Economia 27/05/2012

L'alternativa de crear un banc públic

L'Estat es planteja recuperar la figura d'Argentaria, el banc públic que va passar a engreixar el BBV el 1999. La suma de Bankia, CatalunyaCaixa i NovaGalicia passaria pel davant del líder CaixaBank.

Joan Faus
2 min
CatalunyaCaixa afegiria els seus actius a un hipotètic banc públic espanyol, amb Bankia i NovaGalicia. Les tres entitats acumularien uns actius de 488.000 milions.

MADRIDEl govern espanyol admet obertament la possibilitat de crear un gran banc públic si no rep ofertes interessants en la venda de les nacionalitzades CatalunyaCaixa i NovaGalicia. Les dues entitats s'integrarien a Bankia i la seva matriu BFA, cosa que donaria lloc al primer banc espanyol en volum d'actius (488.000 milions d'euros) i clients (17 milions). La posició de lideratge seria molt significativa: se situaria molt pel davant de la suma de CaixaBank i Banca Cívica (342.000 milions), la del BBVA i Unnim (340.000 milions), i el Santander (337.000 milions). Tindria un volum de crèdits de 284.000 milions i seria el segon grup amb més oficines (unes 5.500), al darrere de CaixaBank.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Un conglomerat públic -en què sembla que es descartaria la participació del també nacionalitzat Banc de València- que representaria el 20% del sector financer espanyol i seria deu vegades més gran que l'últim banc públic, Argentaria, quan va néixer el 1991. El banc públic suposaria ni més ni menys que 30.060 milions en ajudes públiques (l'equivalent a tres punts del PIB), dels quals la gran majoria correspondrien a Bankia (23.465 milions), seguida de NovaGalicia (3.627 milions) i CatalunyaCaixa (que va rebre 2.968 milions).

Preocupació

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha manifestat obertament la seva preocupació per les actuals dificultats dels mercats, situació que podria suposar que els possibles compradors de CatalunyaCaixa i NovaGalicia Banco demanin un esquema de protecció d'actius (EPA) molt elevat per cobrir les possibles pèrdues futures. Un EPA que finançaria el Fons de Garantia de Dipòsits, que es nodreix de les aportacions de les entitats però que ara mateix té les arques buides, cosa que dificulta encara més les operacions.

Preguntada sobre un hipotètic hòlding públic, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va admetre divendres que "hi ha alternatives" a la venda de CatalunyaCaixa i NovaGalicia Banco, i que el govern adoptarà la solució que suposi "com menys cost millor" i la que sigui "més rendible" per "recuperar el que s'aporta".

El temps juga a favor de l'executiu. Fonts del ministeri d'Economia

expliquen que les entitats nacionalitzades s'han de vendre en un termini màxim de tres anys. CatalunyaCaixa i NovaGalicia Banco van

ser nacionalitzades l'octubre del 2011, mentre que Bankia fa dues setmanes i mitja. És a dir, el govern té fins al 2014 per vendre les dues primeres i el 2015 pel cas de Bankia.

Prou temps, en teoria, per fer neteja i posar en valor les tres entitats. Un dels desafiaments més grans seria cobrir els riscos immobiliaris. Per complir amb les exigències de la primera i la segona reformes financeres impulsades pel PP, aquest hipotètic gran banc públic hauria de proveir 26.300 milions: Bankia (15.600), NovaGalicia Banco (5.550) i CatalunyaCaixa (5.150). La gran majoria, a més, hauria de carregar-se contra resultats.

Recuperar el crèdit

Quan des de cercles polítics i econòmics es parla de les bondats d'un banc públic, el que més destaca és que, en estar controlat per l'Estat, hauria de ser capaç de concedir més crèdits que la resta d'entitats, i reactivar així l'economia. Un objectiu difícil de complir en aquest cas per tres motius: la falta de temps -s'ha de vendre en tres anys-, l'enorme necessitat de sanejament immobiliari i l'obligació de tornar les milionàries ajudes públiques.

El grup també podria generar tensions polítiques i laborals perquè la unió de les seus suposaria una pèrdua de poder regional i segurament una reestructuració de plantilla, que estaria composta per unes 35.000 persones.

stats