FINANCES PÚBLIQUES

La política pot retallar a gairebé la meitat el creixement a Espanya

L’Airef avisa que si s’enquista la situació a Catalunya el PIB avançaria 1,2 punts menys el 2018

Cada dia que passa després de l’1 d’octubre s’enfosqueix una mica més el panorama econòmic. Després d’una fuga de seus socials encara sense tapar, facilitada per un decret llei del govern espanyol, els dubtes sobre les conseqüències econòmiques de la crisi en la relació entre Catalunya i Espanya han augmentat. Però l’ombra d’incertesa i inestabilitat plana més enllà de les fronteres del Principat i s’estén arreu d’Espanya.

Aquest dilluns era l’executiu central qui admetia a Brussel·les que la situació actual l’obligava a restar tres dècimes del creixement del PIB per al 2018. I ahir l’autoritat fiscal independent (Airef) es mostrava encara més pessimista i avisava que, si s’enquista la crisi, Espanya pot arribar a perdre 1,2 punts del creixement previst per a l’any que ve. És a dir, que es quedaria en gairebé la meitat del 2,7% que havia projectat abans de l’1-O.

Per entendre la magnitud d’aquesta retallada és útil prendre com a exemple la reducció del dèficit entre el 2016 i el 2017. L’Estat i l’Airef consideren factible que aquest any Espanya tanqui amb un 3,1% del PIB de dèficit públic. L’any anterior el va tancar amb un 4,3%. La reducció equival a 1,2 punts percentuals del PIB, el mateix que podria arribar a perdre el PIB l’any que ve per la crisi política.

Però parlar amb exactitud de dècimes (que són a la pràctica milers de milions d’euros) en una situació com l’actual és, tal com insisteixen fonts de l’Airef, gairebé impossible. De tota manera, ahir aquest organisme fiscalitzador de les finances espanyoles publicava un informe en què s’esforçava per fer aquesta projecció.

L’Airef explicava que no hi ha antecedents similars ni literatura econòmica que serveixi per prendre com a model a l’hora de quantificar un impacte encara impossible de xifrar, però, basant-se en les previsions del govern i les seves pròpies, aquest organisme considera que de cara al 2018 el mínim que es pot esperar és que el PIB espanyol creixi quatre dècimes menys del que estava previst. El màxim seria aquest descens d’1,2 punts que calculen en el pitjor dels escenaris.

Els efectes d'arrossegament

Amb aquestes xifres sobre la taula, però, el que sí que avisa l’Airef és que queda en risc que l’Estat compleixi l’objectiu de dèficit. Tenint en compte aquesta forquilla, el 2018 Espanya tancaria amb un desequilibri d’entre el 2,4% i el 2,7% (l’objectiu és el 2,2%). A més, l’altra afirmació rotunda de l’Airef és que l’impacte per a Catalunya en particular seria “molt gran”, sense atrevir-se, però, a parlar de recessió. En qualsevol cas, sí que insisteix que l’escenari només pot empitjorar les previsions de l’executiu.

En el seu informe, l’Airef explica que per cada punt percentual de caiguda de l’activitat econòmica a Catalunya Espanya perdria 0,2 punts addicionals (a més dels que ja perd perquè Catalunya es comptabilitza dins el conjunt de l’Estat). També explica que si l’ocupació caigués un 1% a Catalunya, a la resta d’Espanya es perdria un 0,17% addicional. En tot cas, l’Airef assenyala que l’impacte sempre estarà en línia amb el pes que té el conjunt de l’economia catalana sobre el PIB (el 20%).

Segons l’Airef, encara no hi ha dades que permetin quantificar l’impacte a temps real del que va anomenar “crisi institucional”. Tot i això, sí que s’identifiquen patrons com ara la moderació de la demanda interna, la congelació o ajornament d’inversions i la pujada de la prima de risc.

Tot i això, l’efecte tractor i el bon any registrat fins ara salvarien els números a finals del 2017. Segons l’Airef, és molt poc probable que l’economia espanyola acabi creixent per sota del 3% aquest any, ja que al llarg de l’exercici s’ha crescut amb força, fins i tot Catalunya, que creixia un 3,4% per sobre de la mitjana espanyola. Els problemes, doncs, s’estenen més enllà.

On es noten les conseqüències?

  • Menys consum: augment de l'estalvi per precaució i endarreriment de les decisions de consum de més llarg termini.  
  • Menys inversió: es tendeixen a ajornar nous projectes. 
  • Mercats financers: es veu afectada la credibilitat del deute i augmenta la prima de risc. 
  • Racionament del crèdit: les entitats financeres tenen més dificultats per avaluar el perfil de risc dels projectes i, per tant, augmenten els tipus d'interès i les condicions.

LES CLAUS

1. Per què es calcula l’efecte sobre el 2018 i no sobre el 2017?

D’una banda, perquè a hores d’ara encara no hi ha dades disponibles sobre l’impacte econòmic immediat dels dies posteriors al referèndum de l’1-O. De l’altra, perquè la inèrcia d’un bon 2017 arrossega l’activitat d’aquest últim trimestre, segons l’Airef, i fa difícil que l’impacte sigui considerable en el conjunt de l’any. L’Airef explica que sobre les projeccions de l’any vinent sí que es pot tenir en compte “l’efecte arrossegament” de la situació actual. Malgrat això, admet les dificultats per quantificar-ho.

2. Per què pateix el conjunt d’Espanya i no només Catalunya?

Segons l’Airef, primer perquè Catalunya forma part d’Espanya i, per tant, qualsevol mal indicador que registri repercuteix directament a l’Estat. També perquè suposa un 19% de PIB espanyol i és, per tant, la primera economia d’Espanya, i perquè són dues economies entrellaçades. A més, l’Airef apunta que, com en qualsevol crisi, es produeix un “efecte arrossegament” que implica el conjunt de l’economia espanyola.

Més continguts de