L’Estat ressuscita el projecte de ciutat aeroportuària
Presenta un pla per al Prat amb una inversió de 1.264 M€ publicoprivats en vint anys
BarcelonaL’any 2001, quan encara no existia l’actual terminal T1 i per l’aeroport del Prat hi passaven 20 milions de persones (menys de la meitat que ara), Aena va encarregar a un equip de la Universitat Politècnica de Catalunya el disseny d’una ciutat aeroportuària amb hotels, oficines, una rambla comercial i una zona logística i de serveis. En total, gairebé un milió de metres quadrats edificats en una operació urbanística que es va desenvolupar mínimament en una zona de l’aeroport. Ahir el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va tornar a Barcelona per ressuscitar el projecte, tot i que amb alguns canvis adaptats a la mida de l’actual aeroport. Ara s’anomena Air City i és un macrocomplex amb el mateix objectiu que el del 2001 però que, en aquest cas, suposarà guanyar una edificabilitat d’1,84 milions de metres quadrats i una inversió publicoprivada de 1.264 milions d’euros durant els pròxims 20 anys.
El gestor aeroportuari Aena considera que -si tira endavant- aquest projecte es convertirà en l’operació urbanística europea de més envergadura, ja que suposa 1,5 vegades el que es desenvolupa actualment al barri madrileny de Chamartín, que manté aquesta etiqueta. Des del departament de Territori es van mostrar ahir sorpresos que la Generalitat, la responsable en matèria urbanística a Catalunya, no conegués res del projecte presentat ahir a Barcelona. Fa dues setmanes De la Serna ja va presentar un pla director que preveu ressuscitar el projecte per fer una nova terminal a les instal·lacions de Barcelona i convertir l’aeroport de Girona en la quarta pista del Prat.
El pla immobiliari desenvolupat ara pel ministeri de Foment suposa aprofitar 328 de les 543 hectàrees que estan disponibles darrere de la terminal T1 i els blocs d’aparcaments que té al costat. Està programat fer-ho en tres etapes, a les quals es donaria el tret de sortida de seguida, tot i que el pla presentat ahir preveu una primera etapa de desenvolupament del transport públic (la construcció i posada en marxa de la llançadora de tren des del centre de Barcelona). Però els plans del ministeri i d’Aena depenen a hores d’ara de l’interès privat a instal·lar-se als voltants de l’aeroport.
El ministre va destacar que es tracta del primer pla immobiliari que es projecta al voltant d’un aeroport espanyol, després de destacar la singularitat de les instal·lacions barcelonines, que estan ubicades al mig d’un espai natural com el del delta del Llobregat. L’esquema presentat per De la Serna deixa palès que s’ha previst preservar 215 hectàrees per a la conservació d’espais naturals.
Quatre àrees de treball
El pla d’usos determina quatre àrees de desenvolupament: un parc logístic, un espai dedicat a activitats de càrrega de l’aeroport i comerç electrònic, una zona preparada per acollir activitats relatives a la indústria 4.0 i a l’aeronàutica, i una zona d’oficines i de viver d’empreses. L’anomenada Air City es desenvoluparà com a espai comercial a les zones pròximes a les terminals.
Per al desenvolupament immobiliari de la futura ciutat aeroportuària, Aena preveu crear una nova divisió especialitzada en desenvolupament immobiliari. Les primeres zones que es preveu promoure són les del sud de l’aeroport, on es podran ubicar activitats vinculades amb el transport aeri i el comerç electrònic.
