L'Audiència Nacional manté la fiança de 16 milions a Blesa per donar el vistiplau a les targetes opaques

Els jutges consideren que Blesa sabia l'ús que es feia de les targetes ja que n'era «usuari habitual»

L'Audiència Nacional creu que Miguel Blesa coneixia el caràcter opac de les targetes de Caja Madrid que utilitzaven els directius per a despeses personals i considera que va contribuir «eficaçment» donant el seu beneplàcit. Per aquesta raó la institució desestima el recurs de l'exbanquer contra la fiança civil de 16 milions imposades pel jutge Fernando Andreu.

Blesa va declarar el passat 16 d'octubre que les targetes eren un complement retributiu «institucionalitzat» i de «lliure disposició» des de 1988, i per demostrar-ho va aportar les actes de l'entitat financera del període comprès entre aquests anys. Unes actes que els jutges consideren que no demostren l'autorització de l'ús de les targetes per a despeses «no relacionades amb els costos de viatges o representació, o de l'exercici de les seves funcions».

L'Audiència creu que «en cap moment es va autoritzar l'abonament de despeses personals» dels 83 exdirectius i consellers que van carregar més de 15 milions d'euros entre 1999 i 2012, i apunten que Blesa no podia ignorar l'ús que es feia de les targetes ja que era «usuari habital» d'una de les vises i qui va donar el vistiplau a la proposta de Recursos Humans.

La sala considera que «és indubtable que, com a conseqüència de l'actuació, van sortir prop de 16 milions de les arques de Bankia», de forma que va existir «un perjudici real i efectiu per a l'entitat» que podria haver necessitat menys diners del FROB per ser rescatada.

Més continguts de