Juncker s’espolsa les culpes sobre l’elusió fiscal

Brussel·lesGairebé farà un any que va esclatar l’escàndol Luxleaks, un cas que va destapar que més de 340 multinacionals s’havien aprofitat del flexible règim fiscal de Luxemburg, on només se’ls exigia pagar un simbòlic 1% d’impostos, entre els anys 2002 i 2010. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va negar ahir que, tot i haver sigut primer ministre del país durant divuit anys, hagi sigut responsable de la creació d’un sistema per evadir impostos al país.

“Mai no vaig establir cap sistema a Luxemburg amb l’objectiu d’assegurar que hi hagués elusió fiscal per discriminar altres estats membres”, va defensar Juncker ahir en una compareixença en la comissió especial del Parlament Europeu sobre tax rulings (pactes fiscals). Des que va esclatar l’escàndol, l’executiu comunitari sempre ha incidit que Luxemburg no és l’únic país que ofereix aquests pactes fiscals a empreses, i ahir va repetir el discurs. Juncker va assenyalar que el Gran Ducat no és una “excepció” al món pel que fa a aquestes pràctiques.

Qüestió d’ètica

Els pactes fiscals, tot i que no són il·legals, es consideren poc ètics, ja que permeten a les empreses saber per avançat quin tractament fiscal se’ls aplicarà i obtenir avantatges. El comissari d’Afers Econòmics i Monetaris, Pierre Moscovici, va defensar que “no és dolent que les empreses puguin anticipar els seus impostos corporatius”, però va lamentar l’opacitat d’aquests pactes i el benefici que en treuen les empreses.

El cas Luxleaks va indignar l’opinió pública, però també l’Eurocambra, perquè posava al descobert que, mentre les grans empreses evitaven pagar impostos, els ciutadans europeus havien d’empassar-se la molt amarga píndola de l’austeritat durant els pitjors anys de la crisi que havia esclatat el 2007.

Juncker va insistir a marcar distàncies respecte als pactes fiscals concedits al seu país, tot i que a molts eurodiputats els va causar sorpresa, ja que el polític luxemburguès va ser durant un mateix període ministre de Finances i primer ministre del seu país, i president de l’Eurogrup (entre el 1995 i el 2013). Juncker va explicar que, tot i portar la cartera de Finances, només s’encarregava “del marc legal”, però que eren les autoritats fiscals -sobre les quals va dir que eren “al·lèrgiques a la intervenció”- les encarregades d’aplicar les lleis.

Juncker va admetre que havia mantingut contactes amb bancs amb seu a Luxemburg, un fet que va considerar “normal” en la seva tasca com a ministre de Finances, però va assegurar que mai no va parlar amb ells sobre pactes fiscals.

D’altra banda, Juncker, que mai no va proposar cap canvi en fiscalitat al seu país, va lamentar que el sistema actual sigui “injust” i “obsolet”, i va dir que cal “modernitzar-lo”, i per això va dir que la CE té entre les “prioritats” la lluita contra l’evasió. A més, va suggerir la creació d’un grup en matèria de fiscalitat, semblant a l’Ecofin, les reunions de ministres d’Economia i Finances dels Vint-i-vuit. Brussel·les està investigant actualment els pactes fiscals a Malta, Irlanda, Xipre, els Països Baixos, Luxemburg i el Regne Unit, tot i que també ha demanat explicacions a altres països sobre l’impost de propietats, entre els quals Espanya.

En la reunió d’ahir, la comissió especial del Parlament, nascuda arran de l’escàndol de Luxleaks, va mostrar el seu malestar per la falta d’informació i el secretisme que envolta els estats sobre els pactes fiscals. Michael Theurer, del grup dels liberals, va lamentar les dificultats que tenien els eurodiputats per poder investigar i va criticar que la Comissió Europea es negui a donar accés a alguns documents sobre pactes fiscals a l’Eurocambra.