MadridAmb l'entrada al 2017 també es va entrar al primer any en què les pensions perdran poder adquisitiu. Des del 2014, el que es cobra per jubilació, viudetat, orfenesa i incapacitat no evoluciona amb els preus de consum, sinó que augmenta un 0,25%. Això es deu a la creació de l'índex de revalorització de les pensions (IRP), que es va començar a aplicar amb l'objectiu de controlar la despesa de la Seguretat Social. Fins ara, això no havia creat problemes, ja que la inflació havia sigut negativa i els pensionistes no havien perdut poder de compra. Els preus, però, han revifat i aquest 2017 es preveu que l'IPC superarà l'1,5%, de manera que els pensionistes sí que perdran capacitat adquisitiva. Per això una majoria parlamentària i sindicats volen tornar a vincular les pensions a l'IPC. El govern espanyol i supervisors com l'Airef, però, ho consideren insostenible.
Inscriu-te a la newsletter Economia
Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
La reforma de les pensions queda per a setembre
Com explicava ahir aquest diari, precisament aquesta disputa és un dels punts que ha encallat el Pacte de Toledo, la comissió del Congrés que ha d'aportar les recomanacions consensuades per reformar el sistema de pensions. Hi ha dos bàndols: en un hi ha PP, Fòrum Astúries i UPN, i en l'altre hi ha –amb matisos– la resta de partits. Aquesta setmana hi ha hagut la primera reunió entre el nou PSOE de Pedro Sánchez i el govern espanyol, en la qual els socialistes han exigit que es torni a fer servir l'IPC per calcular les pensions. Al febrer, el Congrés ja va aprovar una proposició no de llei en aquesta direcció amb els vots de PSOE, PDECat, ERC, Podem i PNB. Ciutadans, Bildu i Compromís s'hi van abstenir.
Quins són els arguments de cada bàndol? Com diu literalment la proposta del PSOE, a la qual ha tingut accés l'ARA, "és necessari i urgent" garantir que no es perdi poder adquisitiu i per això cal augmentar les pensions "com a mínim amb l'evolució real de l'IPC". I afegeix encara més matisos: considera que, si al final de l'exercici els preus creixen més del que està previst, la diferència s'haurà de consolidar en la pensió de l'exercici següent. A més, els socialistes apunten que és necessari que "les pensions d'import més reduït s'actualitzin per sobre" de l'IPC.
Aquí, però, ensopega amb el problema de la sostenibilitat de la Seguretat Social, que té un dèficit històric de l'1,6% del PIB. En aquest punt, el PSOE considera que les millores de poder adquisitiu de les pensions s'han de finançar a través d'impostos, és a dir, a través de transferències de l'Estat a la Seguretat Social, sense que aquests costos suposin una pujada de les cotitzacions. Els sindicats també apunten en aquesta direcció. Aquest any, de fet, com que la guardiola de les pensions està a punt d'esgotar-se, l'Estat ja ha fet servir un crèdit.
Els contraris a aquesta opció, com el mateix PP, el Banc d'Espanya i altres experts que han anat desfilant pel Congrés, consideren que cal mantenir el límit del 0,25% per garantir la sostenibilitat del sistema. Segons l'Airef, el supervisor fiscal, el dèficit de la Seguretat Social no baixarà de l'1% del PIB en cinc anys, com a mínim. Per això sosté que "en absència de mesures, correspon aplicar l'increment del 0,25% fins al 2022". Durant les discussions i compareixences al Pacte de Toledo, experts i polítics han apuntat que la vigent situació pressupostària de l'Estat (amb el dèficit més alt de la UE i un deute que sobrepassa el 100%) fa difícil determinar d'on sortirien els diners. Les pensions ja suposen el 40% de la despesa pública, un cost que creix automàticament cada any impulsat per l'envelliment de la població i noves pensions més altes.
El mal menor
L'informe publicat ahir per l'Airef deixa entreveure que la pujada mínima del 0,25% és el mal menor per a la butxaca dels pensionistes, tenint en compte la salut del sistema. Fonts de l'Airef recorden que, en realitat, les pensions estan blindades gràcies a la pujada mínima del 0,25%. Si l'IRPF s'apliqués sense aquest topall, només tenint en compte els ingressos i les despeses del fons, les pensions haurien de caure un 3% cada any. Per tant, si en un escenari d'inflació mitjana de l'1,8% d'aquí al 2022 la capacitat de compra dels pensionistes cauria un 7%, de l'altra manera ho faria un 15%.
Si s'apugen un 0,25% cada any, l'Airef calcula que la Seguretat Social arrossegarà un dèficit mínim de 1.000 milions anuals fins al 2022. Per això creu "improbables" les previsions del govern d'arribar a l'1,1% de dèficit de la Seguretat Social el 2018. Apunta també que una part dels errors de l'executiu tenen a veure amb les projeccions demogràfiques de l'INE, que considera dèbils i poc sofisticades.
Amb les projeccions de l'Airef sobre la taula, però, la inevitable pèrdua de poder adquisitiu de les pensions no té a veure amb errors de càlcul, sinó amb la incapacitat de la Seguretat Social d'evitar-ho si es gestiona com fins ara.
Les pensions sempre s'havien actualitzat en funció de la inflació, però el 2014 va entrar en vigor l'índex de revalorització de les pensions (IRP), que establia una pujada anual del 0,25% i deslligava les pensions de l'IPC. Només es preveu la possibilitat de sumar-hi l'IPC si les condicions ho permeten. Entre el 2014 i el 2016 la inflació ha sigut negativa, cosa que ha permès que les pensions guanyessin poder adquisitiu tot i la mínima pujada del 0,25%. Aquest escenari, però, s'ha acabat i ara els preus creixen a ritme més elevat.
LES CLAUS
1. Per què s'afirma que fins ara les pensions no han perdut poder adquisitiu?
2. Per què l'Airef considera que s'ha de seguir aplicant la pujada mínima del 0,25%?
Perquè la Seguretat Social està en dèficit i ja no queden diners a la guardiola de les pensions per tapar el forat. Segons el supervisor, la millora de l'ocupació i l'entrada en vigor d'altres reformes –com el factor de sostenibilitat– faran que segueixi havent-hi dèficit fins més enllà del 2022, quan potser es podrien començar a apujar les pensions amb més força.
3. Què és el factor de sostenibilitat?
Entrarà en vigor el 2019. Són mesures correctores que lliguen la quantia de les noves pensions a l'esperança de vida, amb l'objectiu de fer-les més sostenibles. Com més augmenti l'esperança de vida, més baixaran les noves pensions i, per tant, els que encara s'han de jubilar cobraran menys.
4. Què passa si les pensions només creixen un 0,25%?
Que en un escenari de preus a l'alça els pensionistes aniran perdent poder de compra. L'Airef calcula que si es manté una inflació mitjana de l'1,8% anual d'aquí al 2022, els pensionistes hauran perdut un 7% de poder adquisitiu.
5. Què proposen els que demanen que pugin més?
A causa de l'envelliment de la població no queda clar, ni en un escenari de plena ocupació, que la Seguretat Social deixi de tenir dèficit. Per això el PSOE i els sindicats proposen que la revalorització s'assumeixi via transferències de l'Estat, és a dir, amb els ingressos provinents de la recaptació d'impostos.
