L’FMI creu que Espanya incomplirà l’objectiu de dèficit el 2018 i el 2019

La institució situa l’Estat com a líder del desequilibri financer a l’eurozona

El Fons Monetari Internacional (FMI) estima que Espanya tancarà el 2018 amb un dèficit pressupostari del 2,5%, superior a l’objectiu del 2,2% pactat pel govern de Mariano Rajoy amb Brussel·les. Tot i això, suposa deixar enrere el llindar del 3%, de manera que l’Estat podria sortir igualment del procediment de dèficit excessiu. Per al 2019, l’FMI calcula que el desequilibri del pressupost serà del 2,1%, vuit dècimes per sobre de la xifra acordada.

L’informe publicat ahir per l’FMI reflecteix que el dèficit previst per a Espanya el 2018 és el tercer més alt en el conjunt de les economies avançades, només per darrere dels Estats Units (5,3%) i el Japó (3,4%), i el més elevat entre les economies de la zona euro. La projecció del dèficit mitjà per a les economies desenvolupades se situa en el 2,7%, mentre que per als països de l’eurozona és del 0,6%. L’FMI no és la primera institució que dubta de la capacitat de l’Estat per complir l’objectiu de dèficit. L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) també va avançar que el dèficit espanyol el 2018 superaria l’objectiu marcat.

Pel que fa al desequilibri financer d’Espanya el 2019, l’FMI diu que continuarà situant-se per sota del Japó (2,8%) i els Estats Units (5,9%), però deixarà de ser el més alt de l’eurozona, superat per França, que passarà d’un dèficit del 2,4% el 2018 al 3,1% el 2019. Les autoritats espanyoles preveuen una consolidació gradual a través de la contenció de la despesa que portarà el dèficit al 0,5% del producte interior brut (PIB) el 2020 -l’FMI preveu que se situarà en el 2,1% aquest mateix any-. L’organisme amb seu a Washington creu que l’Estat pot fer més coses per reduir el dèficit, perquè “l’impuls econòmic segueix sent fort”, i recomana una consolidació del saldo estructural primari del voltant del 0,5% del PIB per al 2018, amb espai per a mesures que pesin principalment de la banda dels ingressos”, diu el document.

Espanya ha perdut una dècima de creixement econòmic arran de l'1-O, segons l'Airef

Sobre el deute públic d’Espanya, els nous pronòstics de la institució dirigida per Christine Lagarde assenyalen que se situarà en el 96,7% aquest any, respecte al 97,6% que apunta el mateix govern espanyol, i que arribarà al 95,1% el 2019, enfront del 95,4% de l’objectiu d’estabilitat pressupostària de l’administració central. Aquesta variable continuarà moderant-se fins a situar-se en el 90,9% el 2023.

El deute públic espanyol el 2018 se situarà per sota de la mitjana de les economies desenvolupades (111,6%), però per sobre de la de la zona euro (84,2%).

El finançament sense Catalunya

Hisenda ha dit diverses vegades que sense Catalunya no es podia abordar la reforma del sistema de finançament, i així ho va reiterar ahir el secretari d’estat d’Hisenda, José Enrique Fernández de Moya. Però això no vol dir que el govern espanyol no pugui començar a asseure’s amb les comunitats per parlar-ne, perquè per calendari és hora de convocar el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) i perquè la resta de comunitats pressionen.

Ahir el president espanyol, Mariano Rajoy, es va reunir a la Moncloa amb la presidenta andalusa, Susana Díaz, i es va comprometre a convocar-lo “immediatament”. La secretària general de Finançament, Belén Navarro, deia que era “desitjable” que hi fos Catalunya i recordava que l’informe que ha d’elaborar el seu departament amb les recomanacions per al finançament autonòmic de cada comunitat s’ha d’elevar primer al comitè i després s’ha de portar al CPFF. Però no va descartar que les negociacions poguessin començar sense Catalunya. Això implicarà que la cadira catalana quedarà buida i afegirà pressió als partits independentistes en el debat de la investidura, perquè, formalment, l’aprovació d’un nou model de finançament, que afectaria de ple Catalunya com a comunitat subjecta al règim general de finançament (a diferència dels règims forals del País Basc i de Navarra), no requereix l’aprovació de les comunitats, perquè el govern espanyol té la majoria del CPFF.

Més continguts de