L'Audiència Nacional ordena l'ingrés a presó de l'excúpula d'Afinsa

BarcelonaLa sala penal de l'Audiència Nacional ha ordenat l'ingrés a la presó de l'excúpula d'Afinsa en compliment de la sentència que condemnava els directius d'aquesta empresa per estafa massiva. Això implica que hauran d'entrar a la presó en un termini de deu dies. La interlocutòria, a la qual ha tingut accés Efe i que porta data d'ahir, indica que els deu dies comencen a comptar a partir de la notificació, de manera que l'ingrés és imminent.

L'antiga cúpula d'Afinsa, que podrà triar el recinte en el qual compliran la seva pena, va ser condemnada el juliol del 2016 a fins a 12 anys de presó per estafa agreujada, insolvència punible, falsedat comptable, blanqueig i delicte contra la hisenda pública, encara que posteriorment el Tribunal Suprem va estimar parcialment els recursos dels condemnats i va reduir el temps d'estada a la presó.

D'aquesta manera, la condemna per a l'expresident Juan Antonio Cano va passar de 12 anys a 8 anys i set mesos de presó, gairebé quatre anys menys. A més de Cano, la justícia va considerar culpables Albertino de Figueiredo, fundador d'Afinsa; el seu fill Carlos, i Vicente Martín, tots ells condemnats per estafa, insolvència punible i falsedat comptable a penes superiors a 8 anys de presó i multa de més de 100.000 euros.

El directiu Emilio Ballester va resultar condemnat a 8 anys i 4 mesos com a cooperador necessari, i Francisco Guijarro Lázaro, a dos anys de presó i multa de 17,7 milions d'euros per blanqueig de capital. Ramon Egurbide i els fills de Guijarro, Rubén i Natalia, van quedar absolts com a partícips a títol lucratiu.

L'estafa dels segells també assenyalava Fórum Filatélico

La condemna, el juliol del 2016, als exdirectius d'Afinsa va posar fi a un procés que es va perllongar durant una dècada, des de la intervenció -el maig del 2006- d'aquesta societat d'inversió en béns filatèlics, juntament amb Fórum Filatélico.

El judici a aquesta segona organització es va iniciar el mes de setembre passat, i està previst que es prolongui almenys fins a la primavera del 2018. Segons la sentència de l'Audiència Nacional que va condemnar els directius d'Afinsa, els clients seguien els consells dels agents comercials de la companyia "fins a atreure i fer caure familiars, amics, veïns i coneguts a la xarxa especulativa teixida pels administradors".

A canvi, la societat es comprometia a recomprar els segells, i lliurar-los els diners invertits més una rendibilitat superior a la del mercat financer, benefici que hauria provingut de la constant revalorització de la filatèlia.

Segons la sala, aquest negoci "era inviable", ja que "la inversió (d'Afinsa) era mínima i generava despeses que augmentaven el dèficit patrimonial", com va acreditar el forat de gairebé 2.600 milions detectat fa més de deu anys i que va provocar la intervenció.

En un comunicat, l'associació de consumidors Adicae lamenta que els 190.000 afectats no podran ser rescabalats, ja que "els defraudadors només respondran amb els seus béns embargats, insignificants per afrontar la seva responsabilitat civil", que en total ascendeix a 2.574 milions d'euros.

No obstant això, cada família rebrà una "ridícula quantitat", explica l'agrupació, que denuncia que després de dotze anys des que va saltar el cas a la llum els diferents governs no hagin avançat en cap mesura compensatòria.