Comunitats i ajuntaments tornen a salvar el dèficit de l’Estat

Catalunya marca el seu millor registre des del 2002 i el conjunt de les autonomies des del 2007

Espanya va tornar a complir, pels pèls, els deures que li havia posat Brussel·les per al 2017. El dèficit del conjunt de les administracions públiques espanyoles va ser del 3,11% del PIB, just al límit fixat. Però, com va passar l’any anterior, si el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va poder afirmar amb satisfacció que s’havia “complert amb l’objectiu de dèficit de la UE” és gràcies als bons resultats obtinguts per les comunitats autònomes i els ajuntaments. Aquestes administracions van complir amb escreix, mentre que la Seguretat Social i, sobretot, l’administració central van suspendre individualment.

Des del 2007 que el conjunt de les comunitats autònomes no tenien un dèficit públic tan baix. Van aconseguir rebaixar el desviament més de la meitat, i van passar del 0,84% del PIB al 0,32%, clarament per sota de l’objectiu del 0,6%. De fet, és fins i tot inferior al dèficit que tenien el 2000, quan va ser del -0,50% del PIB. El mateix Montoro va assenyalar que una de les novetats de les dades d’execució pressupostària de l’any passat és que algunes autonomies registren superàvit. Són, en concret, les Illes Balears (0,48%), les Illes Canàries (0,67%), el País Basc (1,50%) i Navarra (1,22%).

En aquestes xifres hi entra en joc l’acord per a l’actualització de la quota basca, que va suposar un reconeixement de deute de 1.500 milions als bascos per l’actualització del concert. Segons el mateix Montoro, aquest acord ha proporcionat dues dècimes menys de dèficit al conjunt de les administracions autonòmiques i l’ha restat a l’administració central, perquè “es tracta d’una transferència de recursos”.

Per la seva banda, Catalunya no està en superàvit però s’acosta a l’equilibri. Va tancar el 2017 amb un dèficit del 0,56% del PIB, uns nivells que no assolia des del 2001 (venia d’un 0,92% el 2016) i una xifra millor de la que va donar la Generalitat fa unes setmanes, que situava el dèficit català al 0,58%. El ministre Montoro ho va desvincular de qualsevol política de contenció provocada per l’aplicació del 155 i va reiterar que Catalunya ha rebaixat el dèficit a un ritme més alt que moltes comunitats. Els ajuntaments, per la seva banda, continuen sent el gran coixí de l’Estat, amb un superàvit del 0,59% del PIB, i després d’anys sense poder fer servir ara podran començar a invertir.

En canvi, qui menys ha complert els deures és l’administració central. Va tancar el 2017 amb un dèficit de gairebé l’1,9% del PIB, molt per sobre de l’1,1% que hauria d’haver assolit. Montoro no va donar cap explicació clara de com s’explica aquest desviament, però sí que va recalcar que seria dues dècimes inferior si no fos per la transferència a les autonomies per la quota basca. “S’ha de mirar la tendència, i l’administració central és la que més ha reduït el dèficit des del 2016”, va insistir el ministre, que va recordar que el 2016 el desviament va ser del 2,73%.

Qui també torna a incomplir és la Seguretat Social, que de fet és la que menys capacitat de reducció ha mostrat els últims anys. L’administració central continua incomplint però rebaixa considerablement el desviament. Els fons de la Seguretat Social (incloent-hi el Sepe i el Fogasa), en canvi, no milloren substancialment. Van tancar el 2017 amb un dèficit de l’1,48% del PIB, quan el 2016 havia sigut de l’1,59% i el 2015 de l’1,21%.

Tot plegat, un desviament conjunt del 3,11% (3,07% si es descompten les ajudes a la banca) i que, després que ahir França confirmés que va tenir un dèficit del 2,6%, deixen Espanya com l’únic país de la zona euro amb un dèficit superior al 3% i encara sota la lupa de Brussel·les, un control que previsiblement s’allargarà tot l’any encara que Guindos havia assegurat que cauria a la primavera.

Els ingressos, a tocar del rècord

Espanya va aconseguir recaptar gairebé tants impostos el 2017 com el 2007. Les previsions dels pressupostos eren superar aquell rècord (200.676 M€), amb un augment de la recaptació d’un 7,9%, fins a arribar als 200.963 milions d’euros. Finalment, però, la recaptació va créixer un 6,4% (198.101 M€), amb menys ingressos dels previstos via IRPF, però sobretot via societats. En aquest impost, va recaptar un 6,8% més que el 2016, mentre que l’objectiu era d’un 12,6%. Els que sí que es van mantenir en les previsions van ser l’IVA i la resta d’impostos indirectes. De fet, la recaptació via impostos sobre el capital va reduir-se un 11,4%.

Més continguts de