Jubilats a la Recerca de feina

BERLÍNLa pobresa a la tercera edat avança any rere any i, a mesura que s'allarga la crisi, també augmenten els problemes per pagar les pensions. És així a Espanya, on la lluita per la supervivència financera ha dut el govern de Madrid a utilitzar per primer cop el Fons de Previsió per poder garantir les pensions i ara Mariano Rajoy es planteja fer ús del Fons de Reserva -una guardiola amb prop de 68.000 milions d'euros creada per garantir que els jubilats no deixin mai de cobrar.

En canvi, a Alemanya les assegurances de pensions acumularan fins a finals d'any 30.000 milions d'euros a la caixa de pensions, una recaptació tan exuberant que fins i tot el govern de la cancellera Angela Merkel vol reduir la contribució a la jubilació dels ciutadans. L'any que ve empresaris i treballadors pagaran 5.000 milions d'euros menys en quotes i l'aportació per a la pensió baixarà, segons els plans del govern, del 19,6% al 19%. Es temors també estan assetjant la societat alemanya. No en va, la ministra de Treball, Ursula von der Leyen, ha posat en el centre del debat polític la lluita contra la pobresa a la tercera edat.

Diverses dades recents han alarmat l'opinió pública alemanya. La primera és que cada cop més jubilats s'obren pas al mercat laboral. A Alemanya treballen centenars de milers de pensionistes, la majoria en les anomenades minifeines . Alguns perquè volen, altres per pura necessitat. En concret, son 761.000 jubilats alemanys, 120.000 dels quals més grans de 75 anys, els que treballen en una minifeina. La xifra representa un augment del 60% des de l'any 2000, segons dades recollides el 2011 i avançades pel diari Süddeutsche Zeitung .

Atractiu fiscal

Les minifeines s'han convertit en una opció atractiva per als pensionistes des de la seva regulació el 2003, ja que permeten tenir una feina de poques hores i obtenir ingressos suplementaris de fins a 400 euros al mes que no són gravats fiscalment ni han de cotitzar en les caixes socials. El que per alguns podria ser un disbarat -treballar a partir de la jubilació- pot obeir a Alemanya a les conseqüències de l'evolució demogràfica, l'esperança de vida, la sostenibilitat del sistema de pensions i la llibertat individual. No obstant, també el nombre de pensionistes que cobren més que els 400 euros d'una minifeina -i que estan subjectes a contribucions a assegurances- gairebé s'ha duplicat des del 1999 fins a arribar a 154.000 l'any passat. Més de la meitat d'aquests jubilats, uns 80.000, continuen treballant a jornada completa.

Per Ulrike Mascher, presidenta de l'organisme social VdK, la majoria dels treballadors jubilats de més de 75 anys "reparteixen diaris, omplen les prestatgeries de supermercats i practiquen altres oficis poc atractius per millorar les seves pensions".

Hi ha diverses raons per les quals la gent de la tercera edat continua treballant. Alguns asseguren que gran part dels jubilats tenen una elevada qualificació i "molts treballen perquè se senten en forma", resumeix Holger Schäfer, expert en mercat laboral de l'Institut de l'Economia Alemanya. Altres analistes denuncien la reducció de les pensions. El 2000, la pensió d'un alemany que havia cotitzat almenys 35 anys era de 1.021 euros mensuals de mitjana. El 2011, en part com a resultat de les dures reformes iniciades pel canceller predecessor de Merkel, el socialdemòcrata Gerhard Schröder, aquesta quantitat mitjana va caure a 953 euros mentre el cost de la vida s'encaria.

L'alarma s'ha disparat últimament a Alemanya després que el ministeri de Treball hagi pronosticat que un de cada tres treballadors quedarà abocat a una pensió per sota de la seguretat bàsica de 688 euros l'any 2030.