Publicitat
Publicitat

L’FMI és el més optimista de tots

Publica la millor previsió del PIB espanyol per a enguany i resta importància a la inestabilitat política

La “incertesa política” a Catalunya ja no és -oficialment- un llast per a l’economia espanyola. Al gener el Fons Monetari Internacional va rebaixar una dècima la previsió de creixement per a Espanya durant el 2018 pels “moviments d’independència regionals”. Ahir, en canvi, la va millorar en quatre dècimes, fins al 2,8%. De fet, Espanya és, amb diferència, el país industrialitzat amb la millora més important de les seves perspectives de creixement. I, a més, el creixement del seu PIB per a aquest any serà el més alt entre les economies avançades, només per darrere dels Estats Units.

L’organisme que dirigeix Christine Lagarde situa el creixement mitjà de la zona euro per a aquest any i el 2019 en un 2,4% i un 2%, respectivament. L’únic país avançat que supera aquest creixement són els Estats Units, amb una expansió del 2,9% aquest any i del 2,7% el vinent.

“[Les crisis polítiques] són elements molt difícils de jutjar, l’impacte [de la de Catalunya] en les dades agregades mostra que ha sigut relativament modest en el creixement. I això és una bona notícia”, va assegurar Gian Maria Milesi-Ferretti, director adjunt del departament d’investigació del Fons, a l’agència Efe. I, per tant, va afegir, és una de les raons de la millora del pronòstic. Però també ho són “el seu fort creixement a finals de l’any passat” i una millora general de les condicions a la zona euro que ha impulsat les exportacions.

La previsió per al PIB espanyol de l’FMI supera la del govern espanyol i el Banc d’Espanya (2,7%) i la de la Comissió Europea. L’economia espanyola creixerà enguany més que les economies d’Alemanya (2,5%), França (2,1%), Itàlia (1,5%) i el Regne Unit (1,6%).

Les dades de l’FMI, però, no són infal·libles. De fet, és un oracle amb poca punteria quan es tracta d’encertar pronòstics macroeconòmics. Segons la Diana Esade, una eina creada per l’escola de negocis barcelonina per avaluar l’encert en les previsions, l’FMI s’ha equivocat en totes les prediccions per al creixement de l’economia espanyola almenys des del 2003. L’any que s’hi va acostar més va ser el 2011, quan va preveure un augment del PIB del 0,6%, una dècima per sota del 0,7% real.

Avís per l’elevat deute públic

D’altra banda, no tot són flors i violes per a Espanya en les previsions econòmiques mundials que l’FMI va presentar en la seva reunió anual de la primavera. Els seus analistes econòmics adverteixen en l’informe del seu elevat deute públic (un 98% del PIB). “L’elevat deute” d’Espanya i “unes tendències demogràfiques desfavorables” fan que sigui necessari reduir el seu dèficit estructural. Aquest problema també el té Itàlia.

A més, també avisa del fre en les inversions i de la dualitat del seu mercat laboral -per la diferència en la protecció dels treballadors indefinits i els temporals. L’FMI torna a demanar al govern espanyol noves reformes laborals per reduir aquesta dualitat. I l’insta a aprovar “polítiques actives i de formació de la força laboral” per combatre l’atur entre els joves i els aturats de llarga durada.

La institució preveu que la taxa d’atur espanyola es reduirà fins al 15,5%, mentre que el 2019 quedarà en el 14,8%. Les dues dades suposen una dècima més respecte a l’última previsió. “Espanya ho està fent millor que altres economies de l’euro perquè va quedar molt afectada per l’última crisi i l’atur es va disparar per sobre del 20%. Per tant, té més espai per recuperar”, va assenyalar Milesi-Ferretti.

Riscos per a l’economia mundial

L’economia del món segueix anant vent en popa. L’FMI situa el creixement global en el 3,9% tant el 2018 com el 2019, una previsií idèntica a la del passat gener. I això és així perquè a les bones dades dels països en desenvolupament -la Xina creixerà un 6,6%- s’hi sumen les millores en el creixement de les economies avançades.

Però aquest bon moment no durarà gaire. “Tot i aquesta bona perspectiva a curt termini, la previsió a llarg termini és menys embriagadora”, va dir Maurice Obstfeld, l’economista en cap del Fons, en roda de premsa. L’envelliment de la població en els països avançats i el perill d’una guerra comercial fan que el Fons auguri una reducció del PIB global a partir del 2020.

Obstelfeld va assegurar que una guerra comercial com la que s’està coent entre els EUA i la Xina distraurà els països de les seves agendes econòmiques. I va advertir que ningú en sortirà guanyador: “Els primers trets d’una potencial guerra ja s’han disparat -va afirmar, però va afegir-: Encara hi ha marge perquè els països negociïn i evitin augmentar les tensions”.

Les polítiques proteccionistes del govern dels Estats Units de Donald Trump ja han afectat el creixement del món, va afirmar. En l’últim mes i mig, el president nord-americà ha anunciat aranzels sobre les importacions d’acer i alumini i de productes xinesos. Tot i així, va eliminar de seguida els aranzels a països aliats després que els seus líders amenacessin amb fer el mateix amb productes nord-americans.

Obstelfed va qualificar de “guerra comercial falsa” la que semblen mantenir els Estats Units i la Xina. I no creu que els nous aranzels que han anunciat els dos gegants econòmics suposin la fi del sistema comercial sorgit després de la Segona Guerra Mundial.

El proteccionisme de Trump

Aquest sistema “va fomentar un creixement sense precedents en l’economia mundial” i “s’hauria de reforçar”, segons l’economista en cap del Fons. “En canvi, està en perill de trencar-se”.

Durant la campanya electoral, Trump va prometre reduir el dèficit comercial que té el país amb la Xina i Mèxic. La seva agenda comercial va convèncer els estats de l’Oest Mitjà que han patit la crisi industrial, i que van ser claus per a la seva elecció. El president nord-americà vol protegir la indústria del país, però una economia global interconnectada l’hi està posant difícil.

Etiquetes

Més continguts de