L’Estat incompleix les inversions promeses en totes les comunitats

A Catalunya es va executar el 35,6% del previst en partides com infraestructures, dos punts per sota la mitjana

Ahir es van aprovar definitivament uns pressupostos generals de l’Estat que, respecte als anteriors, rebaixen la inversió en infraestructures en totes les comunitats amb l’única excepció de les Canàries, clau de volta per a l’aprovació dels comptes. Però davant les queixes de les autonomies, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, responia que no es comparessin els nous pressupostos amb els anteriors, sinó amb el que finalment es va executar, perquè llavors sí que es veuria un augment. Doncs bé: el cert és que l’any passat l’Estat va invertir menys de quatre de cada deu euros promesos a les comunitats.

Així consta en l’últim informe de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat, que compara les inversions finalment executades amb les inicialment pressupostades. En el cas de Catalunya l’incompliment va ser inferior a la mitjana. Només es va fer realitat el 35,6% del que s’havia promès, dos punts per sota de la mitjana espanyola, però per sobre del percentatge de compliment amb què van comptar el País Valencià, el País Basc, Andalusia o Extremadura. Concretament, Catalunya va ser l’onzena autonomia que menys inversió va veure materialitzada. Aquesta xifra són les inversions previstes principalment en infraestructures, però també en el conjunt del sector públic empresarial i fundacional, que inclou altres partides menors com RTVE. (*)

El 2015 l’Estat també havia incomplert amb totes les comunitats, però havia aconseguit aprovar en la majoria de les autonomies. L’any 2016, però, només quatre comunitats van tenir la sort de comptar amb la meitat dels diners que se’ls havia promès: les Illes Balears, la Rioja, les Canàries i Ceuta van rebre més d’un 50% de les inversions promeses. En canvi, el 2015 van ser un total de 12 comunitats (incloses Ceuta i Melilla) les que havien superat aquest llindar. En aquest cas, fins i tot Catalunya va arribar a fregar el 60% del pressupostat.

En la presentació i negociacions dels ja aprovats pressupostos generals de l’Estat per a aquest 2017, tant el ministre d’Hisenda com el de Foment, Íñigo de la Serna, es van esforçar a justificar el baix nivell de compliment de l’últim exercici pel fet que el seu govern estava en funcions. De la Serna fins i tot va arribar a parlar de “traves administratives” davant els retrets de comunitats com Catalunya o el País Valencià. Tot això, però, al mateix temps que demanaven que es prengués el 2016 com a referència.

Lluny de la reclamació catalana

I en el cas català, ni els pressupostos del 2017 ni la quantitat executada el 2016 s’acosten a les reclamacions que fa la Generalitat. Els 353,2 milions d’euros que el govern espanyol va executar al Principat durant l’any passat suposen un 11,6% del total, una proporció allunyada del 19% que reclama, ja que aquest és el percentatge que Catalunya aporta al PIB espanyol.

Per partides, qui menys va complir va ser Renfe, que només va executar un 8,5% del promès, mentre que Adif va realitzar el 40% de les inversions pressupostades i Enaire -el gestor aeroportuari- el 49%.

Així doncs, perquè els pressupostos aprovats ahir trenquin amb la tònica incomplidora i transformin el que ha quedat escrit en realitat, l’Estat hauria d’invertir aquest any -com a mínim a Catalunya- tres vegades més del que va invertir realment l’any passat, tot i que el 2017 ha pressupostat menys inversió.

* Aquest article s'ha actualitzat i corregit, inicialment s'afirmava que les partiques quantificades feien referència només a infraestructures que són la majoria del comptabilitzat, però també s'hi inclouen altres projectes com ara la inversió en RTVE. 

Més continguts de