿Tot el mal que podia fer el Brexit ja està fet?

Ui, no. El Brexit, de moment, ha produït una devaluació. El mal econòmic que pot fer al Regne Unit i que pot fer a Europa es produirà segons com acabi la relació entre tots dos. Les empreses que ens movem en més d’un país de la Unió Europea volem que el resultat de la separació sigui el més semblant possible al que té Noruega: que estigui garantida la llibertat de mercaderies, de capitals, i en la mesura del possible, la de moviment de persones.

I al Banc de Sabadell com l’afecta? Vostès hi tenen el 26% de volum de crèdits i el 25% de benefici.

Aquest volum de crèdits, d’entrada, ha baixat automàticament un 10% perquè s’ha devaluat la lliura. Els beneficis de futur seran un 10% inferiors. D’altra banda, allà captem més dipòsits que no pas crèdits. El TSB continuarà agafant diners en lliures dels anglesos per deixar-lo en lliures als anglesos. Què ens preocupa? Si el Brexit és un canvi del paradigma en la relació entre la UE i el Regne Unit.

Fins ara, la Unió Europea anava creixent en nombre d’estats. Ara, per primer cop, un estat ha abandonat la casa.

I per tant, els que quedem hem de pensar de quina manera hem d’aprofundir la Unió. Ara es veu que la política monetària pura de sosteniment de l’euro és insuficient. La baixada de tipus d’interès no provoca una inversió privada. Per tant, cal aprofundir en la cessió de poder polític o d’institucions que puguin portar una política fiscal o econòmica comuna. Penso que a Europa li caldria una política econòmica que no només fos pressupostària, sinó que ajudés en moments com l’actual a generar més despesa pública finançada amb fons europeus.

¿El Brexit pot atreure inversions a Catalunya?

No, això és irrellevant. Atraurem inversions si tenim una bona oferta per fer als possibles inversors.

Deu esperar amb candeletes que Rajoy governi amb l’abstenció socialista.

La veritat és que sí. Pensen que abans de marxar de vacances a l’agost hi hauria d’haver un govern. I per què? El món està força revolucionat i una certa seguretat i continuïtat de polítiques no ens aniria malament per fer front al tema del Brexit. Que no hi hagi unes terceres eleccions, perquè el país no ho permetria. Seria una espècie de frau democràtic. En la política s’ha d’aprendre que encara que un hagi dit A i l’altre Z, hi ha una J. Això els ha de servir perquè a les pròximes eleccions siguin més curosos amb els missatges que llancen.

El PP va guanyar al desembre, i ara ha guanyat amb 14 diputats més. ¿Al final el PP ha acabat sent el seu famós “Podem de dretes”?

[Somriu.] Aquella expressió del “Podem de dretes” em perseguirà per sempre. Era una idea. Però sí, la gent confia que el mateix PP pugui fer la renovació a què ens referíem quan dèiem allò del “Podem de dretes”. Potser la gent el que vol és que els partits tradicionals es renovin.

¿Encara pensa que als partits de dretes els fa vergonya fer polítiques de dretes?

Sempre ho he pensat. De vegades hi ha polítiques que poden semblar d’esquerres però poden tenir uns efectes contraris al benestar.

Amb un govern del PP amb el suport de C’s i la probable abstenció del PSOE, la tercera via amb Catalunya s’ha acabat.

Ja ho veurem. Confio sempre en les terceres vies. Però si no hi ha terceres vies… Catalunya ha de tenir el seu encaix dins d’Espanya, i això és un tema pendent. No s’ha solucionat fins ara ni possiblement se solucionarà en 18 mesos. Però en algun moment s’ha d’encaixar.

Què li ha semblat la refundació de Convergència?

Encara és molt tendra. A veure com va. Era necessària. Veurem quin és el missatge que enviarà i quin espai ocuparà. Teòricament ha d’ocupar un espai catalanista més enllà de l’independentisme, i encara no ho he vist.

Quan hi va haver les eleccions del 27-S, la banca espanyola va emetre un comunicat dient que els que estaven operant a Catalunya potser es plantejarien deixar el país. No han dit el mateix davant la possibilitat que guanyés Podem. ¿Els fa més por l’independentisme que Podem?

A nosaltres no ens fa por l’independentisme ni el no independentisme. L’única cosa amb què s’ha d’estar alerta és l’euro. Qualsevol cosa que en algun moment posi en dubte que formem part de la zona euro no la podem permetre. Nosaltres no estarem mai fora de l’euro mentre hi hagi euro.

¿I Podem no li semblava una amenaça així?

Per a l’euro, no.

Més continguts de