REIVINDICACIÓ

L’1 de Maig menys laboral

Les protestes per la sentència a la Manada i les pensions centren les marxes del Dia del Treballador

Els sindicats majoritaris arribaven a l’1 de Maig conscients de les dificultats de posar les reivindicacions laborals sobre la taula tot just quan intenten negociar amb les patronals augments salarials. I, després de mesos superats per manifestacions de diferent caràcter, ahir va tornar a passar. La criticada sentència als cinc membres de la Manada, que els condemna a nou anys de presó per abús sexual evitant assumir penes per violació, es va convertir en la principal proclama de les manifestacions que van marxar per Catalunya i per les principals ciutats de l’Estat convocades per CCOO i la UGT. A Barcelona, coneixedores del clam social que ha produït l’última sentència polèmica de la justícia, les dues centrals van crear una precapçalera ocupada només per dones, que sostenien una pancarta amb un missatge ben clar: “No és abús, és violació”.

Aquest lema es va convertir en el crit més repetit de la manifestació d’ahir, al costat del “No és no” i “Fora la justícia patriarcal”. I les pensions es van convertir en el segon tema més corejat pels assistents a la convocatòria barcelonina, que va cobrir molt ràpid el recorregut que va de la plaça Urquinaona fins a la plaça de la Catedral. L’escassa assistència -unes 30.000 persones, segons els organitzadors, i unes 8.000 per a la Guàrdia Urbana-, a causa també de la pluja amb què es va despertar la capital catalana, va tenir molt a veure amb la velocitat que es va imposar a la marxa. Segons fonts sindicals, l’afluència és una de les més baixes a Barcelona dels últims temps. A Tarragona, Lleida i Girona les marxes van reunir poc més d’un miler de persones a cadascuna.

Així, el rebuig de la sentència per la violació en grup durant els Sanfermines del 2016, les pensions i les referències a l’actual situació política a Catalunya van deixar en un segon terme la voluntat dels sindicats de convertir aquest nou Dia del Treballador en un punt d’inflexió que permeti tornar a posar sobre la taula la recuperació de drets socials i salarials que van quedar retallats durant la crisi econòmica. La convocatòria de Barcelona tenia com a lema “Ara ens toca a nosaltres”, una clara referència a la necessitat que, després de les retallades socials forçades durant la gran recessió, la sortida de la crisi ha de comportar una millora de condicions per a les classes baixes i mitjanes.

La reivindicació per millorar salaris i la crida a retallar la precarietat no va trobar un altaveu prou potent en els discursos d’ahir, malgrat que el secretari general de la UGT, Camil Ros, va arribar a esmentar la possibilitat d’arribar a una vaga general. “Hem de canviar el govern del PP i l’actitud de la CEOE des de la mobilització. Avui ha de ser el primer dia d’un camí cap a la vaga general a tot l’Estat. Ja estem cansats que els de sempre es quedin els beneficis i els salaris dels treballadors no millorin”, va dir Ros. El seu homòleg a CCOO, Javier Pacheco, va evitar referir-se a la “vaga general” i es va estimar més fer una crida a la mobilització permanent.

A les dues principals organitzacions sindicals hi ha la certesa que primer cal aconseguir tornar a portar la gent al carrer amb reivindicacions laborals i que això també requerirà aconseguir aglutinar les diferents sensibilitats que ahir es van poder veure al carrer: fins a mitja dotzena de manifestacions estaven convocades a Barcelona: la de CCOO i UGT, la de la CGT, la de la CNT, la de la Intersindical i la de la plataforma independentista Alcem-nos, integrada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Pacheco i Ros van fer crides constants a crear “consensos” i construir “ponts de diàleg”, reivindicacions que podien tenir una doble lectura. D’una banda, per aglutinar la classe treballadora, i de l’altra, molt clara, per aconseguir de manera “urgent” la constitució d’un govern a Catalunya. Era una crida als partits catalans i una denúncia contra el govern central, que van acusar de “limitar els drets d’expressió de líders socials, polítics, músics i artistes”. Ros fins i tot va ressaltar que l’esforç per construir aquests ponts “que avui a vegades són criticats, d’aquí un temps seran reconeguts”.

Repartiment de la riquesa

La manifestació del Primer de Maig va aplegar 50.000 persones a Madrid, segons l’organització, i 12.000 segons la policia local, en una marxa marcada també per la pèrdua del lideratge de la mobilització social al carrer dels sindicats. En la lectura del manifest, els secretaris generals de CCOO i UGT, Unai Sordo i Josep Maria Álvarez, respectivament, van recollir el guant i van dir que el sindicalisme ha d’“aprendre” del moviment feminista, que va ser capaç de paralitzar l’Estat el 8 de març passat. En la marxa es van poder sentir, com a Barcelona, crides feministes, i també es va constatar que la cessió del PP a la pressió del PNB, apujant les pensions aquest any amb l’IPC, no ha apagat les preocupacions sobre el tema. Sordo, que s’estrenava en un Primer de Maig com a líder de CCOO, va alertar que el PP ha posat al “congelador” el factor de sostenibilitat, però que en qualsevol moment el podria posar al “microones”. A més, els líders sindicals també van fer una crida a “repartir la riquesa” i deixar enrere “la resignació” de la crisi.

Més continguts de