La justícia obliga Hisenda a fer públic com calcula la quota basca

BarcelonaLa quota basca, un dels secrets més ben guardats del laberíntic sistema de finançament autonòmic espanyol, veurà la llum. Una sentència del jutjat central contenciós administratiu número 7 de Madrid obligarà a fer públics els detalls de càlcul i liquidació del finançament basc amb els detalls actualitzats de l'últim acord, del maig del 2017. La sentència afirma que, d'aquesta manera, els ciutadans podran controlar de manera més acurada la despesa pública que fa l'Estat, segons ha avançat 'El Confidencial'.

Així, els detalls del càlcul de la quota basca es coneixeran per primera vegada després d'anys d'especulacions. El concert econòmic de què disposa el País Basc, però també els anomenats territoris forals (amb Navarra), estableix la seva capacitat de recaptar tots els impostos que els afecten, propis o estatals. Del total recaptat per les diputacions, una part es reserva per a l’anomenada quota, la quantitat que el govern basc transfereix posteriorment al govern espanyol com a aportació d’Euskadi pels serveis que presta l’Estat. Així doncs, la quota és l'aportació que fa Euskadi en concepte de despeses generals i que assumeix per les despeses no transferides: defensa, casa reial, representació exterior, manteniment de les institucions comunes, infraestructures o deute estatal.

Les bases actuals del concert basc es van pactar el 1981 en forma d'acord bilateral que no es pot modificar sense pacte. Segons aquestes bases, el País Basc ha de pagar en funció del seu pes relatiu a l'economia estatal, és a dir, un 6,24%. D'entrada, la base del càlcul s'hauria d'actualitzar cada cinc anys, però l'últim cop que es va fer va ser el 2007. Aleshores es va xifrar en 1.565 milions d’euros. Des d'aleshores no s'ha actualitzat per falta d'acord. El problema principal és que aquest càlcul es fa en funció del pes relatiu que tenia l'economia basca el 1982 i no s'ha renovat. Per això Euskadi assegura que ha pagat de més i que l'Estat li ha de retornar diners.

La sentència respon a un requeriment d'un investigador del ministeri d'Hisenda per a un estudi sobre finançament econòmic i el sistema de quotes. El ministeri va rebutjar la petició i l'investigador va recórrer al Consell de Transparència i Bon Govern, que li va donar la raó. Però Hisenda no va acatar el dictamen i el va traslladar als tribunals, que han tornat a demanar que es facin públics els detalls de l'acord fiscal. La sentència és ferma perquè el ministeri, ara en mans del PSOE, ha decidit no recórrer.