L'aclaparadora autoestima de Luis de Guindos
El ministre d'Economia presenta al Cercle d'Economia el seu llibre 'España amenazada' davant el gran empresariat català
BarcelonaEl comitè de benvinguda que s'ha congregat aquest vespre a l’entrada del Cercle d’Economia per rebre el seu convidat era digne d’admirar. S’hi alternaven Antón Costas, Salvador Gabarró, Josep Oliu, Josep Crehueras i Jordi Cornet. Al ministre d’Economia en funcions, Luis de Guindos, l’esperava una barricada humana que semblava respondre no només al seu càrrec sinó també a un ambient de bona nova, a una certa electricitat col·lectiva: hi haurà nou govern.
El ministre ha entrat a la sala, plena com pocs dies, assajant un esguard humil. Però tan bon punt ha llançat el seu primer "'vamos a ver'", ha irromput el personatge d’èxit que ha pilotat l’economia espanyola des dels abismes de la sortida de l’euro fins a la situació actual. L’exhibició d’autoestima de De Guindos ha estat impressionant, a l’alçada del que destil·la la prosa del llibre que presentava, 'España amenazada'.
El ministre no ha trigat a posar-se èpic. “En aquells moments -ha dit, respecte a l’apogeu de la crisi- es va veure el veritable caràcter de la societat espanyola”. “Estava en joc el prestigi nacional”, ha afirmat. De Guindos ha donat més detalls sobre aquells temps convulsos. Com el dia que li va dir al temut ministre alemany Wolfgang Schäuble que Espanya només tenia diners “per a un mes”. O com quan va veure com l’Eurogrup tractava els estats rescatats amb “un nivell d’humiliació i duresa terribles”. En una sessió especialment cruenta, va pronunciar set paraules decisives:“Això hem d’evitar-ho com sigui”.
El protagonista de l'acte ha relatat també el mètode com va assabentar-se del forat de Bankia: un inspector de l’FMI va informar-lo que a l’entitat li calien 20.000 milions. Per a Rato i l’exgovernador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, els seus enemics públics oficials, no ha tingut paraules de retret. La magnanimitat del triomfador.
De Guindos ha parlat també del procés. Segons ha afirmat, a Catalunya li anirà “molt millor” dins d’Espanya” i, assumint això, es pot discutir “tot”. Certament, la frase que havia pronunciat una estona abans -“l’euro és un club en què s’entra però del qual no es pot sortir”- no anava per Catalunya.
Defensor de la transparència
De Guindos, que no dedica ni una línia del llibre a la reunió a porta tancada del 2011 amb Botín, González, Fainé i Rato per salvar el sector financer, no ha tingut inconvenient a fer una proclama: “En una crisi bancària, la transparència és més important que el capital”. Tampoc no ha dubtat de la conveniència d’explicar que en una ocasió va tenir notícia del cas d’una senyora desnonada per deutes de joc del seu fill i va trucar a la presidenta de la Sareb per demanar-li, primer, i obligar-la, després, a oferir un pis a la família.
De Guindos, en definitiva, ha fet una exhibició a l'alçada del que s’espera del salvador d’un país. I si jutgem pel seu poder de convocatòria, es diria que la seva història d’èxit al servei dels contribuents no acaba aquí.
