Publicitat
Publicitat

Espanya ha perdut una dècima de creixement econòmic arran de l'1-O, segons l'Airef

Envia un missatge de tranquil·litat per als pensionistes assegurant que la situació és "assumible"

L'impacte de la situació política després de l'1-O ha sigut menor del que s'esperava, tal com va reconèixer ahir el Banc d'Espanya i avui l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef). Però, segons aquest últim organisme fiscalitzador dels comptes públics de l'Estat, l'impacte sobre el creixement de l'economia catalana ha sigut suficient per restar una dècima de creixement al conjunt de l'economia espanyola. 

El president de l'Airef, José Luis Escrivá, ha defensat aquest dimarts al Congrés els seus primers pronòstics, que advertien d'una possible pèrdua de la meitat del creixement econòmic arran de la crisi política després de l'1-O. "Les dades que teníem a l'octubre apuntaven a això i, a més, la situació era molt complexa i la caiguda de l'activitat va ser significativa", ha insistit Escrivá, que ha recordat que l'economia catalana creixia fins aleshores per sobre de l'economia espanyola. Però, segons Escrivá, mig any després l'impacte s'observa un creixement inferior de l'economia catalana, que ja no avança per sobre del ritme del PIB espanyol i que ha provocat que, en conjunt, l'economia espanyola creixi una dècima menys del que ho podria fer. "Si Catalunya hagués seguit creixent com creixia l'economia espanyola, hauria crescut una dècima més", ha declarat. 

Missatge de calma als pensionistes

La despesa futura "és assumible"

L’angoixa que s’està transmetent als actuals i futurs pensionistes sobre el cobrament de les pensions ”no està sustentada” en anàlisis adequades. Amb aquesta contundència ha sortit, el president de l’Airef, a tranquil·litzar l’opinió pública sobre el futur de la Seguretat Social. Segons Escrivá, la pressió creixent sobre la despesa pública que genera l’envelliment de la població és “raonable i assumible”.

Escrivá va apujar el to cap al final de la compareixença al Congrés dels diputats per desgranar l’avaluació del projecte de pressupostos del 2018 i parlar de pensions. En una referència velada a la compareixença del dia abans del Banc d’Espanya (que va pronosticar augments històrics de la despesa pública derivada de l’envelliment per al 2050), Escrivá ha assegurat que la majoria de pronòstics –”També els que han fet algunes institucions públiques”– estan basats en projeccions de l’INE que donen per fet que la població espanyola decreixerà per sempre. “Això topa amb el comportament històric del país i la seva capacitat d’absorbir immigrants [...], i quan fas servir aquests pronòstics els escenaris són molt dramàtics”, ha sentenciat.

L’Airef constata el dèficit estructural de la Seguretat Social en un 1,5% del PIB i també creu que no complirà l’objectiu de dèficit d’aquest 2018, però considera que és injust transmetre “aquesta incertesa” als ciutadans. Recorda que es pot corregir part de la situació gràcies a la recepció d’immigració, polítiques de natalitat o incentivant la incorporació de la dona al mercat laboral.
A més, Escrivá també ha recordat sense alarmisme que tornar a vincular les pensions a l’ICP, com reclamen milers de pensionistes als carrers, costaria més 7.000 milions d’euros d’aquí al 2023 i més de 12.000 milions fins al 2030. Unes previsions en línia amb les que va fer el PSOE, que xifra la factura en 1.600 milions l’any.

Dificultats per complir el dèficit

Però ahir l’Airef va comparèixer en la ronda de la comissió sobre el projecte de pressupostos del 2018 i va concloure que és factible però “ajustat” que Espanya compleixi l’objectiu del dèficit del 2,2% principalment perquè ni l’administració central ni la Seguretat Social compliran. De fet, tornaran a ser les comunitats autònomes i els ajuntaments principalment els que permetran en tot cas que l’Estat compleixi i surti del procediment de dèficit excessiu (és a dir, del control estricte de Brussel·les).
Això sí, l’Airef ha avisat que justament quan s’alliberi d’aquest control caldrà ser més estricte amb la despesa i fins i tot fer més ajustos, perquè entraran en vigor paràmetres europeus per establir els límits de despesa que actualment no s’apliquen perquè estan sota el procés per dèficit excessiu. La regla de despesa nacional permet que l’Estat augmenti un 2,4% la despesa aquest any, i en canvi la norma europea només permet el 0,8%. Si Espanya hagués sortit aquest any els pressupostos no haurien estat tan expansius.

7.000 M € f ins al 2023

L'Airef calcula que tornar a vincular les pensions a l'IPC costaria set dècimes del PIB

 

Segons Escrivá, cal reflexionar sobre el superàvit estructural dels ajuntaments i sobre el fet que es puguin presentar objectius "inadequats" per a cada administració mentre el còmput global sigui adequat. "Acaba sent paper mullat", ha sentenciat el president de l'Airef. 

La factura del rescat de les autopistes

Podria elevar el dèficit dues dècimes 

D'altra banda, l'Airef ha recordat que el rescat de la responsabilitat patrimonial de les autopistes (RPA) costarà dues dècimes del PIB, que, per tant, poden elevar el dèficit dues dècimes. L'Airef ja havia fet aquest càlcul l'any passat i, de fet, l'executiu espanyol va arribar a xifrar per sobre dels 2.500 milions d'euros el cost del rescat de les radials, una xifra que després ha anat rebaixant però que encara és inferior del que demanen els fons. 

Primer aprovat per a la previsió d'ingressos

Dona el vistiplau als pronòstics de recaptació

Finalment, l'Airef considera que per primera vegada l'executiu espanyol ha calculat correctament la previsió d'ingressos via impostos. Apunta que l'estimació de les mesures fiscals aprovades (rebaixa de l'IRPF, deduccions de guarderia o per família nombrosa) són "plausibles". L'impacte conjunt d'aquestes mesures, segons l'Airef, serà de 2.200 milions d'euros, dels quals 900 es notaran aquest 2018 perquè la mesura s'aplica a la meitat de l'exercici. L'impacte de la reducció de l'IVA al cinema serà de 500 milions.  Així, aquesta institució aprova les previsions de recaptació via IRPF, impost de societats i IVA.

Més continguts de